Sensacions exteroceptives

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,09 KB

UF1 La sensació és lefecte que produeix en les àrees cerebrals lexcitació causada en lòrgan sensorial per la
recepció dun estímul que prové del medi, tant intern com extern. Per exemple tastem un gelat i sentim la
fredor, el gust dolç
La percepció és un procés inclòs en el processament de la informació que permet organitzar, interpretar i
codificar les dades sensorials amb lobjectiu de conèixer lobjecte. Percebre significa que sha pres
consciència, que sha interioritzat que aquest objecte existeix i que té qualitats, formes, consistència… Si no
elaboréssiu percepcions, no sabríeu que existeixen els objectes, no podríeu anomenar les coses, els
colors… Cap de les coses que us envolten estarien definides ni diferenciades. Aquell gelat que hem sentit
ara pren cos i consciència i sabem què estem menjant.

1.2. Expliqueu la diferencia que trobeu entre sensació interoceptiva, exteroceptiva i propioceptiva.
Poseu un exemple de cada. (1 punt)
Les sensacions interoceptives agrupen els senyals que ens transmet l'organisme i asseguren el bon
funcionament de les necessitats elementals. Són els estímuls que arriben al cervell procedents de les parets de lestómac i de lintestí, del cor i del sistema sanguini, i també daltres aparells i òrgans. Per tant, els receptors es troben a les parets daquests òrgans interns.
Les sensacions interoceptives donen informació del nostre cos relacionada amb els estats emocionals. Per
tant, són sensacions purament subjectives i molt difuses, però són molt valuoses per a la psicosomàtica,
una branca de la medicina que estudia la correlació entre el cos i els estats psíquics. L'angoixa és un
exemple d'aquesta correlació.
Les sensacions exteroceptives són el grup més gran de sensacions i són externes a nosaltres. Els
estímuls exteroceptius aporten coneixement del món exterior i, per tant, les sensacions exteroceptives són les que relacionen lésser humà amb l'entorn. Els òrgans sensorials són els encarregats de percebre
lestímul i enviar-lo al còrtex o escorça cerebral. Com a exemple trobem aquelles sensacions esdevingudes dels òrgans sensorials (vista, oïda, olfacte, vista i tacte)

Les sensacions propioceptives són aquelles que ens donen els senyals sobre la posició del cos a lespai i
el moviment corporal (per exemple, lequilibri, la utilització dun múscul adequat, la situació dels membres i extremitats, el to muscular…). Els receptors de la sensibilitat propioceptiva es troben als músculs, a les
articulacions (tendons i lligaments) i a laparell vestibular de lorella interna i, després, envien els estímuls al cervell.
La interrupció en un punt determinat dels receptors de la sensibilitat propioceptiva origina trastorns
neuropatològics, com per exemple, casos de paràlisi cerebral, pèrdua dequilibri, incapacitat de controlar els membres del cos, etc.

1.6 Durant un trimestre treballareu a la classe dels Dofins on assisteix la Sara. Atenent la seva
patologia, quins recursos metodològics faríeu servir?. Tingueu en compte la seva edat:12 24
mesos (1 punt)

Mantenir sempre el contacte ocular amb leducador o educadora


Comprovar que ha entès lactivitat que sha de fer


Comprovar la sonoritat i lluminositat de laula (és important que els reflexos lluminosos no dificultin
laudició).

Utilitzar la mateixa llengua a lescola i lentorn familiar

Proposar activitats musicals que ajudin a interioritzar aspectes com el ritme, la melodia i lentonació
o, per exemple, jocs rítmics i cançons infantils, entre daltres.
Proposar activitats que estimulin la parla, com crear situacions en les quals linfant sord participi de
manera activa, o bé dramatitzar una escena, etc.

Presentar imatges que el nen reconegui i pugui verbalitzar


Utilitzar pròtesis que millorin laudició de linfant


1.7 Comença el curs i està prevista una reuníó conjunta amb els pares i mares de l'escola. Us
demanen que prepareu una petita xerrada sobre el desenvolupament sensorial dels infants de 0-3
anys. Ompliu el quadre adjunt amb les característiques més rellevants dels desenvolupament dels
nens i nenes de l'escola en cadascun dels sentits. Organitzeu cronològicament les dades per tal que
sigui més fàcil el seguiment de la vostra intervenció. (1 punt)

VistaEls nadons neixen amb la capacitat de veure limitada tot que poden diferenciar el clardel fosc, però la seva agudesa visual és pobre ja que no pot distingir les formes de les coses.
Durant les primeres setmanes pot fitxar la mirada en un objecte gran situat davant seu iseguir-lo 90 graus.

Als 2 mesos

fitxa la mirada i pot fer-la convergir i acomodar; pot seguir un objecte amb la mirada un recorregut de 180 graus (d'un costat a l'altre del llit).
Als 3 mesos pot girar el cap perseguir un objecteque es desplaça;pot desplaçar la mirada d'un objecte a l'altre.
Als 4 mesos la seva capacitat visual s'aproximaa la de l'adult; pot percebre els petits detalls dels objectes.
Als 6 mesos, ja ha adquirit la coordinació ullmài percep la
profunditat.
Als 12 mesos jaha adquiritl'agudesa visualde les persones adultes.


Oïda


En néixer, el nadó és menys sensible al so que els adults, tot i que la capacitatde localitzar els
sons és present. Prefereixen els sons que seran importants per a la percepció del llenguatge(sestimen escoltar més una veu humana que el so dun objecte). Des de molt aviat el nen o la nena pot diferenciar un so en intensitat o gravetat.A partir de la setmana de vida la capacitat auditivadel nadó millora.
Al 1r mes reconèixer la veu de la mare i distingir-la respecte daltres veus. A partir dels 4 mesos l'infant pot
localitzar un objecte que fa un soroll amb força precisió.
6 mesos ha millorat la capacitat delocalització dels sons.


Gust


A lúter matern ja es desenvolupa el sentit del gust, de fet, els sabors que consumeix lamare es poden
transmetre al fetus a través del líquid amniòtic. Levolució i el funcionament del sentit del gustestà estretament relacionat amb lolfacte. Així els infants comencen a preferir el sabor salat cap als quatre mesos, un canvi que afavoreix lacceptació dels aliments sòlids.

Olfacte


Els nadons tenen la capacitat dedistingirdiferentsolors.
Una setman després denéixer, els
nadons que salleten amb llet materna poden distingir lolor de la mare; en canvi,els nadons queprenen biberó no fan aquest tipus de diferències.Cap als tresanys l'olfacte de l'infant estarà del tot desenvolupat
i moltes de les olors sassociaran a sensacions agradables i desagradable s segons les

Experiènciesque hagin tingut


Tacte


Des del primer dia, els nadons tenen sentit del tacte i poden sentir dolor, i a mesura quepassen els dies es tornen més sensibles. En els infants lapercepció tàctil primer es fa ambla boca i desprésamb les mans. Fins als sis mesos llepen els objectes i sels posen als llavis.
A partir del setè mes, elsmanipulen amb
les mans, els toquen, els fan girar, els premen i els miren atentament.
cap al primer any són capaços
de reconèixer un objecte quan lexploren amb la mà.


UF3 Definiu les següents manifestacions de pensament infantil i poseu un exemple

Centració


Tendència de linfant a centrarse en un sol aspecte de la realitat, sense ser capaç
datendre dos o més aspectes alhora. No és capaç de coordinar diferents perspectives
A l'infant se li mostren primer dos gots iguals, plens amb la mateixa quantitat daigua. Després
davant seu sagafa un dels gots i es traspassa tota laigua a un altre got més alt i estret.
Linfant aleshores dirà que hi ha més aigua al got que és més alt i estret perquè és incapaç de
controlar les dues variables que poden influir en el volum del contingut dels gots, com són
lamplada i lalçada


Animisme


Linfant pensa que el món natural o del objectes està tanviu com ell. És a dir, atribueix
vida i consciència a objectes inanimats.Un infant que es fa mal en ensopegar amb unobjecte i culpa l'objecte de la seva ensopegada(cadira dolenta)


Juxtaposició


L'infant té grans dificultats per poder establir relacions o organitzar-les amb una certa lògica. Simplement, uneix els elements, els uns amb els altres, sense tenir present les
relacions que hi ha entre ells.


Irreversibilitat linfant no és capaç dexecutar la mateixa acció en sentit invers, ja que creu que són dues accions diferents i no veu la reciprocitat existent en la mateixa operació en sentit
invers. En el cas del canvi d'aigua d'un got a un altre diferent, no se n'adona que el liquid és el mateix.


Definiu i poseu un exemple dels nivells de desenvolupament segons Vygotski



Nivell de desenvolupament
real (NDR)

És el format per allò quesabem fer. Compren totes les activitats que la persona pot
arribar a realitzar per símateixa, sense necessitat de cap ajudaL'infant és capaç de menjar la
carn tot sol
Nivell de desenvolupament
potencial (NDP)

És el d'allò que podem arribar a fer. En aquest nivell s'hi podenincloure totes les activitats que la persona pot realitzar ambajuda d'un altre L'infant per menjar la carn, de
vegades necessita que l'ajudin
Zona de desenvolupament
pròxim (ZDP)

És la formada pels coneixements i les habilitatsque linfant ha arribat a teniramb lajuda de laltre. La persona adulta és qui valorales aptituds i les potencialitatsde linfant i qui lorienta, també,per realitzar les tasques de forma independent i afrontarnous reptes. L'infant sap menjar sol la carnagafant-la amb la mà. Amb laintervenció de l'adult que lianima i li ensenya acabarà per punxar-la amb la forquilla.


Definiu i poseu un exemple dels procediments de laprenentatge segons Skinner



Reforçament positiu:


ens proporcionen alguna cosa gratificant que pot ser tangible (una joguina,un caramel, diners…) o intangible (una abraçada, un petó,…)

Reforçament negatiu:


eliminen alguna cosa desagradable de la situació en què ens trobem
(prendre una aspirina pel mal de cap, treure una mala nota a un alumne quan respon de forma
correcta a una pregunta…)

Càstig:


no incrementa la freqüència duna conducta sinó que la suprimeix, i sempre està
relacionat amb una conseqüència desagradable per tal que la conducta no es torni a repetir (no
deixar sortir al noi o a la noia perquè ha arribat tard el dia abans; suspendre un examen per haver copiat; baixar la nota perquè ha lliurat tard lexercici…)

Extinció:


consisteix en no fer cas mentre el nen presenta una conducta no desitjada, amb la
finalitat de disminuir la seva presència. Per exemple un nen que presenta una rebequeria i fins
que no demana allò que vol sense cridar no se li fa cas.


integrada per infants de 4 a 12
mesos. Anomeneu 10 activitats d'estimulació cognitiva que duríeu a la pràctica amb


1. Mostrar-li objectes de colors i estimular-lo a fixar la vista.
2. Fer botar pilotes perquè les segueixi amb la vist
3. Amagar objectes i estimular-lo a buscar-los.
4. Estimular linfant a posar objectes dins d'un cistell o una ampolla…
5. Donar-li peces de colors perquè se les passi duna mà a laltra.
6. Donar-li un sonall perquè el faci sonar i, desprès, amagar-lo.
7. Posar mòbils al bressol, perquè els pugui seguir amb la mirada.
8. Posar-li un objecte a la mà perquè piqui amb ell a la taula, després un objecte a cada mà
perquè faci el mateix.
9. Posar-li al canell anelles que sonin, perquè es miri les mans i escolti el so que fan les anelles.
10.Dins d'una caixa o una panera, donar-li diferents objectes perquè els manipuli.






Entradas relacionadas: