Segle XVIII a Europa: Absolutisme, Liberalisme i Revolució
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,45 KB
Absolutisme Il·lustrat
L'Absolutisme Il·lustrat és el sistema polític predominant al segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums. Aquest sistema neix de la influència de les idees il·lustrades en les monarquies absolutes europees. Els reis, desitjant el progrés social, van mantenir el seu poder absolut sense la participació de la societat. Van intentar concentrar encara més el poder i van implementar reformes per millorar la vida del poble, encara que aquestes van ser limitades i insuficients.
Liberalisme
El Liberalisme és una ideologia política i econòmica que va sorgir al segle XVII a França, Anglaterra i Holanda, les nacions més riques de l'època. Es basa únicament en la raó, rebutjant la religió i la tradició, i promou la llibertat individual. Aquesta ideologia va ser defensada per la burgesia contra els privilegis dels nobles i el clergat de l'Antic Règim. La burgesia, que posseïa el poder econòmic però no el polític, buscava la igualtat i la llibertat que no existien sota l'Antic Règim. En l'àmbit polític, el liberalisme defensa:
- Igualtat entre els estaments privilegiats.
- Sobirania nacional, on el rei no és elegit per la gràcia de Déu.
- Sufragi, que podia ser universal (només votaven els homes) o censatari (votaven aquells amb propietats i riquesa).
- Divisió de poders en executiu, legislatiu i judicial, exercits per persones diferents, per evitar l'arbitrarietat reial.
En l'àmbit econòmic, el liberalisme va eliminar els gremis, el sistema feudal i els monopolis.
Revolució Francesa
La Revolució Francesa va ser un canvi de govern que va tenir lloc el 1789 a França. El poble, oposat a l'absolutisme, va aconseguir el poder. França, tot i ser una potència hegemònica, encara estava sota un sistema estamental amb un rei al capdavant. La revolució va tenir diverses conseqüències, sent la més important la crisi política i econòmica. La crisi econòmica va ser causada, en part, pel fet que els nobles, com a privilegiats, no pagaven impostos, augmentant el dèficit d'hisenda. A més, la guerra amb els Estats Units va agreujar la situació. La població patia fam a causa dels alts impostos. La crisi política va ser deguda a la incapacitat del rei Lluís XVI per resoldre els problemes. A més, la fam i les epidèmies van empitjorar la situació després de la guerra. El liberalisme, influenciat per la Constitució americana, va guanyar força.
La Revolució Francesa va passar per cinc etapes:
- Estats Generals (1789): Lluís XVI va convocar els Estats Generals, on es van redactar els quaderns de greuges i es va discutir la forma de votació.
- Assemblea Nacional (juny de 1789): Lluís XVI i l'Assemblea van governar conjuntament. Es va redactar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, es va reformar la justícia, es va dividir França en departaments i va esclatar una guerra civil internacional entre l'Antic Règim i els revolucionaris.
- Convenció (1792-1794): Govern dels jacobins (Robespierre) i els revolucionaris radicals. Va ser una època de terror. Lluís XVI va ser guillotinat i es va proclamar la República. França va entrar en guerra amb la resta d'Europa.
- Directori (1794-1799): Govern dels girondins (moderats). Van frenar la revolució, però no van eliminar completament l'Antic Règim.
- Etapa Napoleònica (1799-1815): Govern de Napoleó. Va presidir els districtes de França i va instaurar un règim dictatorial. Va modernitzar les lleis després del seu cop d'estat, presentant-se com un militar que salvaria França.
Napoleó
Napoleó va aconseguir el poder aprofitant-se d'un moment de debilitat a França i de la revolta dels reialistes, que ell mateix va sufocar. Això el va fer molt popular. Per evitar que la seva influència creixés, va ser enviat a Itàlia, on va aconseguir la primera coalició. Va donar el cop d'estat del 18 de Brumari amb el suport de l'alta burgesia. El seu període va estar marcat per contradiccions: tot i estar d'acord amb el liberalisme, va crear un altre sistema. No era rei per la gràcia de Déu, sinó que va ser nomenat emperador. Va establir una educació pública, gratuïta i obligatòria.
Restauració
La Restauració va ser una conseqüència de la Revolució Francesa. Va tenir lloc a tota Europa entre 1815 i 1848, quan van guanyar els liberals. Va suposar un retorn al passat anterior a l'època de Napoleó. Una de les seves característiques va ser la Santa Aliança, formada el 1815 per Rússia, Prússia i Àustria, a la qual més tard es va unir França. Tenia un caràcter antiliberal i els seus membres es comprometien a defensar l'absolutisme, reconeixent el dret diví dels reis i el suport de l'Església a la monarquia. Els enemics de la Restauració eren els liberals. Entre 1820, 1830 i 1848, van guanyar els liberals moderats per sufragi censatari, on només votaven els homes amb estudis superiors o molts diners i terres. El nacionalisme també s'oposava a la Restauració.
Nacionalisme
El Nacionalisme és una ideologia política i cultural que va sorgir a Europa a partir de 1815, després que el Congrés de Viena dividís el continent en nacions de manera artificial. El nacionalisme demana la llibertat per a la nació i s'enfronta als emperadors. Es van produir revolucions liberals i nacionals el 1820, 1830 i 1848. El concepte de nació té tres significats:
- Concepte medieval: fa referència a tots els súbdits d'una mateixa nació.
- Segle XIX (França): tots aquells regits per la República Francesa i les mateixes lleis.
- Alemanya: tots aquells que parlen la mateixa llengua i tenen la mateixa cultura tenen dret a pertànyer a l'estat de la nació alemanya.
Les polítiques nacionalitzadores inculquen a tots els habitants l'orgull per la seva nació. Els elements principals d'aquestes polítiques són:
- La bandera.
- L'himne.
- L'escola, la més important i influent.
Les assignatures que més influïen en el sentiment nacionalista eren tres: la història, la llengua (on s'escollia la que s'havia de parlar, podent arribar a perdre la llengua materna) i la geografia (on només s'explicaven les coses del propi país i no dels altres).