Segle XIV a la Corona d'Aragó: Crisi i Humanisme

La Crisi del Segle XIV

La segona meitat del segle XIV, l'època en què van viure Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda, es va caracteritzar per ser una forta crisi demogràfica, perquè la gent es moria de malalties, sobretot la pesta bubònica; política, per dues guerres, Gènova i Castella; i ideològica, amb l'amenaça dels turcs a Europa. Va marcar un punt d'inflexió després de la prosperitat i el creixement demogràfic del XIII.

Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seva moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en llengua catalana (ell mateix va utilitzar el terme català o valencià indistintament) i, encara que el públic fos d'una altra llengua, l'entenia i s'exaltava. Se'n conserven 280 sermons. En realitat en són resums, car Sant Vicent predicava durant diverses hores i improvisava el contingut dels sermons, els quals eren copiats per membres de la companyia. Aquests membres eren clergues, juristes i centenars de penitents. Tots ells ajudaven a propiciar el clima de suggestió que es creava als seus sermons.

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis (Girona, entre 1328 i 1332 - Perpinyà, 1409) fou un frare franciscà que escrigué literatura per tal de divulgar de manera senzilla els principis fonamentals de la religió i la filosofia. La seva obra, de caràcter religiós i moralista, era llegida amb interès per un públic que vivia sobretot a les ciutats: per les classes burgeses benestants. Com que s'adreça a un públic no especialitzat, Eiximenis escriu amb un estil senzill i planer, ple d'exemples que fan més entenedora la doctrina que vol transmetre. Va ser de sòlida formació intel·lectual, va viatjar força (Oxford, París, Tolosa). De retorn a la Corona d'Aragó es va dedicar a l'ensenyament, a la predicació i a efectuar gestions polítiques encarregades per l'Ajuntament de Barcelona o de València, on va viure entre el 1383 i el 1408. També va ser conseller dels reis.

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. Bernat Metge va adquirir una cultura molt rica i una bona preparació professional. Per part de pare va rebre la cultura dels professionals de la salut i per part del seu padrastre va rebre una cultura totalment de lletres: gramàtica, retòrica, dialèctica, etc. Metge va llegir una quantitat considerable d'obres clàssiques i medievals que van aportar molts beneficis a la seva formació. Més tard fou un home de confiança del rei Joan I, però posteriorment a la mort d'aquest fou processat i empresonat juntament amb d'altres funcionaris, acusat de l'assassinat del rei i fer un ús indegut de diners públics.

Lo Somni

La seva obra mestra fou Lo Somni, redactat el 1399, poc després de sortir de la presó, on se li apareix Joan I al purgatori, vingut expressament per dir-li que seria rehabilitat pel seu germà Martí l'Humà, cosa que juntament amb d'altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial, cosa que aconseguí. En la descripció dels inferns segueix força la descripció que n'havia fet Dante i mostra la preocupació pel Cisma d'Occident, ja que afirma que cap dels reis de la cristiandat des de l'inici del cisma ha entrat al cel per la seva responsabilitat en la seva gènesi, cosa que afectaria Pere el Cerimoniós i Joan I, que restaran al purgatori fins que el cisma s'acabi.

L'Humanisme

L'humanisme, en sentit ampli, és un corrent de pensament enfocat en l'ésser humà que va néixer a Itàlia al segle XV. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es va desenvolupar a partir del segle XVI, la vessant cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi, cavaller i escriptor, va néixer al Regne de València en data indeterminada i va morir probablement el 1424. Tingué el càrrec palatí de cambrer reial i fruí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Participà en l'acció de Calvi i al setge de Bonifazio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesco Sforza, i fou fet presoner. A la captivitat escriví el poema Presoner, on palesa les seves angoixes i el seu enyorament per la cortesana vida sumptuosa i la seva confiança en una breu alliberació per part del rei. La seva llengua és encara un valencià en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió, però sobre una base que sembla fonamentalment valenciana. La influència dels grans trobadors del segle XII.

Ausiàs March

Ausiàs March, (Gandia, Safor, 1400 - València, 3 de març de 1459)^[1] va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en català. Ausiàs seguí la tradició familiar, rebent educació per a formar-lo com a cavaller, unida a una sòlida formació cultural. Ausiàs amb tretze anys, quedà sota la tutela de la seva mare Elionor. Poc a poc aniria assumint les responsabilitats i honors del seu llinatge. Exemple d'això és la carta de la Cancelleria on el rei el convocava com a membre de la noblesa a les corts que es celebrarien el 1415 a la Seu de València. En aquestes corts es jurà com a successor l'infant Alfons, al servei del qual Ausiàs serà. Té una escriptura formal que s'adjunta a la poesia trobadoresca. Escriu en una llengua escassament poètica i utilitza composicions.