Sagraments: Expressions de llibertat i amor en la fe cristiana

Expressions de llibertat i no pas actes d'obligació

Hi ha cristians que veuen els sagraments com signes de fe que requereixen les cerimònies socials. Però d’altres que són practicans que conceben els sagraments com actes obligatoris. Quan una persona pertany a una associació i no respecta el reglament, se’l fa fora.

Practicar els sagraments equival a complir les obligacions d’un bon cristià.

Els nens fan la comunió per regals i fer la festa. Ha de tenir sentit. Els sagraments són expressions de llibertat, és a dir, no ha de ser un acte obligatori. Els sagraments son símbols gratuïts, no son instruments. Hem d’anar troban el to, la coherencia del perquè. Tenen com a finalitat expressar l’amor que ens uneix a déu i als germans. Cal destacar que tot i que hi ha cristians que admeten que els sagraments son signes de fe, de llibertat i amor, ho viuen molt individual. Els sagraments són realitats que afecten a tota comunitat cristiana.

Per a què serveixen els sagraments?

Les finalitats dels sagraments. Cada sagrament és un ritual. No solament suposem la fe, sino que també s'alimenten, l’enforteixen i l’expressen per mitjà de paraules i coses. Per això se’ls anomena sagraments de la fe.

Signes inútils i necessaris

Perquè la vida cristiana que es basa en les actituds internes de la fe i l’amor té la necessitat dels signes expressius que anomenem sagraments?

En primer lloc, per una raó antropològica. Els aspectes més profunds i vitals de l'existència humana no es manifesten a través de l’acció i el pensament sinó per mitjà dels símbols. El creient no pot prescindir d’aquesta realitat antropològica.

En segon lloc, hi ha una motivació religiosa. La dimensió religiosa és connatural a l’home. És veritat que entre la semblança de la religió i la fe pot haver una confusió. Per això la fe té la necessitat de purificar constantment formes desagradables de les pràctiques rituals.

Finalment, existeix una raó tipicament cristiana, això comporta una referència explícita a Crist.

D’on brollen els sagraments?

No hi ha res tangible.

Els sagraments naturals: L’home no es pot posar en contacte amb la realitat sagrada o divina si aquesta no se li manifesta. La manifestació aquesta només pot realitzar-se a través de les realitats profanes. Realitats que pertanyen al mon natural i visible. Aquestes realitats es converteixen en sagraments.

L’originalitat cristiana

El cristianisme fa un canvi radical en els sagraments. Cal destacar que els sagraments tenen sentit quan estan orientats a la caritat. Hem de tindre una vinculació amb els signes evangelitzadors i caritatius.

L’acció de l’esperit en la comunitat

El sagrament de salvació nomes es un: Jesús ressuscitat entre els morts, l’esperit del qual es donat a un grup de convocats i creients que es converteix en l’església. Per això, el sagrament original és Crist i que l’església es el sagrament primordial.

Quants sagraments hi ha?

Finalment a l’església catòlica n’hi ha 7. FRASE CLAU: Tots els sagraments provenen d’un sagrament original: el sagrament original de procedència és Crist. Tots provenen de Crist.

Com a conclusió la gran certesa és que els sagraments transformen perquè hi ha la intervenció de Déu.

Baptisme (Iniciació)

Purificar, rentar, naixement. Neixer a una vida nova on tots ens sentim fills de Déu. Per tant, tot batejat és fill de Déu. Aigua (vessar l’aigua damunt del cap) i ungir el front amb oli.

Confirmació

Enfortir, donar força, el pas a la maduresa en la vida de fe als 15, 16, 17, 21 anys, en el moment que decideixes tu rebre la confirmació. Rebre la força de l’Esperit Sant, per assemblar-se cada dia més a Jesús i estendre la bona nova (la bona notícia), ungir el front fent una creu amb oli.

Eucaristia

Alimentar. La necessitat de l’aliment. És molt subjectiva i personal. Els cristians compromesos tenen molt significat rebre aquest aliment (cos de Crist). Tot això d’alimentar-se amb el cos i la sang de Jesús. Aquest cos i aquesta sang dona força i ens fa viure com a germans. Consagrar el pa i el vi. Consagrar és una de les tasques de la figura del sacerdot.