Rugositat Superficial i Verificació d'Elements Mecànics
Capítol 5: Rugositat Superficial
Depenent de l'aplicació per a la qual s'hagi de desenvolupar una peça, aquesta tindrà un acabat superficial determinat. Les superfícies d'una guia lliscant tindran un bon acabat, però les superfícies lliures no.
- Superfície teòrica o geomètrica: És la que ve especificada als plànols.
- Superfície real: És la que delimita el cos i la que realment s'obté un cop mecanitzada la peça.
- Superfície efectiva: És la part de la superfície real que ha estat estudiada per determinar les característiques de la peça.
Els perfils també es divideixen en aquests grups.
Tipus de defectes superficials
- Defecte de rugositat: Causat pel procediment emprat per a la seva obtenció, el qual genera ranures a la superfície del material.
- Defecte d'ondulació: Generat per desajustos en les màquines de mecanitzat, per vibracions o tensions internes que pugui tenir el material.
- Defecte de forma: Falta de planitud, curvatura, conicitat, etc.
Rugosímetre: És un palpador de diamant que es desplaça linealment sobre el material i és capaç d'ampliar el perfil superficial que recorre, mostrant crestes i valls que defineixen la superfície efectiva. El rugosímetre utilitza procediments electromecànics.
Capítol 6: Verificació d'Elements
Verificació de superfícies planes
- Per a superfícies grans que no requereixin una gran precisió, s'utilitzen regles de ganivet, les quals s'assenten sobre la superfície a verificar comprovant visualment l'amplitud de l'escletxa que es forma.
- Quan es requereix més precisió, s'utilitzarà un rellotge comparador que es llisca sobre la superfície a verificar.
- També hi ha la verificació de la planitud mitjançant marbrejat. S'aplica sobre el marbre una fina capa de color (blau de Prússia). A continuació, es recolza una sèrie de punts; si la impressió que es genera a la peça és uniforme, estarà bé; si són pocs punts, serà senyal d'error de forma.
Verificació de la posició de superfícies
Verificació de perpendicularitat
- Mitjançant esquadra convencional.
- Amb un rodet o esquadra de verificar i blocs patró.
- Mitjançant esquadra de precisió i un rellotge comparador.
Verificació de la perpendicularitat entre dos eixos
- Eixos immòbils: Quan tinguem dos eixos fixos, utilitzarem un escaire de precisió que posseeix forma de "V", la qual recolzem sobre l'eix. Sobre l'altre col·loquem el rellotge, que es lliscarà longitudinalment.
- Eixos mòbils: Ancorarem el rellotge a un eix i el recolzarem sobre l'altre.
Verificació de paral·lelisme
- Entre dos plànols: Acoblem un rellotge a un suport de lliscament, el qual es recolza sobre una superfície, fent reposar el palpador del rellotge en l'altre de forma perpendicular; seguidament, lliscarem el conjunt.
- Entre dos eixos: Cal tenir en compte dos plànols de verificació. Primer es recolza la base en "V" d'un rellotge a un eix, fent que el palpador entri en contacte amb l'eix que ha de mantenir el paral·lelisme. Farem lliscar aquest element, trobant el punt més baix de l'agulla del rellotge. Si les lectures coincideixen al llarg del lliscament, l'eix estarà paral·lel. Si hi ha diferència, s'utilitzarà un nivell regulable.
Verificació d'equidistància
L'equidistància expressa la comprovació de la distància d'un cos respecte a un altre.
Verificació d'eixos
Alineació d'eixos
S'utilitzarà un rellotge acoblat a un suport amb base magnètica en forma de "V", que es col·loca en un eix. Es reposa el palpador del rellotge sobre l'altre eix i, a continuació, es gira el que sustenta el suport del rellotge; tot el conjunt girarà simultàniament, observant la falta d'alineació entre els dos eixos. Un sistema més precís és utilitzant un equip làser d'alineament.
Hi ha peces que van previstes per centres als seus extrems i s'utilitzarà un banc de centrar, el qual subjecta la peça pels punts dels seus extrems.
- Verificació de concentricitat: Es col·loca el rellotge sobre l'eix i es realitzarà el gir d'aquest, obtenint una lectura al rellotge.
- Verificació de rectitud de generatriu: Un cop tinguem recolzat el rellotge sobre l'eix, es desplaçarà longitudinalment observant les variacions del rellotge.
- Verificació de la perpendicularitat de les superfícies planes respecte a l'eix de gir: Es verificarà el guerxament que poden presentar les superfícies perpendiculars a l'eix. S'utilitza un comparador mixt o de palanca, fent-lo reposar sobre una superfície lateral per després girar l'eix i obtenir la variació.