La sardana Joan maragall comentari

Joan Maragall(Barcelona, 1860-1911), conegut popularment com a poeta, és també autor d'assajos d'interès Ideològic, cultural i polític, i de traduccions. D'esperit ROMàntic i partícep del moviment modernista, la seva teoria de la "paraula viva" en Poesia no tan sols té una significació estètica sinó també humana, ja que entén El fet poètic com a manifestació natural, no elitista, pròxima a la societat i Capaç d'influir-hi. La seva producció poètica compta amb poemes tan difosos comCant espiritual,El cant de la senyera,La Vaca cega,La sardana,Oda A EspanyaiEl Comte Arnau. Destaquen les seves traduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche. Arran de la crisi de la Setmana Tràgica (1909), i gairebé Sol entre els intel·lectuals, reacciona amb els articlesAh, Barcelona...,La ciutat del perdóiL'església cremada, insistint en la Part de responsabilitat que pertoca a la burgesia catalana. Proclamat Mestre en Gai Saber (1904), fou membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut D'Estudis Catalans. 

En La vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una Forta implicació política. Entre l'«Adéu Espanya» i l'iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya.

1era etapa
Aquesta primera etapa d'escriptor i poeta, anomenada sovint com a «vitalista», abasta des de les seves primeres obres fins al seu casament, l'any
1891, i destaca pels poemes plens de vitalitat i energia. El poeta pateix una Crisi de joventut que acaba quan poden confluir «les inclinacions naturals i Els valors espirituals: és l'amor a la dona real el que acaba la trasbalsada, Incoherent però riquíssima actitud de l'home que ha deixat de ser un infant».^]La dona és definida com «el receptacle Perfecte o la conjunció on s'encarnaven i prenien realitat els somnis i les Divagacions».És el període Recollit a les«Notes autobiogràfiques»dels vint-i-cinc anys i a les cartes i Poemes conservats d'aquest període, inclòs l'epistolari ambJosep María Lloret.

2na Etapa En aquesta etapa s'alterna elvitalismeamb eldecadentisme; es manifesta un Maragall dual queGazieldescriu amb la seva teoria del «doble fons»,D'aquesta manera explicava el fet que Apareguin a l'obra de Maragall, per una banda, uns textos de procedència més Aviat externa i intel·lectual —els comentaris d'actualitat alDiario de Barcelona— i, per l'altra, uns Altres procedents d'una font més profunda i íntima, els textos més religiosos.

^{3era etapa} L'inici D'aquesta etapa es caracteritza per una serenitat relacionada amb la pèrdua Dels amics (el 1897 mor Josep Soler i Miquel, i l'amistat amb Pijoan no comença Fins al 1902). Els amics, no solament l'estimulaven sinó que també l'apartaven «del seguiment de les pròpies conviccions».^[62]L'actitud de Maragall és «prompta a L'entrega i a la renúncia, a la serenitat i a la nostàlgia».^[63]

^4rta etapaEn Aquesta etapa, Maragall «entra en una fase de relativa passivitat».^[66]Aquest període es caracteritzarà per Una «transfusió de corrents de dintre a fora i de fora a dintre», que Constitueix una «osmosi espiritual».^[67]La data de 1907 és clau: «El procés de Purificació espiritual durà, quasi, tota la seva vida. Però des de l'any 1907, Els cinc últims anys, és transparent per a tothom

·1881 - Flor Natural alsJocs FloralsdeBadalonaperDins la cambra.

·1894 - Englantina alsJocs Florals de BarcelonaperLa sardana.

·1896 - Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona perEl mal caçador.

·1904 - Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona perGlosa.

·1904 -Mestre en Gai Saberen haver guanyat més de tres premis AlsJocs Florals.

·1910 -Premi Fastenrathals Jocs Florals de Barcelona perEnllà.

·1971 - Un retrat seu forma part de LaGaleria de Catalans Il·lustrats