Salut i benestar: prevenció i tractament de malalties

Salut i benestar

Definició de salut

La salut és l'absència de malaltia combinada amb el benestar físic, mediambiental i mental. A més de prevenir la malaltia, cal promoure la salut.

Malalties més freqüents

Abans, les malalties més freqüents eren les contagioses, però actualment són més importants les relacionades amb hàbits de vida poc saludables.

Prevenció de malalties

Per prevenir malalties, s'estudia l'origen o etiologia i els mecanismes de transmissió. Una altra manera d'evitar malalties és conèixer els factors de risc:

• Alimentació rica en greixos i sucres
• Consum de tabac, alcohol i altres drogues
• Manca d'higiene personal
• Algun tipus de feina
• Contaminació del medi ambient
• Vida estressada

Entre els factors socials que contribueixen a millorar, destaquen:

• Existència de lleis de salut pública
• Planificació sanitària
• Descobriment i desenvolupament de fàrmacs
• Millora de l'alimentació i hàbits d'higiene

Malalties infeccioses

Les malalties infeccioses són produïdes per microorganismes que es transmeten d'uns individus a uns altres. Els agents que causen les infeccions són els bacteris, els virus, els fongs i els paràsits.

Bacteris

Els bacteris acostumen a ser inofensius o beneficiosos per a l'ésser humà. Alguns bacteris infecten els nostres teixits, com ara la tuberculosi, i altres produeixen substàncies verinoses com ara les del botulisme i el tètanus. Els antibiòtics són medicaments que destrueixen els bacteris.

Fongs

Els fongs habitualment també són beneficiosos. Duen a terme la fermentació o són descomponedors. Però alguns fongs produeixen malalties en la pell.

Virus

Els virus són paràsits que viuen a les cèl·lules i les destrueixen. Són paràsits específics d'animals i plantes. Produeixen la grip, el xarampió, la varicel·la i la sida.

Paràsits

Altres paràsits poden afectar les persones i produir malalties com la malària o molèsties, com cucs intestinals o la tènia.

Vies de transmissió

Les vies de transmissió de les infeccions són:

• Per contacte directe amb la pell
• Per mitjà d'objectes contaminats, com ara el xarampió
• Per mitjà de l'aire, com la grip
• Per mitjà d'aigua o aliments, com el còlera

Sida

La sida es transmet per: contacte sanguini, a través de relacions sexuals sense protecció, de mare a fill durant el part.

Malalties no infeccioses

Les malalties no infeccioses es deuen a alteracions de teixits i òrgans del cos. Els tipus més importants són el càncer i les malalties cardiovasculars.

Càncer

El càncer consisteix en una reproducció incontrolada de cèl·lules que origina una massa anomenada tumor. Un tumor benigne queda localitzat i no arriba a la sang, en canvi, un tumor maligne produeix cèl·lules que arriben a la sang i envaeixen altres òrgans. Els cancerígens són factors que produeixen la formació de cèl·lules canceroses. Algunes substàncies químiques o radiacions com ara els raigs X o la radiació ultraviolada poden ser cancerígenes.

Prevenció del càncer

Per prevenir el càncer es recomana no fumar, no consumir alcohol, evitar determinats additius alimentaris, ingerir fibra vegetal, poca proteïna i greix, i no exposar-se a radiacions innecessàriament.

Malalties cardiovasculars

Les malalties cardiovasculars més freqüents són l'arteriosclerosi, l'infart de miocardi i la hipertensió arterial.

Envelliment

Durant l'envelliment, els ossos perden consistència i flexibilitat, es produeix l'artrosi o degeneració d'articulacions, disminueix la capacitat d'ulls i d'oïda i es fan més lents els moviments.

Sistema limfàtic

El sistema limfàtic està format per una xarxa de vasos i ganglis limfàtics. També inclou una sèrie d'òrgans limfàtics que produeixen cèl·lules o glòbuls blancs. La limfa és el líquid procedent de la sang que s'acumula al voltant de les cèl·lules. El sistema limfàtic torna aquest líquid a la sang.

Vasos limfàtics

Els vasos limfàtics formen una xarxa de vasos distribuïts per tot el cos. Els capil·lars limfàtics dels teixits s'uneixen entre si i van formant vasos més grans que transporten la limfa fins a la vena cava.

Ganglis limfàtics

Els ganglis limfàtics contenen dues classes de glòbuls blancs: els macròfags, que filtren la limfa i eliminen els organismes patògens, i els limfòcits, que participen en la defensa contra la infecció.

Òrgans limfàtics

Els òrgans limfàtics produeixen glòbuls blancs com ara els limfòcits i els macròfags. Els òrgans limfàtics més importants són: medul·la òssia, el tim, la melsa, les amígdales i l'apèndix.

Sistema immunitari

El sistema immunitari ens defensa de la invasió de substàncies i organismes estranys, també anomenats antígens. La immunitat és la capacitat del nostre organisme per defensar-se davant de qualsevol antigen. Pot ser de dos tipus: immunitat específica i immunitat inespecífica.

Immunitat inespecífica

La immunitat inespecífica ens defensa sense distingir els tipus d'organisme patogen. Està constituïda per:

• La barrera de pell i mucoses
• La inflamació
• Un conjunt de proteïnes i cèl·lules especials

Immunitat específica

La immunitat específica és un mecanisme que permet elaborar una defensa diferent per a cada antigen. Quan un antigen entra al nostre organisme, els limfòcits fabriquen una proteïna anomenada anticòs, que és capaç d'unir-se a l'antigen. Posteriorment, el conjunt d'antígens i anticossos és destruït per un altre tipus de glòbuls blancs, els macròfags.

Vacunes

Una vacuna està formada per virus o bacteris morts o debilitats que provoquen la formació d'anticossos contra els antígens introduïts.

Al·lèrgia

L'al·lèrgia és una resposta immunitària amb símptomes molestos davant de substàncies del medi, com ara el pol·len.

Malalties autoimmunitàries

En les malalties autoimmunitàries, el sistema immunitari ataca les molècules del propi cos.

Sida

El virus de la sida infecta les cèl·lules del sistema immunitari.

Trasplantaments

Els trasplantaments permeten substituir un òrgan o un teixit danyat per un altre d'un organisme sa. El rebuig de les cèl·lules transplantades pels anticossos del receptor és el principal problema dels trasplantaments. Per aquest motiu, abans del trasplantament s'estudia la compatibilitat entre els teixits del donant i del receptor. Per evitar el rebuig, es medica el receptor amb fàrmacs que rebaixen les seves defenses. Avui dia, els òrgans més trasplantats són el ronyó, el fetge, el cor, el pulmó i el pàncrees.

Cèl·lules mare

Les cèl·lules mare són cèl·lules no diferenciades en teixits que formen part de l'embrió i són capaces d'originar els diferents teixits de l'individu adult. Actualment s'investiga per obtenir cèl·lules de diferents teixits a partir de cèl·lules mare embrionàries i també a partir de cèl·lules mare obtingudes de teixits adults, encara que en aquest cas els resultats són pitjors. Les cèl·lules mare es poden utilitzar per regenerar el teixit (nerviós, limfoide, ossi, muscular, etc.) que hagi estat danyat.

Diabetis

Les hormones que regulen la concentració de glucosa a la sang s'anomenen insulina. El pàncrees és un òrgan de l'aparell digestiu imprescindible: glàndula exocrina (suc pancreàtic) i glàndula endocrina (hormones que regulen la concentració de glucosa). La diabetis és una malaltia crònica, la més comuna a la infància. Hi ha dos tipus, 1 i 2. Destrueix les cèl·lules beta de Langerhans com si fossin infeccioses.