Sang, Aparell Circulatori i Respiratori: Funcionament i Malalties

La Sang i l'Aparell Circulatori

La Sang

La sang és un líquid vermell que circula pels vasos sanguinis. Transporta a les cèl·lules els nutrients i l'oxigen (O₂) que necessiten per viure, i recull el diòxid de carboni (CO₂) resultant de les reaccions químiques cel·lulars, que han de ser expulsats del cos.

La sang està formada pel plasma i les cèl·lules sanguínies.

• Plasma: líquid groc que transporta nutrients, proteïnes, hormones, enzims, etc.
• Cèl·lules sanguínies: es formen a la medul·la òssia i són:
  • Glòbuls vermells, hematies o eritròcits: són les cèl·lules més abundants. Contenen hemoglobina (proteïna complexa que conté ferro). L'hemoglobina s'uneix a l'O₂ als pulmons i el transporta a través del corrent sanguini fins als capil·lars, on és alliberat a totes les cèl·lules.
  • Glòbuls blancs o leucòcits: ens defensen dels agents infecciosos (bacteris, virus, paràsits) que penetren per la pell o pels orificis naturals del cos. Els més importants són:
    • Neutròfils i monòcits: destrueixen els gèrmens invasors.
    • Limfòcits: fabriquen anticossos per impedir la propagació de microorganismes i intervenen en l'eliminació de cèl·lules alterades o canceroses.
  • Plaquetes o trombòcits: fragments de citoplasma que procedeixen de cèl·lules de la medul·la òssia i que intervenen en la coagulació de la sang.

Vasos Sanguinis

Els vasos sanguinis formen una xarxa de canals que distribueixen la sang per tot el cos. N'hi ha de tres tipus:

• Artèries: envien la sang des del cor a tots els òrgans. Tenen una paret elàstica i resistent que manté la pressió de la sang.
• Venes: porten la sang des dels òrgans fins al cor. La paret és menys resistent que la de les artèries i la sang hi circula a baixa pressió. Tenen vàlvules que impedeixen el retrocés de la sang.
• Capil·lars: tenen una paret formada per una sola capa d'endoteli. A través dels capil·lars es realitza l'intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.

Intercanvi de Substàncies entre la Sang i les Cèl·lules

Les artèries es ramifiquen fins a arribar a tots els òrgans, on es transformen en arterioles que envien la sang als capil·lars. La sang que circula pels capil·lars té una pressió elevada, per això el plasma es filtra per les parets de les artèries i es mescla amb el líquid que banya les cèl·lules: el líquid intersticial. Les cèl·lules reben les substàncies que necessiten per viure. Una part del líquid intersticial torna als capil·lars i passa a les vènules, que s'uneixen i formen venes que porten la sang al cor. El líquid intersticial que no torna als capil·lars sanguinis penetra en els capil·lars limfàtics i s'anomena limfa.

El Cor i la Circulació de la Sang

El cor és un òrgan buit situat a la cavitat toràcica, entre els pulmons, que està envoltat per una membrana anomenada pericardi. Les parets estan formades per un múscul cardíac que fa possible que el cor es contragui i es relaxi rítmicament. El cor està dividit en dues meitats, i cada meitat té dues cavitats: una aurícula i un ventricle. Cada aurícula es comunica amb el ventricle corresponent. La vàlvula mitral i la vàlvula tricúspide deixen passar la sang de les aurícules al ventricle corresponent i impedeixen el moviment en sentit contrari. La vàlvula semilunar impedeix el retrocés de la sang als ventricles.

Un cicle cardíac comprèn:

• Durant la diàstole ventricular, la sang venosa va omplint les aurícules i els ventricles de manera passiva.
• La sístole auricular envia la sang addicional als ventricles.
• La sístole ventricular provoca l'obertura de les vàlvules aòrtica i pulmonar i impulsa la sang cap a les artèries.

Circulació de la Sang

• Circuit pulmonar: està entre el cor i els pulmons. Fa l'intercanvi dels gasos respiratoris, l'oxigen i el CO₂.
• Circulació major o sistèmica: està entre el cor i la resta del cos. Transporta l'oxigen i els nutrients a tots els teixits i retira els residus produïts per les cèl·lules.

Malalties de l'Aparell Circulatori

• Hipertensió arterial: augment de la pressió que fa la sang sobre la paret de les artèries. Cal portar una vida relaxada, evitar estimulants, menjar equilibrat, mantenir un pes adequat i fer exercici físic.
• Varius: venes inflamades a causa de la fallada de les vàlvules de les venes dels membres inferiors, que haurien de facilitar el retorn de la sang venosa al cor, o per un augment de pressió a l'abdomen.
• Apoplexia: interrupció de l'aportació de sang a una part del cervell per una obstrucció d'un vas sanguini a causa d'un coàgul que produeix un vessament de sang.
• Embòlia pulmonar: obturació d'una branca de l'artèria pulmonar, que bomba la sang des del ventricle dret fins al pulmó.
• Aneurisma: dilatació local en una paret arterial, que pot provocar la mort.
• Infart de miocardi: obstrucció parcial de les artèries coronàries, que són les que proporcionen l'oxigen i els nutrients al múscul cardíac.
• Trastorns de coagulació: hi intervé una cascada de reaccions que produeix una xarxa de proteïnes on queden retingudes cèl·lules sanguínies i plasma.

L'Aparell Respiratori

La respiració pulmonar és el procés pel qual l'organisme capta oxigen de l'exterior i allibera diòxid de carboni. S'anomena respiració cel·lular el conjunt de reaccions químiques que es produeixen a les cèl·lules, en les quals els nutrients s'oxiden i alliberen l'energia que contenen, que pot ser utilitzada per les cèl·lules. En l'oxidació dels glúcids i dels greixos es produeix CO₂ i aigua. En l'oxidació de les proteïnes es produeix amoníac, que es transforma en urea. L'energia s'allibera de manera controlada, perquè una combustió ràpida seria incompatible amb la vida de la cèl·lula. Els productes residuals, com el CO₂, la urea i l'excés d'aigua, són eliminats de l'organisme.

Aparell Respiratori

L'aparell respiratori permet obtenir oxigen i expulsar el CO₂, i transporta aquests gasos entre els pulmons i les cèl·lules de l'organisme. Està format per:

• Vies respiratòries: fosses nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquis i bronquíols.
• Pulmons: dos òrgans de forma cònica allotjats a la cavitat toràcica, formats pels bronquis i bronquíols, que se subdivideixen en conductes alveolars que acaben als alvèols i capil·lars envoltats per teixit conjuntiu.
• Pleura: uneix els pulmons a l'interior de la caixa toràcica.

La Respiració

Ventilació pulmonar: procés pel qual es renova l'aire que contenen els pulmons.

• Inspiració: contracció dels músculs respiratoris, que augmenta el volum de la caixa toràcica.
• Expiració: es produeix quan els músculs respiratoris es relaxen.

Intercanvi de Gasos als Alvèols

L'intercanvi d'oxigen i CO₂ entre la sang i l'aire dels pulmons es produeix per difusió. Les molècules d'oxigen i CO₂ es mouen des d'una zona on es troben més concentrades cap a una altra en la qual la concentració és més petita. La difusió és facilitada pel gruix petit de les membranes de l'alvèol i del capil·lar, i per la gran superfície de contacte entre la sang i l'aire.

Intercanvi de Gasos als Teixits

Es produeix un intercanvi en sentit contrari. L'oxigen es difon de la sang als teixits i el CO₂ passa dels teixits a la sang.

Malalties de l'Aparell Respiratori

• Bronquitis: inflamació de la mucosa dels bronquis produïda per una infecció.
• Emfisema: destrucció progressiva dels alvèols.
• Asma: respiració dificultosa produïda per un estrenyiment dels bronquis.
• Refredat: infecció produïda per virus que afecta el nas, la gola i la laringe.
• Pneumònia: infecció aguda del teixit pulmonar a causa de bacteris, que dificulta la respiració i produeix febre alta.

Com Afecta el Tabac

• Quitrà: paralitza les cèl·lules ciliades, produeix emfisema, destrueix alvèols i redueix la superfície d'intercanvi de gasos. Origina càncer.
• Nicotina: fa malbé les parets de les artèries, origina arteriosclerosi i addicció.

Aparell Excretor

Situat a l'abdomen. Estructura:

• Ronyons
• Urèter
• Bufeta de l'orina
• Uretra

Mecanisme de Formació de l'Orina

• Pelvis renal
• Escorça renal
• Medul·la
• Piràmide

Orina primària: aigua, aminoàcids, urea, glucosa, sals, gasos.

Tub nefrític:

• Tub proximal (càpsula de Bowman, glomèrul, artèria renal)
• Tub distal (nansa de Henle)
• Tub col·lector (urea renal)

Excreció

• Artèria renal: branca de l'aorta que porta sang carregada de residus cap al ronyó.
• Vena renal: via per la qual la sang purificada de residus surt del ronyó.
• Orina: líquid resultant d'un procés complicat al qual se sotmet la sang arterial que entra al ronyó. Consta de tres etapes: filtratge, reabsorció i secreció.

Malalties

• Insuficiència renal: disminució important o cessament total de la producció d'orina. Pot ser aguda o crònica, com a conseqüència de nefritis, diabetis o hipertensió greu. Dues solucions possibles són la diàlisi o el trasplantament.