Semblances entre filosofia i ciencia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,81 KB

  1. Introducció

Filo (Amant, amic) Sofia (saviesa)

  1. Coneixement mitològic

El sorgiment del mite va ser un dels primers intents de l’ésser humà de fer-se càrrec del món que l‘envolta (explicar i dominar la natura, i comprendre qui és el mateix).

Aquestes narracions van ser importants a l‘evolució cultural.

TRETS DELS MITES:

  • Recorren a personatges llegendaris (Déus o herois de l’Olimp) i les forces de la natura so personificades i divinitzades (antropomorfisme)
    .
  • Són relats imaginatius i fantàstics.
  • L’autor del mite és sempre desconegut i col·lectiu.
  • Tenen caràcter tradicional i acrític.
    1. El pas del mite al logos

La filosofia sorgeix com un tipus de coneixement oposat al mitològic (voltant s.VI a.C.) amb els pensador de l‘escola Milet.
Origen de de la fiosofia acostuma a caracteritzar amb l’expressió “el pas del mite al logos”. Llavors, abandonen el mite i passant a logos (raó) que presenta l’aparició del pensament racional i reflexiu.

DIFERÈNCIES:

Miteà tipus d’explicació imaginativa i fantàstica, bassada en les vicissituds de déus i herois. És tradicional.
Concepció del mon caòtica i arbitrari, ja que només està sotmès a cap llei fixa.

Logosà tipus d’explicació racional, basada en causes naturals estretes de l’experiència i l’observació. És critica.
Concepció del món ordre permanent en el món atés que està regit per lleis fixes o estables.

  1. Què és la filosofia? Branques de la filosofia


La filosofia és el resultat d’una activitat,i hi ha diverses maneres de dur a terme aquesta activitat humana que és la recerca del saber.

L’activitat filósòfica és un aspecte que a diferència dels altres coneixements és el seu caràcter racional (perquè es basa en argumentacions lògiques), sistemàtic(perquè xigeixen que totes les afirmacions estiguin relacionades i jerarquitzades) i crític (perquè no admet res sense un examen racional previ.

Branques:

  1. Metafísicaà la part de la filosofia que s’ocupa de l’ésser
  2. Lògicaàs’ocupa dels raonaments expressats lingüisticament
  3. Epistemologiaà o teoria del coneixement. S’ocupa de qüestions com que és el coneixement.
  4. Èticaà té com objecte els codis morals. Analitza les nostres normes morals, la fonamentació d’aquestes normes...
  5. Estèticaà És la branca de la filosofia interessada per l’art i la bellesa en general.

SENTIT I NECESSITAT DE LA FILOSOFIA

La filosofia permet realitzar encontres i veure certes coses.

L’escàndol de la filosofiaà L’heterogeneïtat de les aportacions filósòfiques al llarg de la historia podria conduir-nos a conclusions pessimistes sobre el seu sentit i necessitat.

Algunes crítiques:

  • La manca d’acord en la metodologia, en el pressupòsits i en les diverses teories explicaria la varietat de corrents filósòfics contradictoris.
  • El seu caràcter residual.
  • La futilitat del seus problemes.
  • El seu hermetisme.

Característiques de l’actitud filósòfica i les que fan que la filosofia continuï tenint el mateix valor i actualitat que va tenir en la cultura grega:

  • Problematitzadora à peculiaritat d’abordar els problemes, més que no pas de resoldre’ls.
  • Universalista i interdisciplinàriaà No es limita a un cert àmbir, sinò que intenta abastar tota la realitat.
  • Críticaà implica una investigació radical
  • Clarificadoraà molts problemes es deuen a confusions creades per una comprensió deficient de nostre llenguatge.
  • Pràcticàel seu interès és orientar-los a la vida.
  1. Filosofia i ciència

Tales de Milet (630-546 a.C) primer filòsof, astrònom i matemàtic és a dir, el primer científic.

Durant molts segles no hi havia distinció entre filosofia i ciència ja que en els dos casos:

  • Son saber racionals i sistemàtics que pretenen buscar veritats sobre el món
  • Comparteixen el mateix objecte d’estudi, es plantegen preguntes.

A partir del Segle XVI al naixement de la ciència moderna, es produeix un allunyament entre filosofia i ciència. Les ciències experimentals adquireixen característiques específiques com lleis i teories científiques es formulen amb llenguatges matemàtiques que han de ser comprovades en l’experiència.

La relació entre filosofia i ciència contínua sent estreta, una part de la filosofia s’ocupa d’analitzar, valorar i qüestionar els mètodes, la fiabilitat, els límits de la ciència i les seves implicacions.

EL SABER CIENTÍFIC

La ciència es diferència de les altres formes de coneixements perquè pretén ser una explicació sistemàtica de tot allò que existeixi pel mètode que fa servir per aconseguir-ho.

La ciència va sorgir quan l’ésser humà va assolir la convicció que els fenòmens naturals es podien integrar en un sistema ordena i coherent. De manera que perdien l’aparença atzarosa i esdevenien intel·ligibles pel pensament humà.

La ciència es va independitzar de la filosofia, quan va començar a desenvolupar els seus mètodes propis al llarg del període de la Revolució Científica. KEPLER, Copérnico, Galileu, Newton... Van establir les bases per a la nova ciència  i van canviar la imatge que es tenia del món.

Característiques

-Experimentacióà
Galileu va introduir una novetat important pel que fa la concepció del mètode científic i al paper reservat a l’observació.

Tan sols podia contrasta les hipòtesis creant una situació ideal.

-Metameritzacióà Galileu afirmava que la naturalesa respon a unes regularitats expressables mitjanant funcions matemàtiques.

  1. Filosofia i religió

La relació entre filosofia i religió a viscut els seus alts i baixos, moments de connexió profunda i moments de distanciament.

COINCIDÈNCIES: Comparteixen inquietuds i problemes com el sentit de l’existència. Pretenen ensenyar-nos a dur una bona vida, per la qual cosa ens ofereixen preceptes o normes com hem d’actuar.

DIFERÈNCIES:
La filosofia constitueix una forma de saber racional i crítica que, sovint, comporta incertesa i dubtes.
La religió és una forma de saber basada en la fe, i que es caracteritza per la creença de les veritats revelades.

Sòcratesà Marca un abans i un després en la filosofia. Malgrat que no va escriure res, és considerat el pare de la filosofia.

Platóà deixeble de Sòcrates i mestre de Aristòtil. La seva obra, sempre en el gènere del diàleg, comprèn la majoria dels temes sobre els quals ha versat la reflexió filósòfica posterior.

Aristòtilà Deixeble de Plató. La seva extensa obra sobrepassa l’àmbit purament filósòfic. Es va dedicar a la biologia, la lògica, la retòrica, la física...

5. El problema del bé i del mal

El bé és concepte que s’oposa al mal. Conceptes abstractes derivats de la seva constatació quotidiana en situacions particulars molt diverses.

Diem que una cosa és bona quan és agradable, o bella, o justa, o convenient i dolenta en el cas contrari: desagradable, lletja, injusta, inconvenient...

EL BÉ I EL MAL TENEN UNA REALITAT POSITIVA O NOMÉS EXISTEIXEN COM A CONCEPTES?

  • Posició realista


    El bé és una realitat existent, sovint identificada amb l’ésser mentre que el mal seria la negació del bé i l’absència d’ésser.

  • Posició nominalista

    Filòsofs analítics ,que neguen l’existència del bé i el mal com a realitats objectives independents. Per als positivistes, els adjsectius bo i dolent indiquen una qualitat natural de les coses. Per ells, el bé i el mal són termes que tenen com a funció expressar un judici valoratiu.

PERQUÈ EXISTEIX EL MAL EN EL MÒN?

  • El mal és necessari per a obtenir un bé superior. El mal és inevitable amb vista a obtenir un bé més gran. No és possible aconseguir un be òptim si no és a costa de mas menors.
  • El problema del mal és només aparent, fruit de les limitacions de l’enteniment humà-
  • El ma és un producte de l’acció humana. Tenim la oportunitat de tenir la llibertat per triar i actuar, encara que això impliqui la capacitat de fer el mal.
  • El mal és conseqüència d’imperfecció en el món.

6. Llenguatge i coneixement

L’alt grau de saber que ha assolit d’humanitat és el llenguatge. Ens permet

  • Adquirir coneixementsà el llenguatge participa de manera decisiva en la comprensió de la realitat.
  • Emmagatzemar i transmetreà La humanitat ha inventat mecanisme per guardar i divulgar la quantitat d’informació que posseeix. Així no caldrà que cada nou individu comenci de zero.

Característiques  del llenguatge:

Només l’esser humà posseeix un llenguatge que li permet transmetre fets (passats, futurs o reals, imaginaris...)

El llenguatge és la facultat humana de comunicar-se mitjançant sistemes de signes, que es manifesta en la llengua.

  • És arbitrari o convencionalà en llengües diferents hi ha paraules també diferents per expressar el mateix concepte.
  • És articulat, per tant, creatiu.

LLENGUATGE, PENSAMENT I REAITAT

La relació entre llenguatge, pensament i realitat és indiscutible.

El signe lingüístic i les paraules es descomponen en 3 plans que es poden associar a cadascun d’aquests àmbits:

-Significantàsuccessió de fonemes que pertanyen a l’àmbit lingüístic.

-Significatà idea o concepte associat a un significant i, propi de l’àmbit del pensament


Referentà Objecte, qualitat, procés etc. El qual ens referim, pertany a l’àmbit de la realitat

El RELATIVISME LINGÏSTIC

Edward Sapir i Benjamin Lee Worf van arribar a la conclusió que no totes les llengües entenen la realitat de la mateixa manera. Van deduir que la nostra llengua determina la forma de percebre la realitat, la nostra concepció del món, que serà diferent de la dels parlants d’una altra llengua.

EL LLENGUATGE I LA CAPACITAT SIMBÒLICA

L’esser humà a diferència dels animals, té la capacitat d’expressar realitats més complexes que les sensacions bàsiques, gràcies al llenguatge.

La filogènesis del llenguatge es la ciència que estudia l’origen del llenguatge. Hi ha diferents hipòtesis:

  • Una mutació genètica
  • Un increment progressiu de la intel·ligència general
  • La generalització de senyals gestuals d’alarma o d’avís s’aniria combinant gradualment amb els senyals vocals

7. La cultura

L’evolució mateixa va provocar l’aparició d’un atribut que encara especifica més el nostre ésser: la dimensió cultural.

DIFERÈNCIES DE LA CULTURA ANIMAL I LA HUMANA:

  • Animal:

Formada pel conjunt d’informacions socials.

Forma d’aprenentatge i transmissió: Imitació.

Conseqüències: Necessitat de contacte directe en la transmissió de la informació.

Caràcter fragmentari i restringit de la cultura.

  • Humana:

Formada pel conjunt d’informacions socials

Forma d’aprenentatge  i transmissió: mitjançant el llenguatge.

Conseqüències: Possibilitat de transmissió d’informació a distància

Caràcter acumulatiu de la cultura. Dinamisme, varietat i riquesa cultural.

Les informacions culturals s’emmagatzemen al cervell. Són compartides pels diversos membres d’un mateix grup; en aquest sentit, es pot parlar de cultura col·lectiva.

TIPUS d’Informació:

  • Descriptivaà Expliquen i representen la realitat. Permeten de comprendre el funcionament i les característiques del nostre entorn. Es poden agrupar en diversos tipus, segons el grau de certesa i objectivitat que proporcionen
  • Pràcticaà
    Proporcionen pautes per a l’acció. Ensenyen a ur a terme les taasques de forma eficaç. Capaciten per al desencolupament de tècniques de modificació de l’entorn.

  • Valorativaà

    Originen sentiments d’atracció o de rebuig envers el que ens envolta. Permeten de valorar el que ens envolta com a bèns desitjables i dignes d’estimació, o bé tot el contrari. Possibiliten l possessió de nores, prejudicis i valoracions ètiques i polítiques.

DIVERSITAT CULTURAL

Hi han moltes cultures, perquè l’home és un ésser obert , compta amb un gran nombre de possibilitats de realització. Posseeix llibertat i intel·ligència ‘escollir la resposta que li sembla més adient en cada cas.

ACTITUTS DAVANT LA DIVERSITAT CULTURAL

Quan les persones es troben davant de formes de vida, creences, conductes i costums diferents de les seves, hi reaccionen de múltiples maneres.

  • Etnocentrisme


    Actituds que tenen els qui jutgen i valoren la cultura d’altres grups de criteris o creences de la pròpia cultura. Menyspreen i critiquen els elements culturals diferents. És la base de d’imperialisme o la colonització.

  • Racisme

    S’anomena així tota creença, actitud o conducta que es basa en la consideració que hi ha unes races superiors a unes altres. Es manifesta quan algú margina a alguna persona per la seva raça, religió, cultura...

  • Xenofòbia

    Menyspreen i rebutgen als que són estrangers, actitud causada per la por i la ignorància.

  • Relativisme cultural

    Consideren que és impossible compara o avaluar característiques de les diferents cultures. Creença que qualsevol cultura té valor per si mateixa.

  • Universalisme

    Proposa un rebuig envers les actituds etnocèntriques per tal d’evitar que unes cultures s’imposin a unes altres, basat en el diàleg real.

  • Interculturalisme i diàleg

    Aquesta posició neix del reconeixement de la peculiaritat cultural com un fet enriquidor. Basat en la consideració de que és possible i desitjable la convivència pacífica de diferents formes de vida. Aposta per la tolerància i el diàleg.

LA DINÀMICA DE LA CULTURA

Les transformacions de la cultura es produeixen en un procés que es coneix com dinàmica de la cultura. La historia, l’etnologia, i l’arqueologia han descrit els canvis culturals que s’han anat produint al llarg del temps.

Tipus de transformacions:

  • La mutació culturalàintroducció de continguts nous o modificacions dels continguts ja existents.
  • La transmissió culturalàTransporta les informacions culturals de manera vertical (De pare a fills, de generació en generació) o de forma horitzontal (entre individus de la mateixa generació)
  • La difusió cultural o contagi culturaàtransversament d’altres cultures i la seva adopció com a propis.
  • La deriva culturalàTé lloc quan una cultura es fragmenta en grups o subgrups culturals
  • La selecció culturalàAquest fenomen es produeix quan les innovacions culturals que resulten eficaces es mantenen, ja que els membres del grup les prefereixen i les trien racionalment.

TENSIÓ NATURA- CULTURA

El conflicte interior entre realitat biològica i realitat cultural, entre natura i cultura, genera una tensió que l’ésser humà intenta equilibrar amb més o menys èxit.

El malestar en la cultura és perquè l’ésser humà viu aferrat als avenços tècnics i les normes culturals. Per això, a vegades l’home es sent insatisfet o incòmode, perquè reprimeix els seus instints primaris contínuament per tal d’adaptar-se a les normes de la seva cultura.

Erich Fromm denuncia l’alienació produïda per la societat de consum, mentre que Alice Miller denuncien l’opressió que pot exercir una educació massa rígida.

S.XXI sorgeix el moviment ecologista, el corrent més sensibilitzat per que fa a la tensió entre la natura i cultura. Els ecologistes reclamen respecte a la natura, un consum responsable, l’explotació controlada dels recursos del planeta... Es traca d’un moviment que busca equilibrar els interessos humans amb el respecte per la natura, a fi de permetre que l’esser humà hi pugui viure sense renunciar a la cultura.

Entradas relacionadas: