El segle XIV a Europa i la Corona d’Aragó

Caracterització del segle XIV a Europa i la Corona d’Aragó

El segle XIV es va caracteritzar en bona part d’Europa per un cert estat de crisi, marcat per les guerres, la fam i la pesta. En aquest context, com ara el metge tòleg Arnau de Vilanova, anunciaren la fi del món. Un dels fets més conflictius del segle XIV va ser el Cisma d’Occident. La coexistència de dos o tres papes va fer que els diferents estats europeus donaren suport a l’un o l’altre en funció dels seus interessos polítics. Bernet XIII va tenir el suport de la Corona d’Aragó. La Corona d’Aragó va continuar expandint-se políticament i comercialment pel Mediterrani, va viure un període de creixement i estabilitat. A partir del segon terç del segle, comparegueren la fam i la pesta, i es van produir diferents conflictes bèl·lics, com la Guerra de la Unió (1347-1348) o la Guerra dels Dos Peres (1356-1369), aquest enfrontà la corona d’Aragó amb el Regne de Castella.

Vida i obra de Francesc Eiximenis

Va néixer a Girona el 1327. Era frare franciscà i va estudiar en diversos països i universitats europees. Molt valorat pel rei Pere el Cerimoniós, Eiximenis es va vincular a la seua cort, en la qual va desplegar part de la seua activitat literària. Va viure a València entre 1383 i 1408 treballant com a conseller del govern de la ciutat. Va morir a Perpinyà el 1409. De les seues obres destaquem:

• Lo Crestià. Una mena d’enciclopèdia sobre la religió cristiana. Els quatre llibres que ens han arribat i els seus temes són els següents:
• Regiment de la cosa pública. Fou un present d'Eiximenis per als jurats (representants de la ciutat) de València, quan va vindre a València en 1383. Tracta sobre consells per al bon govern. Defén que el bé de l’individu s’ha de supeditar al bé comú, però la millor forma de procurar-lo és la monarquia.
• Llibre de les dones. Al principi és un manual per a l'educació de les dones. Però quatre cinquenes parts del llibre tracten de teologia i dels fonaments de la moral catòlica.
• Vida de Jesucrist. És una biografia de Jesucrist amb reflexions teològiques i també contingut contemplatiu.

Vida i obra de sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer va néixer a València l’any 1350 i va morir l’any 1419 a Gwened. El papa Calixt III el va fer sant el 1455. Sant Vicent pertanyia a l’ordre dels dominics, coneguts per l’oratòria. Es va formar en diverses ciutats i adquirí el títol de Mestre en teologia. Va destacar per la producció intel·lectual, l’habilitat política i per la predicació. Sant Vicent no va ser un escriptor, però ha passat a la història de la literatura per l’importància dels seus sermons. Els reportadors copiaven els sermons del sant en directe i després els passaven a net com a model de predicació.

• Introductio: comença amb la citació d’un versicle en llatí i la salutació de l’auditori.
• Introductio thematis: és l’explicació del sentit literal del tema proposat.
• Divisio thematis: consisteix en el desplegament del sermó.