Sensació i Percepció: Processos Cognitius i Trastorns

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,45 KB

Sensació i Percepció

Definicions

Sensació: Resposta que dóna l’organisme a un estímul captat pels sentits.

Estímul: Tota energia física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica que activa un receptor sensorial.

Sentits: Canals d’informació que detecten els estímuls físics i els transmeten al cervell, que els interpreta.

Percepció: Procés constructiu que ens permet organitzar sensacions i captar conjunts o formes dotades de significat.

Característiques de la Percepció

  • Procés Bipolar: Depèn de les característiques dels estímuls i de l’activitat del subjecte.
  • Procés d'Informació - Adaptació: Facilita informació sobre el món, possibilitant l’adaptació al medi.
  • Procés de Selecció: Percebem el que és rellevant mitjançant l’atenció.

Fases de la Percepció

  1. Detecció: Cada sentit disposa d’un receptor (grup de cèl·lules sensibles a un tipus concret d’energia).
  2. Transducció: Els sentits converteixen l’energia electromagnètica en senyals electroquímics.
  3. Transmissió: L’energia electroquímica desencadena impulsos nerviosos que transmeten informació al cervell.
  4. Processament de la Informació: El cervell organitza i interpreta la informació en experiències conscients.
  5. Percepció Visual: Estímul físic → retina → nervi òptic → es transmet al cervell on es processa → s’obté la visió.

Organs Sensorials

Classificació

  • Exteroceptors: Capten informació del món exterior (gust, olfacte, visió, tacte, audició).
  • Interoceptors: Informen de l’estat de les vísceres.
  • Propioceptors: Informen sobre els músculs i els moviments corporals.

Llindars Sensorials

  • Llindar Absolut: Quantitat mínima d’estímul que necessitem per “adonar-nos” de quelcom (llindar inferior) i quantitat màxima d’estímul que podem rebre (llindar superior).
  • Llindar Diferencial: Diferència d’intensitat necessària per notar un increment o disminució davant un estímul.

Trastorns de la Percepció

  • Agnòsia: Incapacitat d’identificar o de reconèixer estímuls per un sentit particular.
  • Il·lusions: Deformació de l’objecte percebut provocada per una percepció falsa o un error de reconeixement.
  • Al·lucinacions: Percepcions sense estímul acústic, visual, gustatiu, olfactiu o tàctil.

Factors que Influencien la Percepció

  • Externs: Intensitat, repetició, grandària, novetat.
  • Interns: Motius, interessos i valors, característiques de l’observador, cultura, atenció.

Atenció

Mecanisme de selecció activa de la informació, perquè aquesta és excessiva i els nostres recursos limitats.

Característiques de l'Atenció

  • Activitat conscient.
  • Orienta els sentits.
  • Pot disminuir per causes internes i externes.

Factors que Influencien l'Atenció

  • Estat físic, fàrmacs o aliments.
  • Condicions externes (temperatura...).
  • Maduresa personal.

Teories de la Percepció

Teoria Associacionista

Autor: Wundt

El procés perceptiu és una suma d’elements aïllats. Primer es capten les sensacions aïllades i després el cervell les associa construint la percepció global de l’objecte. L’individu és un receptor passiu dels estímuls.

Escola de la Forma (Gestalt)

Autors: Wertheimer, Koffka i Köhler

El procés perceptiu és un procés complex on el tot no equival a la suma de les parts.

Com s’Organitzen les Sensacions?

  • Figura i Fons: Les sensacions s’agrupen en una figura que destaca sobre un fons.
    • Figura: Té forma i contorns definits; és pròxima al subjecte; té menys superfície que el fons i s’avança a aquest.
    • Fons: No té contorns precisos; sembla uniforme i sense estructura; té major superfície que la forma; es percep com estès després de la figura.
  • Lleis d'Agrupació d'Estímuls: Formes constants d’agrupar els estímuls per organitzar-los i percebre’ls com a unitat:
    1. Llei de Proximitat: Els elements propers tendeixen a agrupar-se.
    2. Llei de Semblança: Els elements semblants (grandària, forma, color) tendeixen a agrupar-se.
    3. Llei de Continuïtat: Tendència a percebre com una unitat els elements que presenten una disposició contínua.
    4. Llei de Contrast: L’element que destaca sobre un grup d’elements homogenis tendeix a ser percebut com a forma i la resta, com a fons.
    5. Llei de Tancament: Els elements incomplets tendeixen a completar-se per a percebre’s com una unitat.
  • Agudesa Perceptiva: El cervell organitza la informació que prové dels sentits i li atorga un significat. A vegades, comet errors: veiem coses que no hi són; necessitem temps per interpretar una imatge; o bé, li donem un significat diferent a les figures segons el context on apareixen.

Teoria Cognitiva

Autors: Piaget, Vigotsky, Ausubel...

El procés perceptiu consisteix a reconèixer les coses que la sensació detecta sense saber què són, per situar-les en un context i així poder interpretar-les. Els processos perceptius habituals estan guiats per esquemes cognitius (estructures de coneixement): conjunt organitzat de dades emmagatzemades a la memòria que serveix per interpretar la realitat i on s’integren les experiències i el coneixement. Els esquemes cognitius guien també la comprensió de símbols i estan lligats a la forma en què la memòria recupera la informació (permeten establir metes). Els individus van construint esquemes cognitius durant el seu desenvolupament cognitiu i, amb el temps, guiaran la seva capacitat perceptiva de manera més automàtica. L’individu és un receptor actiu dels estímuls.

Entradas relacionadas: