El sector terciari a Europa i Espanya: transport, comerç i turisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,38 KB

Sector Terciari a Europa

Transports

Els transports europeus són moderns i eficaços.

  • Carretera: xarxa d'autopistes i autovies, que ha obligat a construir infraestructures.
  • Ferrocarril: ha perdut el domini de mercaderies, però el transport de passatgers és important.
  • Naval: flotes mercants importants. Marítim: entre els més actius del món. Fluvial: canals navegables i rius.
  • Aeri: transport de passatgers, que origina grans aeroports.

Comerç

El comerç interior es duu a terme de manera prioritària entre els països de la UE. En el comerç exterior, destaquen els països de la UE, que ocupen el primer lloc mundial.

Turisme

L'emissió de turistes és causada per l'alt nivell de vida; bona part de la població gaudeix de recursos i temps lliure. La recepció de turistes s'explica per la bona xarxa de transports, la diversitat i la riquesa cultural. Modalitats turístiques: platja, muntanya, espais naturals i cultural. Països més turístics: França, Espanya i Itàlia.

Sector Terciari a Espanya

Transport

  • Medi físic desfavorable a causa del relleu accidentat.
  • Predomina la carretera tant per a passatgers com per a mercaderies.
  • Les xarxes de transport segueixen un model radial.
  • Existeixen desequilibris territorials notables.
  • Les comunicacions terrestres amb Europa són dèbils.
  • El sistema de transports afecta el medi ambient.

Mitjans de transport:

  • Carretera: el més utilitzat per a passatgers i mercaderies a l'interior del país.
  • Ferrocarril: ocupa la segona posició.
  • Vaixell: mercaderies pesants i passatgers en viatges entre illes o les dues riberes.
  • Avió: competitiu per al transport internacional de passatgers.

Comerç

  • Interior: El comerç majorista es localitza a les afores de les ciutats principals. Minorista: tradicional o botigues. S'ha posat en marxa un pla de modernització d'equipaments i gestió. Noves formes de comerç: catàleg, televenda, a domicili.
  • Exterior: Els intercanvis comercials es duen a terme amb altres països de la UE. Importància menor dels intercanvis amb altres regions del món. Balança comercial: *Importacions: productes energètics. *Exportacions: automòbils. S'estan adoptant mesures com ara la promoció dels productes espanyols a l'exterior.

Turisme

Causes: proximitat de la clientela europea; excel·lents condicions naturals; riquesa cultural, artística, folklòrica, gastronòmica; preus assequibles; infraestructures àmplies; sistemes de transport bons i seguretat.

El turisme estranger es concentra a l'estiu, a les zones de sol i platja. El nacional: a l'estiu al litoral peninsular.

Les àrees turístiques són el litoral mediterrani. La resta es distribueix entre la cornisa cantàbrica, ciutats històriques i estacions d'esquí.

Problemes: control d'una part del negoci per operadors turístics estrangers; nivell mitjà-baix dels turistes i la concentració de l'activitat en els mesos d'estiu.

Solucions: creació d'operadors turístics nacionals, promoció d'un turisme de qualitat i l'impuls de modalitats turístiques noves.

Conseqüències del turisme:

  • Positives: els llocs de feina que genera, els ingressos que proporciona, i l'impuls d'altres activitats econòmiques i de les infraestructures.
  • Negatives: estacionalitat de la feina; elevació de preus; saturació d'infraestructures, i els danys mediambientals.

Turisme a la Comunitat Valenciana

El turisme és un dels seus pilars econòmics, es reparteix de forma desigual, la distribució temporal tampoc és regular, i les majors afluències es produeixen entre els mesos de juny i setembre. La infraestructura compta amb places hoteleres, càmpings, places en tres Paradors Nacionals...

Zones turístiques:

  • Litoral: quasi tota és turística, hi destaquen València, Cullera, Gandia, Dénia...
  • Interior: balnearis, fonts i llocs històrics, encara que quasi tots els municipis d'interior dupliquen la població en l'època estival.

L'Estat i els seus poders

L'organització política és la forma en què les societats estructuren i distribueixen el poder i la presa de decisions. L'àmbit principal en què es porta a terme aquesta organització i distribució és l'estat, que és una unitat política independent i sobirana, que exerceix el poder sobre un territori delimitat per fronteres i habitat per una població determinada.

  • Poder legislatiu: elabora o dicta les lleis de compliment obligat per a tots els habitants de dins les fronteres de l'estat.
  • Executiu: dirigeix la política interior amb la finalitat de satisfer els ingressos i les necessitats comunes; orienta la política exterior; controla l'ordre intern; i defensa el territori.
  • Judicial: assegura el compliment de la llei i resol les possibles controvèrsies que puguin sorgir de la interpretació.

L'administració estatal és el conjunt d'institucions i organismes que depenen de l'estat.

Entradas relacionadas: