Semblances en unificació Itàlia i Alemanya
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,56 KB
4)l'Europa Napoleonica(1800-1815)
Imperi Napoleònic→1804-1815
1-Napoleó→
Emperador hereditari
2-Constitució de l'any 1804(XII)
3-Regne Unit i Rússia→nova coalició antifrancesa
4-Amb la victòria britànica, Napoleó va decretar el bloqueig continental.
5-El 1812 Napoleó va envair Rússia.
6-A Espanya l’ocupació francesa va provocar la guerra del Francès.
7-El RU va dirigir les coalicions que van vèncer Napoleó a Victoria i Leipzig(1813). El març del 1814, les tropes aliades van entrar al país, Napoleó va ser deportat i el 6 d’Abril va abdicar per retirar-se a l’illa d’Elba.
8-Lluís XVIII va ocupar el tron de França i va atorgar una constitució que afavorir els emigrants, el clergat i l’aristocràcia.
9-Del març al juny del 1815 va restaurar un efímer Imperi “dels cent dies” que va acabar després de la derrota de Waterloo davant un exercit de coalició.
10-
Napoleó va morir 5 de maig 1821.
5)
Restauració:
el període posterior a la derrota de Napoleó. Aixó va ser un període de reacció, per tornar a l'Àntic Règim. La reacció era el legitimisme, que defensava la ldesigualtat social i una aliança entre l'esglèsia i l'estat.
Revolució a Europa:
sist. De la restauració, dissenyar el congrés de Viena(1814-1815), amb l'objectiu de restablir l'equilibri entre les potencies europees. Dissenyar un nou mapa polític d'Europa. Es va formar la Quadruple Aliança (1815), entre Àustria,Rússia,Prússia i el RegneUnit, al 1818 es va unir França, que es una aliança per defensar l'ordre militar.
La Santa Aliança (Rússia,Prússia i Àustria), volien un objectiu docrinal: el manteniment de l'absolutisme i la defensa enfronda l'amenaça liberal. Fins al 1848, va haver tres onades revolucionaries la pugna entre el vell i el nou ordre polític i social, es va resoldre a favor de la causa liberal i nacionalista.
Onada revolucionaria, comença a Espanya anb el Pronunciament(Alçament militar en contra del govern establert dirigit per un cap militar o un altre capdill) de Riego, va iniciar un trieni constitucional(1820-1823). Es va estendre pels països mediterranis, Portugal i l'América espanyola, la majoria dels territoris de la qual es va independitzar Espanya, també s'inclou la lluita de Grècia contra l'Imperi Otomà, que va començar al 1821.
Característiques peculiars:
Causes profundes de tots aquells moviments van ser l'absolutisme i el nacionalisme
Les noves formes de lluita, mitjançant societats secretes d'inspiració liberal.
La importancia de l'exèrcit, ja pfos donat suport a la insurrecció o reprimint-la.
El fracàs de les revolucions per la reacció interna o per la intervenció de la Santa Aliança.
6)El nacionalisme(1848-1871)
La nació:
sentit polític, sorgeic en les guerres d'Europa, a la revolució Francesa i l'Imperi napoleonic.
El sentiment nacional, influit per l'esperit romàntic, va beure de l'exaltació de la identitat pròpia: una llengua, una història, una cultura i una religió comuna. I en molts casos la consciencia nacional es va reforçar per la lluita contra estats opresors, invasors o administradors.
Nacionalismes disgregadors:
Caràcter desintegrador. Exit a Bèlgica i a Grècia que es va independitzar de l'Imperi otomà. Anatomia dels territoris balcàns.
Nacionalistes unificadors:
2 casos mes destacats van ser les unificacions d'Itàlia i d'Alemanya. Entre totes dues hi ha moltes semblances:
L'ocupació francesa.
L'expansió econòmica i la uníó comercial van ser el preludi de la unificació política.
Va ser important la formació de moviments de joves patriotes romàntics.
Els reis Víctor Manuel II i Guillem I, van dirigir el procès de l'exercit i els seus caps de govern Cavour, a Itàlia, i Bismarck, a Alemanya. Tots dos eren nobles, conservadors, homes d'acció i Realisme polític.
La unificació italiana:
1849, te tres fases: 1ª fase(1849-1860): Víctor Manuel II de Savoia amb ajuda de Cavour