Salvador espriu homosexual

Salvador Espriu:

1. Biografia:

A partir dels anys seixanta es va començar a divulgar la seva creació poètica i ben aviat fou reconegut com el poeta de la resistència interior que havia construit una obra en defensa de la llengua, les llibertats, la justícia, la Pau i el diàleg. La seva creació poètica consta de dotze reculls de poemes, dels quals destaquen Cementiri de Sinera i La pell de brau. També va escriure quatre obres de teatre, dues novel·les i diversos llibres de narracions o contes.

2. El mite de Sinera:

Salvador Espriu és el creador del mite de Sinera (Arenys llegit al revés). Per el poeta, el mite de Sinera representa tres coses:

• El paradís perdut en la infantesa: l’espai on, de petit, havia jugat i s’havia sentit felíç. El poeta evoca constantment els elements que constitueixen el paisatge (el jardí, el mar, la sorra…), el pas del temps (l’alba, el matí, la tarda…) i els sentiments de pèrdua (el record, la solitud, el silenci…).

• La pàtria perduda: el símbol de la nació vençuda i silenciada, la desolació de la postguerra, la repressió política, la pèrdua de les llibertats, l’intent de fer desaparèixer la llengua, la incertesa del futur...El lloc per on el poeta passeja, tot sol, intentant recuperar els records del passat.

• Un lloc de repòs per als morts: el cementiri de Sinera és on descansen els familiars i els amics morts, en especial la seva mare i el seu amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Però també és el lloc on descansarà el poeta. La reflexió sobre la mort, la dels altres i la pròpia, és un tema essencial de la poesia d’Espriu.

3. La pell de brau:

La poesia de Salvador Espriu sol tenir una doble faceta: una de lírica, més lligada a les emocions i els sentiments del poeta; i una de cívica, més relacionada amb la reflexió social, política i moral. El títol del llibre es refereix a un espai geogràfic que, en un mapa, presenta certa similitud amb una pell de brau oberta i estesa; es tracta de la península Ibèrica. Per anomenar Espanya, el poeta utilitza la paraula Sepharad, que és el nom que utilitzaven els jueus hispànics (anomenats sefardites). Per al poeta, Sepharad és el símbol de la diversitat de cultures, llengües i tradicions que havien coexistit a la península durant segles, i que ara es veu amenaçada per la repressió franquista. L’actitud del poeta és de resistència (la llibertat, la identitat i la llengua són drets irrenunciables), però també d’entesa, diàleg i Pau.

• Es dirigeix a Espanya amb el nom de Sepharad i l’intenció del poema es oferir a la societat una societat més justa i lliure.

• 6 valors: diàleg, comprensió, estimació, ordre, Pau i llibertat.

• mai no ha de morir tot un poble x un home sol= dictadura.