Sector Secundari a Catalunya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,26 KB

Sector Secundari

Manté una posició capdavantera encara que existeixi una deslocalització en l’àmbit de la indústria. Representa el 25% de la producció industrial de l’estat espanyol. Destaca en el sector tèxtil i en materials electrònics.

Canvis en el model industrial:

- Automatització de processos de producció. Reducció de la mà d’obra. Deslocalitza part de la producció mantenint la central de Catalunya. Fomentar la recerca i la innovació. La indústria s’ha reduït i ha augmentat la química, la farmàcia, l’esport... La indústria es localitza als polígons industrials per estar a prop de vies de comunicació i serveis, a espais disponibles a bon preu, etc.

Tipus de polígons industrials:

Els que transformen matèries primeres. Els polígons semi industrials. Els de logística, és a dir, magatzems i distribució.

Als darrers anys, hem tendit a l’exportació, a la deslocalització selectiva, a la presència d’empreses multinacionals, a les PIMES, a la poca productivitat... Hi ha una concentració industrial a l’àrea metropolitana de BCN. Les principals àrees industrials busquen un entorn assequible ja que apareix una especialització del territori.

-- Àrea metropolitana de BCN: indústria metal·lúrgica, material de transport, plàstic, farmacèutica, electrònica, tecnocomunicacions.

- AP-7: Camp de Tarragona fins l’Empordà. Química, plàstics i materials elèctrics.

-- Llobregat i Ter: sector tèxtil.

-- Baix Camp i Tarragonès: industria química, Reus-Tarragona.

-- Lleida i el Segrià: industria agroalimentària i de maquinaria agrícola. Centres de concentració de la indústria serien el Maresme, Olot, Manlleu, Tàrrega, etc... Trobem fàbriques de ciment a Molins de Rei, Montcada i Reixac...

La construcció

Es classifica dins les activitats industrials.

Gràcies al sector de la construcció, el sector econòmic a Catalunya i Espanya creix entre els anys 1948 i 2008, arribant a representar el 18% del total de l’economia espanyola. El auge arriba entre els anys 1989 i 2008, quan augmenta la forma d’habitatge a l’hora que dels preus.

Causes de la depreciació del creix immobiliari:

Expectatives irreals del preu de l’habitatge. Es creia que pujaria indefinidament. Guanys enormes que s’obtenen amb l’especulació de l’immobilitzat. Públics destinats a la compra d’habitatges. (accés fàcil al crèdit amb interessos molt baixos).

La desmesura de la construcció afecta a les zones turístiques, sobretot al litoral, que causa danys irreparables.

Crisi:

Apareix la crisi financera quan explota la bombolla immobiliària o especulativa (que no hi hauria fi).

Hi havia un grau alt d’endeutament basat en l’expectativa de la revalorització dels immobles. La sobtada desacceleració agreuja la situació de l’estat espanyol. L’atur i l’endeutament ha provocat una disminució del consum de tota mena de béns, el comerç ha vist com baixaven les vendes, i existeix molta morositat a l’hora de pagar les hipoteques, cosa que fa que els bancs no donin més crèdits.

Sector Terciari

Hi predominen el comerç, el turisme i les finances. Comerç. Hi ha el públic i el privat. El 25-27% de les exportacions de l’Estat espanyol les realitza Catalunya.

Característiques comerç:

- Hi ha una especialització creixent. El mercat cada vegada és més global. Encariment del preu del producte. Predominava la petita i mitjana empresa, encara que actualment tendim a grans superfícies com Mercadona o Carrefour. Els establiments tradicionals es mantenen si s’especialitzen. Apareixen noves formes de vendes com les franquícies, el mercat electrònic, els outlets... Grau de professionalització baix. Existeix dos tipus de comerç, el comerç al detall (un parell de sabates) i el comerç a l’engròs (una compra grossa de parells de sabates).

Turisme. 1ra comunitat autònoma en rebre'n (la segueix Balears, Canàries, Madrid). Té un gran pes en l’economia catalana. És el 12% del PIB català. És la principal destinació turística gràcies a la diversitat de paisatges, el bon clima i el patrimoni cultural i natural.

Les principals destinacions turístiques són 1. Gran Bretanya, 2. França i 3. CATALUNYA. Els turistes amb destinació Catalunya provenen: França, Gran Bretanya, Alemanya, Madrid.

El turisme es concentra en:

Litoral, sobretot la Costa Brava i la Costa Daurada. BCN, destinació preferent. Muntanya, sobretot l’esquí. En l’actualitat, s’està consolidant el turisme rural. El turisme perd la seva estacionalitat encara que es manté la infrautilització d’alguns comerços.

Problemes del turisme, que cal millorar:

Inseguretat i brutícia. Diversificar la oferta, massa concentració al litoral. Dèficit d’infraestructures. Tendència de turisme de borratxera. Disminució de la despesa mitjana (venen menys dies i gasten menys).

La intensa activitat turística ha produït grans problemes mediambientals:

Costa: urbanització abusiva, construcció de camps de golf, problemes de subministrament d’aigua, contaminació de les aigües marines, construcció de ports esportius... i Muntanya

Entradas relacionadas: