Sectors Agrari, Ramader i Pesquer a Espanya

Caladors dels vaixells de pesca espanyols

Els caladors (llocs on les captures són més abundants i on acostumen a treballar els vaixells de pesca) estan situats a les plataformes continentals (zona marítima inferior a 300 m), les zones on hi ha corrents marins rics en plàncton i les zones on hi ha un contacte entre corrents marins càlids i freds.

Les plataformes continentals no són aptes per pescar. A la costa cantàbrica està molt exhaurida i el golf de Cadis està limitat per les aigües territorials del Marroc. La flota espanyola busca des de fa temps bons caladors. Els vaixells espanyols que passen per la costa oriental de les Canàries l'anomenen banc sahària, però tenen conflictes freqüents amb els països africans limítrofs.

Política pesquera comunitària

Amb l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea s'ha aconseguit una quota de pesca important en aigües comunitàries, però els ajuts per renovar la flota van comportar per als armadors espanyols haver d'adoptar un tipus de vaixell més petit i perdre capacitat de pesca.

L'agricultura

Als cursos baixos dels rius es dona una agricultura intensiva i d'elevada productivitat aprofitant els sòls d'al·luvió, la bonança del clima i la disponibilitat d'aigua fluvial o dels aqüífers. A les comarques més urbanes molt poques persones es dediquen a l'agricultura. El Maresme és una excepció. A les terres interiors es conreen fruiters en explotacions petites però molt capitalitzades. A les terres litorals i prelitorals de secà i a les terres de l'interior es conreen cereals, olivera i vinya amb un alt grau d'especialització.

A Catalunya hi predomina les propietats petites i l'explotació familiar, però amb un nivell alt de capitalització i amb una estructura productiva moderna molt orientada als mercats intern i d'exportació, que a vegades presenta problemes de sobreexplotació dels aqüífers perquè és una gran consumidora de recursos hídrics i per l'ús abusiu d'adobs i de productes fitosanitaris.

La ramaderia

A Catalunya la ramaderia té més importància que l'agricultura. L'explotació ramadera dedicada a la llet i carn està bàsicament estabulada i s'explota de manera molt intensiva en granges. Actualment, la saturació dels mercats, els preus dels pinsos i les directrius de la Unió Europea mantenen el sector estabilitzat o en un descens lleuger.

La pesca

Un país que consumeix molt de peix i amb un mar empobrit depèn de la importació massiva i de l'aqüicultura per proveir-se de peix fresc a un preu assequible. Catalunya, com Galícia, és una de les regions més avançades en aquest tipus de cria. Pel que fa al nombre de piscifactories instal·lades a alta mar, Catalunya està darrere de València, Múrcia i Canàries.

El paisatge agrari

Hi ha presents els factors naturals com és el climàtic, perquè condicionen el tipus de conreu. El relleu també és un factor clau que influeix en la distribució i la forma de les parcel·les. Els elements més visibles d'un paisatge agrari són les àrees productores: el tipus de cobertura vegetal de les zones conreades, la grandària i el tipus d'explotació, la presència de ramaderia estabulada o en llibertat.

Cinc grans tipus de paisatges agraris: atlàntic, mediterrani, interior, de muntanya i de les Canàries.

Paisatge agrari atlàntic

• Presència de prats i boscos caducifolis.
• L'agricultura ocupa poca extensió i ha desaparegut gairebé tot el policonreu.
• El monocultiu que predomina és el blat de moro per a farratge.
• Cria de bestiar boví.
• Estructura agrària minifundista.
• La població agrària viu dispersa en caserius o en poblets.

Paisatge agrari mediterrani

• Relleu accidentat, però planes litorals i valls amb sòls fèrtils poc productius.
• Precipitacions escasses: agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres, la trilogia mediterrània).
• Temperatures més suaus: agricultura de regadiu (productes fitosanitaris, hortalisses, cítrics, fruites tropicals).
• Zona de secà: oví i cabrum.
• Boví i porquí intensiu.
• Estructura: dimensions mitjanes, a Andalusia hi predominen els latifundis.
• La població tendeix a concentrar-se en grans pobles.

Paisatge agrari d'interior

• Hi predominen les zones planes.
• Altes temperatures estivals i hiverns freds amb glaçades.
• La manca de precipitacions limita el tipus d'agricultura i el creixement dels boscos.
• Conreu de cereals amb rotacions de conreus (en el passat blat, avui ordi per a aliment del bestiar).
• Adobs químics i llavors de qualitat.
• Al costat dels rius hi ha petites explotacions hortofructícoles.
• Al secà hi predomina el bestiar oví.
• Proximitats als nuclis urbans: ramaderia industrial.
• Zones de secà i als camps del Guadalquivir: terres de latifundi.

Paisatge agrari de muntanya

• Activitats agropecuàries i silvícoles.
• Esglaonament dels usos dels sòls segons l'altitud i la insolació.
• Terres de pastura, hortes i conreus.
• Boscos als vessants, prats a l'alta muntanya.
• Als vessants baixos els conreus es fan en feixes.
• L'explotació forestal es basa en l'aprofitament de faig i de castanyers.
• Hi ha ramaderia bovina i ovina criada de manera extensiva.
• L'estructura agrària: petites propietats, forestals (municipals o mancomunades).
• Poblament escàs i es concentra en nuclis de les valls.
• Les valls parcel·lades separades per tanques i camins d'arbres.
• Actualment els paisatges de muntanya es transformen a causa del turisme.

Paisatge agrari de les Canàries

• Factors físics (relleus abruptes, aprofitar cims, barrancs i vessants per a l'agricultura).
• Sistemes agrícoles i ramaders: plàtans, segon tomàquets i patates. Conreus protegits en plàstic per a produir bones collites. Primer cabrum, segon oví.
• Estructures agràries: variat (a la costa propietats extenses, població envellida dedicada al pasturatge).
• Explotació forestal: tales abusives per a l'explotació. Actualment està protegida, especialment els boscos de pi canari i laurisilva.