Salut sexual masculina i femenina

Salut sexual masculina

Criptorquídia

Absència de testicles a les bosses. Es necessari intervenir quirúrgicament.

Fimosi

Constricció de l’orifici del prepuci que dificulta el seu lliscament cap enrere per tal de deixar descobert el gland. Afecta a l’erecció del penis.

Orquitis

Inflamació dels testicles per a una malaltia infecciosa. Cursa amb dolor localitzat.

Hiperplàsia benigna de pròstata

Tumor benigne que afecta aquesta glàndula. Comporta l’obstrucció de la uretra, causant problemes de micció. No degenera en càncer.

Càncer de pròstata

Els símptomes són semblants a la hiperplàsia. El risc redueix amb exercici, dieta.

Càncer testicular

Els factors de risc són: criptorquídia, 1er fill de mare >30 anys, néixer amb <2500g o més de >4000g. Freqüència en augmentant pel pes i l’exposició a químics de les mares.

Infertilitat

Incapacitat d’aconseguir la fecundació mitjançant el coit (>2 anys). Els motius poden ser fisiològics o psicològics.

Salut sexual femenina

Càncer de mama

Factors de risc: predisposició genètica, amplitud d’edat fèrtil, nul·liparitat, 1er part >30 anys. El diagnòstic precoç es possible gràcies a la mamografia. El diagnòstic i el tractament són molt efectius.

Mioma uterí

Tumor benigne. Sol no tenir signes ni símptomes, de vegades menorràgia.

Càncer de cèrvix

Causat al 95% pel virus del Papil·loma humà. La població de risc s’ha de fer les proves de garbellament i prendre mesures de prevenció. Manifestacions: flux aquós i rosat, hemorràgies espontànies.

Embaràs

Fecundació: en el procés de penetració de l’espermatozou a l’òvul. Es produeix a les trompes de Fal·lopi, per on baixa l’òvul i on només un dels espermatozoides aconseguirà entrar. Aquesta entrada es fa mitjançant la destrucció de la capa vitel·lina ovàrica duta a terme pels enzims acrosomes dels espermatozoides. Un cop fecundat viatjarà per les trompes durant 6 dies, i arribarà a l’úter. En aquest període el zigot es va dividint. Al arribar a l’úter penetrarà a la seva paret i s’implantarà, per tal de créixer. La detecció d’aquesta fecundació es fa mitjançant els detectors de HGC sintetitzada per la placenta, i es confirma amb una ecografia.

Evolució

Als 14 dies es comença a formar la placenta. Aquest òrgan crea hormones com la HGC i mantindrà en contacte directe la mare i el zigot-embrió-fetus, intercanviant O2, CO2, nutrients. A partir de la quarta setmana parlarem d’embrió. Aquest és el període més perillós. Als tres mesos passa a dir-se fetus. Els òrgans sexuals es veuen a la setmana 21 i 24. A l’etapa fetal el més representatiu és el creixement i maduració dels òrgans.

Part

Procés pel qual la mare expulsa el fetus a través de la vagina. Aquest procés s’aconsegueix mitjançant les contraccions, fent-se cada cop més freqüents fins el moment del part, que consta de tres fases: Dilatació: Les contraccions empenyen el fetus cap avall estirant el cèrvix i provocant la dilatació de la seva obertura. Expulsió del fetus: Fase més curta. (El més difícil serà treure el cap). Expulsió de la placenta i sutures.