El Segle XV a València

El segle XV és el nostre Segle d'Or. Està protagonitzat per autors valencians perquè el Regne de València es convertí en l'epicentre polític i econòmic de la Corona d'Aragó. Els principals escriptors del segle XV són veins de la ciutat de València, Joanot Matorell, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Jaume Roig i Sor Isabel de Villena. València es convertí en el gran port de la Corona d'Aragó i un dels més importants d'Europa. La bonança econòmica es traduí en una esplendor arquitectònica i cultural, amb tertúlies literàries i una gran ebullició intel·lectual.

Vida. Jordi de Sant Jordi va ser un cavaller de la cort del rei Alfons el Magnànim. Va ser cambrer reial i acompanyà el monarca en les expedicions de Sardenya i Còrsega. Durant les campanyes militars a Nàpols va ser fet presoner pel condottiero Sforza. A la presó va escriure el seu poema de major anomenada, Presoner. El poema és una demanda al rei perquè l'alliberi del captiveri. En el seu model de llengua empra molts provençals, que ja no trobarem en Ausiàs March. Tracta temes com la separació amorosa dels amants, la lluita pel favor de l'amada o el debat entre contraris. Influït pels trobadors, també observem ressonàncies de la nova poesia italiana de Petrarca.

La veu d'Ausiàs March és la més important de la nostra lírica medieval.

Vida. L'oncle d'Ausiàs March, Jaume March, com el pare, Pere March, eren poetes de gran cultura. Ausiàs March acompanyà el rei Alfons el Magnànim a Sardenya i Còrsega, a l'igual que molts altres membres de la noblesa, com els també poetes Jordi de Sant Jordi, Andreu Febrer. Als quaranta anys es casà amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, morta sense descendència.

Obra. La seua obra es pot classificar en cicles temàtics: cant d'amor, cants de mort, cants morals i el cant espiritual. Destaca per:

To intim. referències constants a la fe i l'amor. Mostra el dolor causat per l'amor, en no ser correspost.

• Temàtica amorosa. L'amor espiritual / l'amor carnal,

• Reflexions filosòfiques...

Va ser cavaller i va rebre el títol de mestre en Teologia, però no consta que s'ordenara sacerdot.

Obra. Autor d'obres de temàtica religiosa, en prosa i vers.

Temàtica religiosa:

Història de Josep. Obra narrativa amb referències als textos bíblics.

Temàtica profana:

- Tragèdia de Caldesa. Obra narrativa amb versos intercalats en què Corella es presenta com a víctima d'una infidelitat que veu en directe.

- La bolada de la garsa i l'esmerla. Diàleg de tipus amorós entre dos ocells que comença després d'una introducció en vers.

Estil. Va aconseguir crear un estil propi, una prosa elegant i de sintaxi (latinizant). Assimila el gust humanista i renovador de la literatura medieval.

Les narrativa de cavalleries va ser un gènere amb gran èxit. Es caracteritzava per narrar les aventures d'un heroi ideal, amb una trama fantàstica, amb intervenció d'elements meravellosos com la màgia i situada en espais imaginaris. En canvi, les nostres novel·les de cavallers, Tirant i Curial e Güelfa tenen un caràcter diferent: l'heroi té una mesura humana (amb virtuts i defectes), l'argument és versemblant i estan situades en llocs identificables.

Vida. Joanot Martorell (Gandia, 1413? - València 1465) és fill d'una família de la noblesa amb propietats a la Safor. Martorell es traslladà a València per a estar més prop de la cort. Joanot i son pare serviren el rei Alfons el Magnànim en les campanyes per a la conquista del sud d'Itàlia.

Argument. El Tirant lo Blanc és la millor novel·la de la nostra literatura i un referent de la literatura universal. Va ser escrita entre els anys 1460 i 1464 i publicada el 1490, per l'impressor Martí Joan de Galba. L'argument combina les aventures militars i cavalleresques amb les aventures amoroses i cortesanes. L'heroi és un gran cavaller i capità, té defectes i, en el moment de major glòria, mor de forma imprevista. El Tirant ha estat qualificat de novel·la total, perquè combina aventures, amor, erotisme, guerra, humor... L'obra es divideix en cinc parts.

Estil. Tirant lo Blanc es caracteritza per la versemblança. No obstant això, hi ha concessions a la fantasia i els fets històrics no són sempre rigorosos.

Narra l'ascensió social d'un jove humil, Curial, al servei del marquès de Montferrat. Gràcies a l'amor de la germana del marquès, Güelfa, guanyarà prestigi en tornejos i viurà aventures.

Obra. Es calcula que Liull va elaborar dues-centes seixanta-cinc obres en diferents idiomes: català, àrab, llatí i occità. Aquesta producció tan excepcional s'entén si pensem que el beat creia ser el dipositari d'una via de salvació que havia de difondre. Per aconseguir-ho va fer servir gèneres i tècniques literàries diverses. Algunes obres són:

- Llibre de l'orde de cavalleria: llibre didàctic que explica espiritualment les armes del cavaller.

- Llibre d'Evast, d'Aloma e de Blaquerna: en forma de novel·la, es presenta la biografia de Blaquerna (tradicionalment Blanquerna), un cristià perfecte que passa per tots els estaments religiosos fins a esdevenir papa de Roma i que, després d'aplicar el programa reformista, es fa ermità.

- Llibre de meravelles. Félix, el protagonista, viatja i, a l'hora es va qüestionant el món. Troba explicacions a tot gràcies a ermitans i filòsofs, i l'existència de Déu i el seu paper en totes les esferes del món queda demostrada. Una de les parts del llibre és el Llibre de les bèsties, una al·legoria dels nobles i les corts reials en forma de faula.

- El cant de Ramon: el poema és una confessió de caràcter narratiu en primera persona.

- Lo desconhort: poema que expressa la frustració per no haver aconseguit l'èxit desitjat. Llibre d'omic e amat: aquest breviari místic és una part del Bloquero.

Les quatre grans cròniques són les cròniques principals que donen notícia de fets històrics de la corona d'Aragó dels segles xin i xiv.

Cal destacar que dues de les quatre cròniques estan redactades per reis - Jaume el Conqueridor i Pere el Cerimoniós.

• Segle xu: Llibre dels fets, de Jaume I el Crònic, de Bernat Desclot.

• Segle xiv: Crònica, de Ramon Muntaner i Crònica, de Pere el Cerimoniós.

Intenció. Les cròniques van ser escrites amb diverses intencions, a més de deixar memòria d'uns fets esdevinguts.

• Exaltació de la monarquia.

• Justificació d'un relat.

• Exemple de reis.

• Coesionar.

Trets.

• Fets viscuts.

• Fets providencials.

• Fets heroics.

Fets reials.

La Canceyeria Reial va ser fundada per Jaume I Conqueridor i extingida per Ferran I Catòlic. Aquesta institució tenia cura de tota la documentació de la corona d'Aragó i era l'encarregada d'expedir documents, cartes reials, lliures d'impostos, diplomes, i de gestionar la diplomàcia amb els altres regnes europeus. Els idiomes en què es redactava tota la documentació eren el llatí, l'aragonès i el català, de manera que tots els funcionaris de la canceyeria els havien de dominar. Aquesta institució va ser el nucli de treball d'importants personatges amb una gran cultura, com ara Bernat Metge, i el lloc de penetració de l'humanisme en la nostra terra. Com a consequència de l'activitat rígida en les formes i els protocols es va desenvolupar un model de llengua molt lliurat, coesionat i estandarditzat que feia molt difícil saber si un document havia estat redactat a Catalunya, a València o al Rosselló. La Canceyeria Reial va desenvolupar un model de lletra propi per a la redacció dels documents: la lletra gòtica catalana.