Segle d'or literatura catalana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,76 KB

 

Les llengües del món. Les varietats lingüístiques


.

La diversitat de les llengües


Quantes llengües hi ha?

És impossible saber exactament quantes llengües hi ha, primer, perquè segurament no es coneixen pas totes les llengües i en segon lloc perquè els lingüistes no s'han posat d'acord en la definició de llengua. El nombre de les llengües que es parlen actualment al món s'estima entre cinc mil i sis mil.

Les famílies lingüístiques

Aquí fem servir la classificació per famílies, és a dir, grups formats normalment per diverses llengües del quals es coneix l'origen. La principal família lingüística es la indoeuropeua.

La família indoeuropea

La nostra llengua pertany a aquesta família, que ocupa el primer lloc pel que fa a extensió i a nombre de parlants. Pertanyen a aquesta família gairebé totes les llengües d'Europa i algunes que s'havien parlat a l'Àsia Menor i Síria fins a l'Índia i una al sud de la Xina. Provenen d'un tronc comú, que parlava una població establerta fa cinc mil o sis mil anys al territori que hi ha entre el riu Dnièper, el massís muntanyós del Caucas i els monts Urals.

La llengua catalana


Territori, habitants i parlants

El territori on es parla català actualment comprèn aquests indrets: Una part del departament francès dels Pirineus Orientals; Catalunya; Les Balears; La Comunitat Valenciana; Part d'Aragó; Andorra; L'Alguer a Sardenya.

Variació lingüí stica i varietats lingüí stiques

 

Diferències entre variació lingüística i varietat lingüística

Les variacions lingüístiques són les varietats associades als usos anomenades també varietats estilístiques o registres [cientificotècnic-literari-especialitzats-estàndard-col.Loquial(vulgar-argots)]; en canvi, les varietats lingüístiques són les varietats associades als usuaris [varietat dialectal(segons el dialecte o origen)-varietat temporal/generacional(època on vas néixer)-varietat social(nivell social)].

Les varietats geogràfiques del català

 

El balear

 Vocalisme. Pel que fa al vocalisme tònic, té quatre graus d'opertura, com la majoria de dialectes, però té vuit sons vocàlics, ja que té una vocal neutra. Morfologia verbal. La primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació acaben en -am, -au. Lèxic. Conserva mots que en altres dialectes es consideren arcaismes. El balear té més arabismes que en el català central.

El català nord-occidental

 Vocalisme. Coincideix amb el del català central. L'article. L'article en masculí es lo, los. Morfologia verbal. La primera persona del present d'indicatiu acaba en -o. Lèxic. Comparteix una bona part de mots amb el valencíà, diferents dels que empra el català oriental.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Aloma


 

Descriu en profunditat aquests tres personatges femenins: Aloma, Coral i Anna

 Aloma és una persona molt senzilla a la que li agrada molt llegir; és somiadora i imagina com hauria estat la seva vida d'altres maneres. Necessita qualque que la estimi. // Coral ha estat l'amant del marit d'Anna. És molt ambiciossa i vol aconseguir una vida amb luxes aprofitant-se dels altres homes emprant la seva bellessa exterior .// Anna és la dóna del germà de n'Aloma.
És una persona molt preocupada per la seva casa i els seus amics. No té ambicions i té un pensament realista amb els peus a la terra.

Com definiries la relació entre Aloma i Robert?

És una relació bàssicament passional amb necessitat sexual per ambdós bàndols. Quasi mai es parlen i pensen que la seva relació no ha de temir un futur clar ja que en Robert la és infidel amb una altra dona.

Per què no li diu que està embarassada?

Perquè n'Aloma sap que si s'ho conta, en Robert es quedarà i no vol això perquè no vol problemes.

Com serà a partir d'aquí la vida de n'Aloma?

Una vida tranquil·la que tindrà com a centre els seus amics i la seva família i amb mental·litat realista.

La poesia dels segles XIV i XV



Introducció


Els canvis de la història

Va desaparéixer l'Edat Mitjana de Catalunya després de que s'acabàs la darrera crónica de Pere III el Cerimoniós. A partir d'aquí el regnat d'Alfons el Magnànim va fer que la cultura catalana hi entrès en un nova crisi que provocà la decadència.

El Segle d'Or de la literatura catalana

Abans de la decadència anunciada es pot dir que el Segle XV és claramente el segle d'Or de la literatura catalana. El centre cultural va ser desplaçat a València on destacaren altres autors de la literatura catalana. A més, l'aparició de la impremta va fer que els lectors fidels es concentrassin en les obres dels poetes o escriptors de l'època. Aleshores, la literatura era oral.

València, una nova capital cultural. Per què València es va concebre com la nova capital cultural?

Hi han varies causes econòmiques i socials (pestes a Catalunya), religioses (els papes Borja eren valencians), polítiques (guerres civils a Catalunya i simpatia amb la noblesa valenciana) i fins i tot estratègiques (els ports valencians eren més cèntrics per moure's pel Mediterrani).

Les primeres innovacions poètiques


Jordi de Sant Jordi


Les poesies

La majoria dels poemes es centren en reflexions amoroses que s'apropen molt a la poesia trobadoresca. Les dones destinatàries s'amaguen soto senyals. Hi ha molta tendresa a les seves obres i cal destacar el poema Jus lo front, escrit en versos decasíl·labs estramps. Esta vinculat amb l'amor cortès i és el punt més alt de l'ús del provençal cap al català.

Ausiàs Març


Característiques de la seva poesia

 Té força i passió. Els seus poemes tenen un fil conductor molt important: l'amor. La llengua que empra és un català ric i sense solucions provençals, i l'estil directe sense concessions, sincer, provocatiu i fixat en versos decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba, uns versos que des d'aquest moment van ser coneguts com versos decasíl·labs ausiasmarquians. Utilitza llargues comparacions, que a vegades ocupen tota una estrofa. Les metàfores són tan crues que fan que la poesia es caracteritza sobretot per la força de les imatges.

Un intent de classificació temàtica

L'obra seva gira entorn a un mateix eix central: l'amor i on empra els senyals. Es divideixen en parts segons les seves obres:
Plena de seny (diferència abismal entre el tipus d'amor de Ausiàs Març i l'amor impossat per la lírica trobadoresca);
Lir entre cards (converteix la dama en un ideal i l'amor és culte i ple de religiositat);
Oh foll'amor (és una obra a la qual és sent violent i insultant i comprèn la dona quan comença a estimarla de veritat);
Amor, amor (admet que no és perfecte i que necessita una dona amb la que comunicar-se);
Mon darrer bé i Bell·ab bon seny (amb un to de tranqul·litat);
Cant espiritual (el destinatari es Déu i ell es condemnat per la seva actitud amorosa impura).

Diferències entre valenciana prosa (Joan Roís de Corella) i escola satírica valenciana

La valenciana prosa, creada per Roís de Corella, és un tipus d'obra difícil de llegir per al gran públic, però, molt celebrada per la noblesa valenciana. En canvi, l'Escola Satírica Valenciana va ser creada per un vessant satíric de la literatura que es va conrear amb més força gràcies a un grup de poetes que es trobaven a la tertúlia literària al centre de València. Nobles i burgesos van fer de la literatura un simple joc i, amb una llengua planera i un estil senzill per fer-se entendre i per divertir, van formar el que s'ha anomenat Escola Satírica Valenciana.

L'Espill

Un protagonista masculí esplica la seva vida en primera persona i les experiències que ha tingut amb les dones amb qui s'ha casat successivament. Diu que són com les rencarnacions de tots els pecats del món. Tracta amb molt Realisme les diverses situacions on hi trobem un pensament humà. És una novel·la possible de comparar amb les novel·les del segke XIX. Es Realisme i picaresca dins d'un mirall contemplat amb gràcia, ironia i amb un gran desengany del món.

Entradas relacionadas: