Salut, Malalties i Sistema Immunitari: Guia de Benestar

Conceptes Fonamentals: Salut, Malaltia i Qualitat de Vida

Salut: Estat complet de benestar físic, mental i social.

Malaltia: Alteració de l’estat de salut; és a dir, la pèrdua transitòria o permanent d’aquest benestar.

Qualitat de vida: Grau de benestar, felicitat i satisfacció que ens permet sentir la vida de manera positiva.

Riscos per a la Salut

Els principals riscos es classifiquen en: ambiental, intern (del mateix organisme), hàbits no saludables i entorn sociocultural.

Riscos Ambientals Físics

• Radiacions ionitzants: Formes energètiques capaces de modificar l’estructura cel·lular. Poden ser naturals o artificials.
• Sorolls: Sons no desitjats que provoquen problemes en el son i el comportament.
• Variacions de temperatura: Valors de temperatura i humitat extrems que provoquen alteracions i problemes de salut.

Riscos Ambientals Químics

Contaminació de l’aire deguda a substàncies com:

• Monòxid de carboni
• Diòxid de sofre
• Òxids de nitrogen
• Partícules en suspensió

Contaminació de l’aigua:

• Substàncies orgàniques (pesticides, plàstics...).
• Substàncies inorgàniques (nitrats, fosfats, àcids, metalls...).
• Substàncies de naturalesa biològica (microorganismes).

Contaminació dels aliments: Plaguicides, antibiòtics, hormones, etc.

Riscos Ambientals Biològics

• Virus
• Bacteris
• Fongs
• Protozous

Riscos Ambientals Químics (Continuació)

Contaminació de l’aire deguda a substàncies com:

• Monòxid de carboni
• Diòxid de sofre
• Òxids de nitrogen
• Partícules en suspensió

Contaminació de l’aigua:

• Substàncies orgàniques (pesticides, plàstics...).
• Substàncies inorgàniques (nitrats, fosfats, àcids, metalls...).
• Substàncies de naturalesa biològica (microorganismes).

Contaminació dels aliments: Plaguicides, antibiòtics, hormones, etc.

Alimentació i Salut: Trastorns Alimentaris

L'excés de pes i les seves relacions

L'excés de pes està relacionat directament amb:

• Malalties cardiovasculars.
• Diabetis tipus 2 (no depenent d’insulina).
• Alguns tipus de càncer.
• Malalties de l’aparell locomotor (com l'artrosi).

Causes de l’obesitat i el sobrepès

• Canvis en els hàbits dietètics.
• Disminució de l’activitat física.
• Activitats professionals més sedentàries.
• Canvis en els mitjans de transport.

Conductes que afavoreixen la malaltia: Les Drogues

Què són les drogues? Són substàncies que alteren l'estat d'ànim, la percepció o el coneixement, i que poden produir dependència i tolerància.

Classificació de les drogues

• Drogues depressores: (Alcohol, sedants, opiacis, cànnabis). Actuen sobre el Sistema Nerviós Central (SNC), entorpeixen el funcionament del cervell i fan les reaccions més lentes i imprecises.
• Drogues estimuladores: (Cafeïna, nicotina, cocaïna, amfetamines o speed, MDMA o èxtasi). Actuen sobre el SNC activant el cervell; poden provocar insomni i hiperactivitat.
• Drogues al·lucinògenes: (Derivats del cànnabis, àcid lisèrgic o LSD, mescalina...). Provoquen una distorsió de la percepció.

L'alcoholisme

L'alcohol és un depressor del SNC que provoca, primerament, eufòria i, posteriorment, tristesa i depressió.

• La dependència pot provocar la síndrome d'abstinència (irritabilitat, tremolors, al·lucinacions i, fins i tot, la mort).
• Genera dependència de per vida i problemes en els aparells digestiu i circulatori, a més de trastorns psicològics.

Tabaquisme

És la causa evitable de mort més important al món, reduint entre 15 i 20 anys la vida dels fumadors. Pot produir:

• Càncer de pulmó, laringe, estómac, boca i llengua.
• Bronquitis crònica i malalties cardiovasculars.

Malalties Infeccioses

Són malalties contagioses causades per microorganismes patògens com bacteris, virus, protozous, fongs i prions.

• Prions: Agents infecciosos formats per proteïnes.

Vies de transmissió

• Contacte directe: Contacte cutani, via aèria (aerosols) o transmissió sexual.
• Mitjans externs: A través de l’aigua, els aliments o animals (anomenats vectors).

La prevenció: Bons hàbits

• Beure aigua embotellada en viatges.
• Conservar i manipular els aliments correctament.
• Rentar bé els aliments que es consumeixin crus.
• Rentar-se les mans sovint i mantenir una bona higiene.
• Utilitzar preservatius en les relacions sexuals.

Tractament de les Malalties Infeccioses

Bacteris

Es tracten amb antibiòtics, substàncies letals per als bacteris però inofensives per a les persones. La penicil·lina (Fleming, 1881-1955) va ser el primer antibiòtic descobert. Actualment, existeix la problemàtica dels bacteris resistents per l'ús generalitzat d'aquests fàrmacs.

Protozous i fongs

S’utilitzen antiprotozoaris i fungicides. Un exemple de malaltia per protozous és la malària, transmesa per la femella del mosquit, que causa milions de morts anuals.

Virus

S’utilitzen antivirals. Són les malalties més difícils de tractar, tot i que s'han desenvolupat fàrmacs contra virus concrets com el de la SIDA o l'herpes.

La Defensa contra les Infeccions: El Sistema Immunitari

El cos disposa de mecanismes per lluitar contra els patògens:

• Inespecífics: Defensen davant de qualsevol infecció.
• Específics: Dirigits a microorganismes concrets.

Mecanismes de defensa inespecífics

• La pell: Barrera eficient si no presenta ferides.
• Les mucoses: Recobertes de mucositats que destrueixen microorganismes.
• La inflamació: Resposta on els glòbuls blancs fagociten i destrueixen els patògens.

El procés inflamatori

1. Introducció de patògens per una ferida i inflamació de la zona.
2. Alliberament de substàncies que provoquen l'arribada de sang (vermellor) i plasma (inflor). Els macròfags destrueixen els patògens.
3. Aparició de dolor per irritació nerviosa i formació de pus (acumulació de macròfags i microbis morts).

Mecanismes de Defensa Específics

El component principal són els glòbuls blancs anomenats limfòcits, que reconeixen els antígens (molècules estranyes).

• Limfòcits B i anticossos: Es transformen en cèl·lules plasmàtiques (que fabriquen anticossos) i cèl·lules B de memòria (que aporten immunitat permanent).
• Limfòcits T: Reconeixen les cèl·lules infectades per virus i les destrueixen.

Òrgans del sistema immunitari

Els òrgans que formen part del sistema immunitari són: la medul·la òssia vermella, els ganglis limfàtics, el tim, les plaques de Peyer intestinals, la melsa i les amígdales.

Les Vacunes

Mètode preventiu que busca immunitzar injectant el microorganisme atenuat, mort o un fragment del seu antigen. Gràcies a la vacunació mundial s'han erradicat malalties com la verola.

Per què no hi ha vacunes per a tot?

• La investigació se centra sovint en malalties del primer món.
• La complexitat d'alguns microorganismes dificulta la seva obtenció.
• Interessos econòmics: de vegades la medicació crònica és més rendible per a les farmacèutiques.