Semblances i diferencies entre Modernisme i noucentisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,9 KB

 

Coincidències:


- Procés de transformació de la cultura i la societat catalanes.

-
Antipairalisme (ideal de la casa de pagès, la pubilla...).

- Europeisme.

- Lluita per la creació d’una llengua literària apta per a tots els Usos de l’activitat social.

Divergències:


Modernisme:

- Ruralisme, localisme i cert aire proper al romanticisme.

- Els artistes estan aïllats i s’oposen al poder polític; neix la Bohèmia.

- Les seves propostes són idealistes i radicals.

Noucentisme


- Classicisme, civilitat, cosmopolitisme i arbitrarisme.

- Els intel·lectuals col·laboren estretament amb el poder polític; Els primers proporcionen la ideologia i, els segons, la Infraestructura que permet als intel·lectuals i artistes Professionalitzar-se.

- Les seves propostes són realitzables a curt termini; la seva Ideologia és conservadora.

- Rebuig de les actituds decadentistes i de revolta pròpies dels Modernistes.

Així, Hi ha una sèrie d’oposicions que marquen la distància entre els Dos moviments:

Modernisme / Noucentisme

Natura / cultura

Món Rural / ciutat

Anècdota / categoria

Espontaneïtat / arbitrarietat

Anarquia / norma

Mística / raó

Indefinició / claredat...

Els Noucentistes treballaven per aconseguir “l’obra ben feta”, en La qual la raó, la claredat, l’harmonia dominessin. Per a ells, Era més essencial l’estilització, l’artificiositat que no pas L’espontaneïtat.

Intervenció Cultural:


El noucentisme projectà un programa d’actuació ideològica i Estètica que va tenir una traducció pràctica i unes garanties D’eficàcia com mai no havia tingut la cultura catalana. Eugeni D’Ors, teòric del moviment, definia una sèrie de mots claus:

Imperialisme:


És Una versió d’aquell sector de la Lliga que creia que Catalunya Havia de ser el revulsiu

regenerador I modernitzador de l’Estat. L’expansió cap enfora d’aquest Plantejament polític coincidia amb l’actuació mercantil de la Burgesia en la seva voluntat d’ampliar els seus mercats. La seva Actuació política cap endins volia comprometre tots els organismes Públics i privats de la vida catalana, i en conseqüència totes les Classes socials, en el projecte totalitzador del Noucentisme a fi de Transformar la realitat de la lluita de classes. Era un projecte Burgès en què la burgesia volia convèncer i organitzar el conjunt Social d’una manera civilitzada per mitjà de les idees i la Cultura.




Entradas relacionadas: