El Segle XVIII: Crisi de l'Antic Règim, Revolucions i Nacionalismes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB

El Segle XVIII: La Crisi de l'Antic Règim

L'Època de les Revolucions

La Il·lustració (el Segle de les Llums): Moviment intel·lectual europeu contra l'Antic Règim (monarquia absoluta) que predicava la divisió de poders:

  • Poder executiu (govern)
  • Poder legislatiu (parlament)
  • Poder judicial (tribunals)

Principals pensadors: John Locke, Isaac Newton, Montesquieu, Voltaire, Diderot, Rousseau.

Independència dels Estats Units d'Amèrica (1773-1787):

  • 1773: 13 colònies angleses protesten contra els impostos de Londres (Boston Tea Party).
  • 1776 (4 juliol): Declaració d'Independència a Filadèlfia (preàmbul de Thomas Jefferson).
  • 1787: 1a Constitució: govern federal, república, autogovern territorial.

Guerra de Successió Espanyola:

Carles II mor sense descendència (1700) i nomena Felip de Borbó hereu. Les potències europees (Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l'Imperi Austríac) no volen un enfortiment borbònic i opten per Carles d'Àustria. Castella amb els Borbons, Corona d'Aragó amb Àustria. Victòria felipista a Almansa (1707), ocupació de València i Aragó. El 1713, l'arxiduc Carles hereta Àustria; Gran Bretanya i Holanda signen el Tractat d'Utrecht (reconeixen Felip V i es perden territoris espanyols: Milà, Nàpols, Flandes, Sardenya, Menorca i Gibraltar fins a 1802). La guerra acaba l'11 de setembre de 1714 amb l'ocupació de Barcelona per les tropes de Felip V.

Resistència Catalana:

Després de la Pau d'Utrecht, les Corts Catalanes decideixen continuar la guerra. 40.000 soldats assetgen Barcelona, defensada per 6.000. L'11 de setembre de 1714 cau Barcelona, amb Rafael Casanova com a conseller en cap i Antoni de Villarroel com a cap de l'exèrcit.

Decret de Nova Planta:

Felip V imposa les lleis i l'idioma castellà a Catalunya.

Nacionalisme i Liberalisme

La Revolució Francesa (1789)

Causes:

  • Males collites des de 1760 i alça de preus.
  • La burgesia vol més pes polític.
  • Crisi financera de la monarquia.

Començament:

Els privilegiats es neguen a pagar impostos i Lluís XVI convoca els Estats Generals (nobles, clero i tercer estat, que exigeixen vot per persona, no per estament, i elaboren una constitució en assemblea nacional). El poble de París recolza l'Assemblea Nacional i assalta la Bastilla el 14 de juliol de 1789. Revolta antisenyorial al camp ("la Gran Por"). Es promulga la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.

Fases de la Revolució:

Monarquia Constitucional

1789: el rei i la noblesa accepten la monarquia constitucional i parlamentària. 1791: Constitució amb divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial).

República Democràtica

Judici i execució de Lluís XVI i Maria Antonieta. Robespierre, cap del govern, crea el Comitè de Salvació Nacional i instaura el Terror.

República Burgesa (1794-1799)

Execució de Robespierre. Ascens de Napoleó.

Napoleó (1799-1815)

Es corona emperador el 1804. Crea el Codi Civil. Derrotes a Espanya (1808) i Rússia (1814). Derrotat definitivament a Waterloo (1815). Liberté, égalité, fraternité (llibertat, igualtat, fraternitat).

L'Europa de la Restauració

1815: Congrés de Viena, retorn a l'absolutisme monàrquic a Europa. S'organitza la Santa Aliança (exèrcit de les monarquies absolutes). Les idees de la Revolució Francesa (liberalisme i nacionalisme) persisteixen.

Guillotina

Instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals. Pot caure verticalment lliurement o ser accionada manualment. Inicialment el tall era horitzontal, després es va inclinar per millorar l'eficàcia.

Congrés de Viena (1815)

Retorn a l'absolutisme. Creació de la Santa Aliança (tractat d'ajuda entre monarques absoluts). Les idees revolucionàries influeixen en el poble (liberalisme: divisió de poders i propietat privada; nacionalisme: nació com a conjunt d'individus amb lligams culturals propis [religió, llengua, tradicions, passat, costums...]).

Unificació d'Itàlia i Alemanya

A partir de 1870 es van unificar Itàlia i Alemanya.

Entradas relacionadas: