La Rússia Tsarista: Anàlisi i Revolucions

La Rússia dels Tsars segons Edgar H. Carr

Edgar H. Carr defineix Rússia com un gegant amb els peus de fang. Un país agrari, endarrerit i superpoblat. L'estructura política i social es manté dins dels esquemes de l'absolutisme.

Agricultura

És una agricultura tradicional. La major part de la terra és de l'aristocràcia.

Pagesos:

• Manca de llibertat personal.
• Havien de pagar prestacions, sigui en treball o capital.

Mir -> Pau, comunitat aldeana. Entre tots recollien els diners per a donar-li al senyor.

El 1861, Alexandre II va decretar l'abolició de la servitud. Les terres es dividien en dos lots. La millor quedava en mans del senyor i l'altra part era entregada al poble com a usdefruit, és a dir, la podien utilitzar però no vendre i havien d'indemnitzar la noblesa.

Amb aquest decret es formaran dos tipus de pagesos:

1. Els més treballadors, que progressaran i que augmentaran els seus ingressos: pagesos kulaks.
2. Pagesos que s'endeutaran i cauran encara en més pobresa.

Indústria

El 1890, apareix una indústria molt localitzada; els tres indrets més localitzats són: Àrea de Petrograd, Moscou i els Urals. Indústria molt pesant que requereix grans capitals (tèxtil, metàl·lica i siderúrgica); i normalment amb inversions estrangeres (França i Alemanya).

Amb aquesta indústria, les instal·lacions són molt grans. Amb tan sols 20 anys, Rússia passarà a tenir 3 milions d'obrers. Els obrers vivien en la misèria. La majoria són expagesos que viuen de forma miserable. Tenen un proletariat molt combatiu i rival.

Autocràcia tsarista

És el poder que neix en un mateix. Tot el poder està en mans del Tsar (Cèsar = Emperador). La norma de govern serà l'arbitrarietat.

El Tsar, per a governar, utilitzarà 4 mecanismes:

1. Burocràcia: Conjunt de funcionaris de l'administració. "Noblesa administrativa".
2. Exèrcit: Era immens. Era el mecanisme de l'expansionisme rus. Els alts càrrecs estaven "al costat" del Tsar.
3. L'Església Ortodoxa: Justificava davant del poble el mecanisme polític i social.
4. Policia Okhrana: Sistema repressiu dur. El poble no tenia forma d'expressar-se.

Partit Kadet

Es va crear el 1905 el Partit Constitucionalista Demòcrata (Kadet), que propugnava la necessitat de lluitar dins el marc legal per aconseguir una democràcia parlamentària i que refusava qualsevol acció revolucionària.

Revolució del 1905

Esclata per un conflicte bèl·lic entre Rússia i el Japó. Els japonesos no estaven d'acord amb l'expansionisme rus per la zona de Manxúria i van decidir atacar la base naval russa de Port Arthur. La guerra va ser un desastre per a l'exèrcit rus i les desfetes militars es van anar succeint.

La revolució del 1905 va ser el primer gran intent de convertir l'imperi rus en una monarquia parlamentària i constitucional.

Soviet: Són assemblees espontànies on hi participen soldats, camperols i el poble en general.

Revolució de 1917

Febrer

Es reprèn el moviment, de tal manera que els diputats es constitueixen en un govern provisional i decreten l'abolició del tsarisme.

Objectius:

• Establir una nova constitució.
• Programa de reformes socials i econòmiques en què hi haurà una gran pugna entre els sectors de la burgesia i els que volien reformes socialistes.
• Qüestió de la guerra. Els bolxevics són capaços de sortir de la guerra.

Dualitat de poders

La dualitat de poders es va donar durant la Revolució de Febrer del 1917 i la Revolució d'Octubre de 1917.

Aquests poders van ser:

• Poder legal: Estava format per l'assemblea i el govern.
• Poder real: Estava format per manifestacions, vagues... Que era el poder dels soviets.

Tesis d'abril: Eren uns articles que defensaven la necessitat de no deixar consolidar el poder burgès i de llançar-se immediatament a la revolució proletària.

Revolució d'octubre; Decrets del nou govern

Consell de comissaris del poble (Octubre 1917)

Aquest constituïa l'òrgan representatiu del primer govern obrer i camperol. En aquest consell, els bolxevics hi tenien la majoria i Lenin en va ser nomenat president.

El congrés va adoptar uns decrets revolucionaris:

1. Decret sobre la pau: Demanava una pau justa i democràtica; i va donar pas a les negociacions de pau que portaran el tractat de pau de març de 1918; "Brest-Litovsk".
2. Decret sobre la terra: Confiscava les terres del Tsar, les terres de la noblesa, de l'església i s'entregaven als camperols perquè se la repartissin.
3. Decret sobre les nacionalitats: Reconeixia als diferents pobles de l'imperi rus, el dret a disposar d'ells mateixos.
4. Decret sobre el control obrer de les empreses: Totes les empreses de més de 5 treballadors, passaven a mans de l'estat; les companyies del comerç exterior i la banca, serien controlades pel govern.