El Sector Industrial: Procés, Tipus, Recursos i Localització
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,03 KB
El Procés Industrial i Elements Essencials
El sector industrial el formen el conjunt d'activitats que transformen tota una sèrie de recursos naturals en productes semielaborats o elaborats. Intervenen quatre elements essencials:
- Les primeres matèries
- L'energia
- El treball humà
- El capital
Tipus d'Indústries Segons el Producte
Segons els productes obtinguts, es poden classificar en tres grans modalitats:
- Indústries de base o pesants: Elaboren primeres matèries per a altres indústries.
- Indústries de béns d'equipament: Transformen les primeres matèries que els subministren les indústries de base en productes acabats, destinats a altres indústries.
- Indústries de béns de consum: Produeixen articles destinats a l'ús directe de la població a partir de primeres matèries naturals o semielaborades.
Les Primeres Matèries
Les primeres matèries són l'element bàsic de la producció industrial. Segons el seu origen, poden ser d'origen mineral, animal, vegetal o químic.
Els Productes Minerals
Una bona part de les primeres matèries són productes minerals.
- Dels minerals metàl·lics, el més important és el ferro, element bàsic de les indústries siderúrgiques i metal·lúrgiques.
- Dels minerals no metàl·lics, els fosfats, utilitzats com a fertilitzants, són els que presenten un volum d'explotació més gran.
- Les pedres precioses més valorades són els diamants, les maragdes, els robins i els safirs.
Les Fonts d'Energia
En tot procés de transformació d'una primera matèria en un altre producte cal energia, la qual s'obté de les fonts d'energia.
Evolució Històrica de les Fonts d'Energia
- Etapa preindustrial: L'energia provenia exclusivament de la força muscular, del vent, de l'aigua i de la combustió de llenya.
- Revolució Industrial: Van guanyar importància el carbó, l'electricitat, el petroli i el gas natural.
- Darreres dècades: S'han incorporat l'energia nuclear i, lentament, les energies renovables o alternatives (solar, eòlica, geotèrmica i mareomotriu).
Control de Recursos: El Conflicte Global
Els països desenvolupats han desplegat diverses estratègies per controlar les primeres matèries i les fonts d'energia:
- Inicialment, mitjançant l'ocupació colonial.
- Posteriorment, a través de pactes i convenis amb els nous estats emergents.
El control sobre les primeres matèries i els minerals energètics és un dels objectius principals de la política exterior dels països desenvolupats i la raó de fons d'algunes de les guerres i crisis esdevingudes al final del segle XX i principis del segle XXI en països amb importants reserves de recursos naturals.
Combustibles Fòssils i Minerals Radioactius
Els minerals energètics inclouen els anomenats combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) i els minerals radioactius.
El valor de la producció mundial de minerals es distribueix així:
- Minerals energètics: 75%
- Minerals metàl·lics: 20%
- Minerals no metàl·lics: 5%
El Carbó
El carbó va ser el primer mineral utilitzat com a font d'energia. Prové de la lenta descomposició i petrificació de grans masses forestals al llarg de milions d'anys.
Els carbons més antics són l'antracita i l'hulla, que tenen força poder calorífic; el lignit, de formació més recent, en té menys.
La indústria siderúrgica i les centrals tèrmiques de producció d'electricitat són les grans consumidores de carbó. Tot i que la seva producció va disminuir a partir de 1960, la crisi del petroli de 1973 va reactivar l'explotació de les mines.
El Petroli
El petroli és un combustible líquid, fosc i espès que es va formar fa milions d'anys per acumulació i fermentació de plantes i animals al fons de llacs i mars.
Actualment, és la principal font d'energia mundial i la primera matèria d'una important indústria petroquímica. Els principals països productors són l'Aràbia Saudita, els Estats Units, Rússia i l'Iran.
L'Energia Nuclear
El control del procés de fissió de l'àtom d'urani en reactors nuclears ha fet possible l'aprofitament de l'enorme quantitat d'energia calorífica que se'n desprèn per produir electricitat.
Tot i que fa unes quantes dècades es pensava que podia substituir el petroli, posteriorment, a causa dels grans riscos que implica, molts països han abandonat o restringit els seus plans de desenvolupament.
El Gas Natural
El gas natural té el mateix origen que el petroli i sovint està associat als jaciments petroliers, on forma bosses a les capes superiors. S'utilitza a les centrals tèrmiques, a les indústries química i metal·lúrgiques i a les llars.
La Producció d'Electricitat
L'electricitat no és una font d'energia, sinó una forma d'energia. Per produir-la a gran escala s'utilitzen cinc fonts principals: l'aigua, el carbó, el petroli, el gas natural i l'urani.
Energies Alternatives
També hi ha centrals elèctriques que utilitzen les anomenades energies alternatives o renovables:
- Energia eòlica: Aprofita la força del vent mitjançant aerogeneradors instal·lats als parcs eòlics.
- Energia solar: Es pot aprofitar com a energia calorífica (forns solars) o lumínica (plaques fotovoltaiques).
- Energia geotèrmica: Aprofita la calor de les zones interiors de la Terra.
- Energia mareomotriu: Aprofita la força motriu de les marees.
Tipus de Centrals Elèctriques
- Centrals hidroelèctriques: Aprofiten la força motriu de l'aigua dels rius i dels llacs en superar un desnivell per moure les turbines.
- Centrals termoelèctriques: Utilitzen l'energia calorífica que es desprèn de la combustió del carbó, dels derivats del petroli, del gas natural i de la fissió de l'àtom d'urani.
Factors de Localització Industrial
Factors Físics
La proximitat de les fonts d'energia i de les primeres matèries són dos factors físics clau:
- Proximitat a l'energia: Essencial en la primera etapa de la Revolució Industrial (jaciments de carbó, cursos fluvials).
- Proximitat a les primeres matèries: Molt important quan aquestes són molt pesants o tenen poc valor unitari.
Factors Humans
Entre els factors humans de localització industrial cal destacar:
- L'existència d'un mercat important pròxim que absorbeixi la producció.
- La disponibilitat de mà d'obra abundant i qualificada.
- Bones comunicacions que facilitin el flux de mercaderies.
- Infraestructures de serveis públics i financers que facilitin els subministraments bàsics.
- L'existència d'una infraestructura industrial prèvia.
Els Espais Industrials
El desenvolupament industrial ha creat formes pròpies d'ocupació del territori:
- Centres industrials: Punts aïllats d'activitat que deixen de créixer per falta d'estímul.
- Complexos industrials: Constituïts per indústries complementàries.
- Regions industrials: Presenten un teixit industrial menys dens i més variat.
- Parcs tecnològics: Espais on s'apleguen indústries punteres, amb un paper important de la investigació científica i tecnològica.
- Parcs empresarials: Espais dedicats a oficines i indústries de tecnologia avançada.
Els Paisatges Industrials
L'aparició dels diferents espais industrials ha definit paisatges molt característics:
- Paisatge industrial clàssic: Propi dels centres i complexos del segle XIX i primera meitat del XX, basat en el carbó (alts forns, maquinària).
- Paisatge industrial urbà: Format al voltant dels grans nuclis urbans. Són indústries de transformació i béns de consum, organitzades en polígons.
- Paisatge industrial rural: Respon al factor de la proximitat de les primeres matèries.
La Distribució Global de la Indústria
La majoria de les indústries es concentren en regions d'Europa, Amèrica del Nord i Àsia.
Evolució de la Industrialització
- Segle XVIII: Inici a Anglaterra.
- Segle XIX: Extensió a Europa i Amèrica del Nord (basada en el carbó). Ràpida industrialització del Japó.
- Dècada de 1980 (Deslocalització): Desplaçament cap al Sud-est Asiàtic (Tailàndia, Hong Kong, Taiwan, Singapur, Indonèsia, Malàisia i Corea del Sud es van convertir en "països taller").
- Actualitat: Desplaçament d'activitat industrial cap a països de l'Amèrica Llatina i el Nord d'Àfrica. La Xina es perfila com la gran potència industrial del segle XXI.
La Indústria Segons el Grau de Desenvolupament
Països Desenvolupats
Controlen la major part dels capitals, la investigació i el desenvolupament de noves tecnologies. Hi ha una tendència a la concentració i la creació de grans multinacionals, amb seus centrals en aquests països.
Les filials de tractament de primeres matèries i de producció en cadena es desplacen cap a països del Tercer Món per dos motius principals: esquivar les legislacions mediambientals i beneficiar-se de la contractació de mà d'obra barata.
Països Subdesenvolupats
La industrialització té un nivell molt baix. L'escassa indústria nacional s'ha hagut de muntar amb maquinària importada. Les empreses més grans són filials de multinacionals.
La Indústria a Europa i la Península Ibèrica
La Indústria a Europa
La industrialització es va iniciar al segle XVIII prop dels jaciments miners que produïen carbó. Entorn dels grans ports també hi ha àmplies concentracions industrials per a la transformació de primeres matèries importades i per a la producció de béns d'equipament.
La Indústria a Espanya
El procés d'industrialització a Espanya es va iniciar a mitjan segle XIX, però de manera molt lenta i localitzada. La incorporació a la Unió Europea (1993) va ampliar el mercat, però també va comportar fer front a la competència europea.
Actualment, hi ha quatre regions industrials importants: el País Basc, Astúries, Catalunya i Madrid.
La Industrialització a Catalunya
Catalunya ha estat el motor industrial d'Espanya. La industrialització catalana va iniciar-se molt aviat (finals del segle XVIII), seguint el model anglès de la mecanització del treball del cotó.
La manca de fonts d'energia i de primeres matèries va obligar la indústria catalana a especialitzar-se en la producció de béns d'equipament i consum.
Actualment, Catalunya és la primera regió industrial de l'Estat i té un grau d'industrialització semblant al de les grans regions industrials europees. La producció industrial catalana representa més de la quarta part del total de l'Estat.
Petites i Mitjanes Empreses (PIMES)
En la indústria hi predominen les PIMES. Aquesta característica és un inconvenient a l'hora de competir amb les grans multinacionals. La globalització de l'economia mundial ha accentuat el fenomen de la deslocalització industrial.
El Sector de la Construcció
La construcció ha estat un dels motors que han impulsat l'economia catalana. L'activitat constructora es pot dividir en quatre grans grups:
- La rehabilitació d'habitatges antics.
- La construcció d'habitatges nous.
- La construcció d'edificis no residencials.
- L'obra civil.