El Segle XIII i Ramon Llull: Transició Medieval i Cròniques

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,17 KB

Trets del S.XIII

El s. XIII constitueix la frontera entre el món medieval i el modern. També suposa el final de l’art trobadoresc, que consistia en el cavaller-guerrer front el cavaller-burgès, i també la guerra deixa pas al comerç.

Hi ha una estabilització de l’evolució econòmica, mercantil i política, i el comerç substitueix la guerra provocant diferents canvis com el començament dels contactes lingüístics i culturals. També comença la convivència de religions com la cristiana, la jueva i la musulmana, hi ha un augment dels coneixements geogràfics i també milloren les comunicacions.

Gràcies a aquests petits canvis hi ha un augment demogràfic que fa que les ciutats siguin més grans. També l'església es capitalitza fent que hi hagi l’aparició de crítics que demanen un retorn als orígens evangèlics com són Sant Francesc d’Assís i Ramon Llull.

Hi ha l’aparició de l’abstracció filosòfica que fa que hi hagi un rebuig del fideisme i també hi ha l’aparició de la novel·la com a gènere literari de la burgesia que fa que aparegui el punt de vista personal.

Ramon Llull

Objectiu

Ramon Llull té un triple objectiu que són:

Primer vol la conversió dels infidels a la fe cristiana i així ho va demostrar fent diferents actes com la redacció d’obres cristianes, la fundació d’escoles on s’ensenyava el seu sistema filosòfic i realitzant viatges apostòlics.

També es va centrar molt en l'escriptura de llibres.

Finalment va dedicar molt d'esforç en la creació d’escoles poliglotes on s’hi parlés l'hebreu, l’àrab i el caldeu i algunes d’aquestes escoles les va crear a Oxford, Roma, París, Bolonya, Salamanca...

Llengües

Les llengües de Ramon Llull eren l’occità, l’àrab, el llatí i el català.

Obra

Obra filosòfica

Aquesta obra es basava en l’art, que era un sistema mètode racional i infal·lible per trobar i demostrar les veritats revelades directament per Déu i per resoldre els dubtes entre la relació de raó i fe.

Ramon Llull no el fonamenta en l’opinió de les autoritats i és original perquè no presenta defensar la seva fe com a revelació, sinó que vol demostrar-la amb arguments lògics.

Tampoc vol refutar els arguments contraris, sinó que el que fa és sumar-los.

L’art ajuda a trobar la veritat com l’arbre de la ciència que és l’enciclopèdia en la qual tot el saber humà queda estructurat sota la forma d’arbre.

Obra didàctica

Alguns dels títols més rellevants que es poden incloure en aquest apartat són el Llibre del gentil, e los tres savis, que tracta del debat entre un savi cristià, un de musulmà i un de jueu davant d’un gentil, és a dir, d’un personatge que no professa cap religió, en el qual tots tres fan una argumentació racional de les creences respectives i en el qual cap autoritat és vàlida, fora del convenciment per la Raó que és Déu.

Un altre llibre que podem trobar és el Llibre de l’ordre de cavalleria, el qual és un breu tractat destinat a la formació del cavaller cristià i de la seva perfecta educació. El llibre ensenya que el cavaller cristià ha de ser defensor dels febles (vídues, vells, orfes...), ha de ser perseguidor dels malvats (traïdors, bandolers, lladres...) i ha de defensar al seu senyor que és el que fa que existeixi el vincle de fidelitat. En el llibre també hi ha la Doctrina pueril que és un tractat d’educació infantil que està adreçat al seu fill Domènec, i aquest tractat, tracta de l’educació de la intel·ligència i de l’educació manual.

Narrativa

Després en aquesta obra didàctica trobem la part narrativa en la qual trobem el Llibre de meravelles, en el qual es relacionava el concepte de feliç amb el d'una persona innocent, ingènua o tonta. També aquest llibre estava dividit en deu parts que eren: Déu, àngels, cel, elements, planetes, metalls (aquí ataca a l’alquímia i al llibre de les bèsties ja que Déu és el senyor i creador de totes les coses, i crea una metàfora de la societat humana), bèsties, home, paradís i infern. I en aquesta part també tenim el Llibre d’Evast i d’Aloma e de Blanquerna son fill, que té diferents personatges com, Evast i Aloma que són l'ideal del matrimoni cristià i també són els pares de Blanquerna que és el seu fill i és l'ideal masculí de la vida religiosa ja que en la seva vida Blanquerna és monjo, abat, bisbe, papa i ermità. Després també hi ha Nastàsia que és vídua i és l'ideal de la vídua cristiana i finalment hi ha Nateua que és la filla de Nastàsia, i Nateua és l'ideal de la dona religiosa ja que és monja i abadessa.

Poesia

L’obra poètica inclou la prosa poètica de tema mística, destaquen les obres dedicades a la Mare de Déu i, sobretot, els poemes de temàtica autobiogràfica, com el Cant de Ramon, Lo desconhort (El desconsol), i Lo concili. Aquesta part de l’obra expressa un sentiment d’amor universal, tocat, però pel fracàs davant la realitat.

La llengua de Ramon Llull

Va ser el primer filòsof a Europa a emprar una llengua vulgar en temes científics o filosòfics. També va elaborar una prosa que era segura, fiable i apta per a tots els temes i sentiments. Ell va ser el creador de la prosa literària catalana i va adaptar el català a la terminologia científica, provinent del llatí i de l’àrab. La seva finalitat de la seva obra és més didàctica (ensenyar) que no pas literària. Es va dedicar al didactisme gràfic que es basava en arbres, claus, cercles...

Les Cròniques

Introducció

Durant segles la història no és res més que un gènere erudit, reservat als religiosos d'un monestir o església, escrit en llatí i que marca la història d’antics reis o la de la nissaga del noble protector, sempre amb la incorporació de notícies dubtoses o no gaire objectives.

Diferències entre cançons de gesta i cròniques/ trets de cadascuna

Les cançons de gesta, es transmetien oralment, la seva narració és solemne, l’estil és simple, el protagonista és idealitzat, narren fets passats, tenen una llengua vulgar i també narren fets del present.

Les Cròniques tenien una intenció patriòtica com eren la veneració del rei i el sentiment nacional, tenen un gran valor literari, lingüístic i històric, tenen molt d'autobiografisme, fan ús del català estàndard, la seva figura central és el rei, la seva extensió dels episodis depèn del narrador, tenen una intenció d’una lectura posterior favorable, el seu to és heroic, tenen novel·lització com tria de personatges, tria d’escenes i descripció viva, també tenen un judici personal i historien èpoques contemporànies o immediatament anteriors.

Trets del període històric (1200-1350)

Hi ha una estabilitat política i social i Mallorca, València, Sicília, Grècia i Sardenya tenen un poderiu mercantil i naval gros. Hi ha usatges que tenen un compendi de lleis civils. El consolat de mar és el primer tractat escrit de lleis marítimes. Existeix una importància per als municipis com Barcelona que era Consell de Cent i també hi ha importància per les corts catalanes i la llengua es proclama com un senyal d'identitat nacional.

Ordre dels reis / Anys de govern

Això em penso que no feia falta saber-ho de memòria.

Crònica de Jaume I

Va néixer a Montpeller el 1-IV-1208 i va morir a València el 27/VII/1276. La seva crònica que és autobiogràfica es divideix en diferents parts com; la infància de Jaume (molt dura), conquesta de Mallorca, Conquesta de Múrcia, Darrers anys. Característiques: Verisme, són confessió d’un home d’estat que dissimula, quan convé, allò que li és desfavorable i la informació que dona és exacta i cronològica. Intimisme, és autobiogràfic i fa ús del ‘’nos’’ majestàtic. Relata el naixement, mort dels Montcada, mort del fill bastard Ferran Sànchez, renys als covards, ajut als ferits... La llengua és plena d’expressions populars i en els diàlegs hi podem trobar l’àrab, el francès i l’aragonès i les fonts són els records personals i les cançons de gesta. El llenguatge de l’obra és viu i impregnat d’oralitat.

Crònica de Bernat Desclot

El seu nom era Bernat Desclot o Bernat Escrivà, era oficial reial, tresorer reial i cambrer del rei Alfons III. El període històric tractat en aquesta crònica és molt ampli, des dels regnats de Pere II fins a la seva mort i els enfrontaments que hi ha amb França i el papat per l’illa de Sicília. B. Desclot combina la reconstrucció de fets contemporanis amb diversos testimonis amb la consulta de documents que tenia al seu abast a l’arxiu reial.

La crònica es divideix en dues parts i va ser escrita entre el 1283 i el final dels anys vuitanta per B. Desclot.

Primera part, és escrita sense gens de rigor ni històric ni cronològic.

Unió de Catalunya amb Aragó (Ramon Berenguer s.IV), llegenda de l’emperadriu d’Alemanya, batalla de las Navas de Tolosa i conquesta de Mallorca.

Segona part, escrita amb gran rigor històric, cronològic i geogràfic.

Retrat heroic de Pere II el Gran, intervenció i conquesta de Sicília, desafiament de Bordeus amb Carles d’Anjou, invasió de Catalunya pels francesos i alliberament de Catalunya.

Trets de la crònica

Hi havia un retrat heroic de Pere II i entusiasme per la figura del rei, hi havia impersonalitat de l’autor, l’objectivitat anava acompanyada de la imparcialitat, hi havia fredor davant els fets més cruels i despietats, l’obra es va traduir a l’aragonès, el castellà, l’italià i l’anglès, va ser coneguda per Dante, Boccaccio i Shakespeare. L’estil de Desclot és sobri, equilibrat, diàfan, i servirà de model a l’autor del ‘’Curial e Güelfa’’.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner neix al 1265 a Peralada i mor el 1336 a Eivissa, la seva crònica va ser escrita entre el 1325 i els 1328. És una obra més extensa que les altres dues i abraça des del naixement de Jaume I fins a la coronació del rei Alfons III. La seva narració se centra exclusivament en fets reals i té la intenció de mostrar com les gestes dels reis d’Aragó són providencials. El llenguatge d’aquesta crònica és un llenguatge narratiu àgil i viu, amb constants interpel·lacions als oïdors i recorre sovint al llenguatge col·loquial.

La seva vida:

Neix el 1265 a Peralada, en el 1274 té a Jaume I a casa seva, en el 1275 Alfons X El savi és a casa seva, en el 1285 Menorca amb als Almogàvers, entre el 1287 i el 1300 és ciutadà Mallorquí, en el 1300 Sícilia-Roger de Flor, en el 1302 Constantinoble és amb la companyia catalana, és administrador econòmic, fa la redacció del conveni entre la Companyia i l’Emperador, és tinent del segell de la C. i és capità, en el 1307 Muntaner abandona la C., en el 1308 és pacificador de l’illa de Djerba, en el 1311 es casa amb una valenciana, entre el 1311 i el 1315 és governador de Djerba, en el 1316 és jurat de València, en el 1325 comença la Crònica i en el 1336 mor a Eivissa.

Parts de la Crònica:

Regnats de Jaume I, Pere II i Alfons II.

Part central: Regnat de Jaume II, guerres de Sicília i gestes de la companyia catalana.

Convocació per la coronació del rei Alfons II el Benigne.

Característiques de la Crònica:

Va ser escrita per a ser llegida en veu alta com exemple dels prínceps, el seu llenguatge està ple de referències a la cultura dels oients: Bíblia, refranys, relats cavallerescos... Deixa anar constància dels seus mèrits i serveis a la Cort, el pas d’un episodi a un altre és amb diferent protagonista i és precedent de la novel·la, el diàleg amb el lector sap capta la seva atenció i resoldre els seus dubtes i és un llibre de memòries personals ja que fa un ús del ‘’jo’’.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

Va néixer a Balaguer el 1319 i va morir a Barcelona el 5-I-1387. Es complaïa en la lectura del llibre dels fets del seu besavi Jaume I i probablement s’hi va inspirar per escriure la seva Crònica un segle més tard, entre el 1375 i el 1383. Aquesta crònica és ben diferent de les altres tres perquè no presenta el to heroic que les caracteritza. És redactada en forma de dietari a partir de documents oficials. Però s’acosta a l’estil de Jaume I perquè fa ús d’expressions en altres llengües i inclou records personals del rei.

Parts:

Regnat d’Alfons III

Reincorporació de Mallorca a la Corona

La guerra contra la Unió (noblesa)

Guerra contra Castella

Narra la guerra contra Gènova.

Característiques

L’escriu sota la influència del llibre dels fets, té un interès per afermar la monarquia entre la burgesia i el poble, fa ús del ‘’nos’’ majestàtic, la justificació de la seva política personal: cal veure-hi quina informació dona. Manca d’heroisme romàntic, el príncep renaixentista té intriga, crueltat, manca d’escrúpols i de psicologia..., fa ús de documentació cancelleresca i els records personals del rei i els seus col·laboradors i té un estil fred, eixut i correcte.

Aspectes del seu regnat

Va enfortir el poder reial, va ser el reunificador dels estats catalans, va crear dues universitats: d’Osca i Perpinyà, va ser el creador de la Biblioteca Reial amb traduccions al llatí i francès, és constructor del Panteó Reial de Poblet, és coneixedor del francès i llatí i és trobador, té coneixements d’astrologia, medicina, cartografia (Cresques) i filosofia àrab i jueva.

La cancelleria Reial. Bernat Metge

Pas del s.XIV al s.XV

Al s. XV es va produir una crisi dels valors medievals, com el dogma (l'opinió) que és la veritat que es creu perquè ho diu una autoritat, també com l'obediència que és la crítica que apareix perquè la gent ja opina i també per la teologia (ciència que parla de Déu) que és la filosofia racionalista, tot això fa que es passi del teocentrisme a l’antropocentrisme. La població va passar d’obeir sense protestar a criticar l’autoritat, i la teologia va ser substituïda per la filosofia racionalista. A causa de tot això va augmentar la confiança en les possibilitats humanes, les persones van intentar fer coses importants per la humanitat; i així van sorgir algunes ciències, com la geografia, l’alquímica (química) que experimentava per a trobar la millora de l’home, l’anatomia o la política, que s’interessaven per la natura, el propi cos, la societat... Durant el s. XV també es va produir un gran creixement econòmic, això va comportar la implantació del poder reial absolut a costa de la noblesa i de l’església, en aliança amb la burgesia fins que ja no la necessita que és en el 1789 en la Revolució Francesa. La pintura i l’escultura perden hieratisme (rigidesa) front de l’expressió dels trets humans. També hi ha un creixement demogràfic i econòmic de les ciutats que fa que aparegui la burgesia i els humanistes són els responsables i portaveus de la nova visió del món. Com que una part de la població va començar a viure bé es comença a donar més valor a la vida, i es deixa de banda el futur després de la mort i la vida s’entén com un valor per ella mateixa, independent del més enllà. També va aparèixer la impremta que va fer que hi hagués accés d’una nova classe lectora (burgesia) amb les novel·les. Per últim, al s. XV canvia la visió de l’humanisme i cada vegada la pintura i l’escultura expressen més els sentiments.

Lo somni

I part:

Bernat Metge està a la presó i se li presenten el rei Joan I, Orfeu i Tirèsies, acompanyats de gossos i astors. Comencen un diàleg sobre la immortalitat de l’ànima en la qual B. Metge diu no creure-hi. Joan I té una sèrie d’arguments a favor que són els pagans, jueus, cristians i musulmans. B. Metge es deixa només convèncer per la presència del fantasma i el rei li anuncia que aviat serà alliberat i que recuperarà els seus càrrecs.

II part:

Joan I es troba acompanyat d’Orfeu i Tirèsies, dos personatges mitològics, així com d’un grup de gossos i de falcons. Els pecats de Joan I són la música i la poesia, l’astrologia i conseqüentment el coneixement del futur i ser caçador. Joan I explica per accident la seva mort, li diu que el seu empresonament li servirà per demostrar més bé la seva innocència, i li mana escriure el llibre.

III part:

Orfeu i Tirèsies expliquen les seves vides, Tirèsies sobretot llança un furibund atac contra les dones segons el pensament misògin medieval.

IV part:

Bernat Metge fa una defensa de les dones basant-se en el pensament modern representades per 6 reines catalanes, com Violant de Bar (dona de Joan I) i Maria de Luna (dona de Martí I), així hi ha una nova visió de la dona. Mentre B.M està parlant, els gossos comencen a bordar i ell es desperta sol a l’habitació.

Entradas relacionadas: