Segona republica

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,07 KB

 
El febrer de 1931 Berenguer dimití, i el seu lloc l’ocupà interinament l’Almirall Aznar qui convocà eleccions pel 12 d'abril de 1931 per tal de triar nou president i fer una mena de referèndum per preguntar al poble si era monàrquic o no. Els resultats de les eleccions (en les quals pogué votar la dona), foren clars: els socialistes i republicans arrassaren; la conclusió d’això fou encara més clara: el rei s’exilià, i el 14 d'abril de 1931 es declara la República a diversos territoris, com a Catalunya . Niceto Alcalá-Zamora féu la proclamació de la II República Espanyola al conjunt del territori, establint un govern provisional.
El 1931, despré s d’unes altres eleccions (les primeres sense caciquisme), Manuel Azañ a fou proclamat cap de govern, i Alcalá Zamora president de la Repú blica. El govern vigent, necessitat d’una carta magna, el mateix 1931 aprovà la Constitució de 1931 ,que constava de les segü ents bases: l’Estat estava unit, encara que reconeixia les autonomies de tots els pobles i regions; per altra banda, el poder legislatiu requeia nomé s al Congré s, els diputats del qual eren triats cada 4 anys per Sufragi Universal (també femení , i a partir dels 23 anys); també garantitzava les llibertats de premsa, ensenyament, reunió , religió i drets socials i polí tics paritaris per homes i dones. Amb aquesta constitució s’obria la primera etapa republicana, l’anomenat Bienni Progressista .
El 1932, de la mà de Gil Robles es fundà la CEDA un partit de la dreta republicana que intentà desprestigiar el govern, com també ho feren els radicals (la CNT i UGT ). El govern, encara dèbil, començà a trontollar, i l’opinió pública s’abraonà a ell després que algunes insurrecions camperoles acabaren amb una dura acció policial.
El 1933 Alcalá Zamora no tingué mé s remei que retirar el seu suport a Manuel Azañ a i proclamar eleccions. Aquestes donaren com a resultat una victò ria de la CEDA, que per governar s’hagué d’aliar amb el Partit Radical de Lerroux així formant un clima governamental de gran inestabilitat. Fins l’octubre de 1934 el president de la repú blica nomenà Lerroux cap de govern, fins que en aquell moment accedí a donar el poder a la CEDA de Gil Robles. Seria l’inici del Bienni Conservador o Bienni Negre (anomenat així pels d’esquerra). Aquell govern es caracteritzà per un notable conservadorisme polí tic i l’anul· lació de les reformes polí tiques, regionals i econò miques del govern anterior.



Per altra banda, el govern conservador tingué cada vegada una actitud més reaccionària; permeté, per exemple, actuar a la dreta feixista contra l’esquerra. Aquests enfrontaments feien que l’estat es dividís profundament entre l’esquerra i la dreta. Els primers, per posar mesura a l’ascenció del feixisme, s’acolliren a fer un Front Popular per combatre’ls, com estaven fent tots els països europeus amb el mateix. Amb aquella tensió, el govern de la CEDA i dels radicals, entrà en una greu crisi per uns fraus protagonitzats per Lerroux. A conseqüència d’allò, el 1935 Alcalá Zamora féu fora Gil Robles del govern . Aquell any es van convocar unes eleccions.
Molts grups polí tics liberals i d’esquerra feren un pacte per unir-se al Front Popular, mentre que les dretes tingueren problemes per fer-ho; resultat: el Front Popular obtingué la victò ria 1936 i el govern passà a ser presidit per Azañ a de nou (mentre que el President de la Repú blica continuava essent Alcalá Zamora). Aquest continuà les reformes que havia començ at al primer bienni republicà : es restituí la Generalitat i tots els alts cà rrecs empresonats foren alliberats, el Paí s Basc i Galí cia començ aren a tramitar llurs estatuts i s’impulsà de nou l’educació .

Entradas relacionadas: