Roques que poden ser aqüífers

Lliurament 7: la Hidrosfera

El cicle de l’aigua

Descrivim com un circuit tancat que coneixem com a cicle de L’aigua.
Té tres etapes:

Evapotransportació Representa l’aigua que s’evapora De mars, rius, etc., més la transpiració dels éssers vius.

Precipitació L’aire carregat de vapor d’aigua puja a Les capes fredes de l’atmosfera, es condensa i forma gotes, flocs de neu o Partícules de glaç que cauen a la superfície.

Escolament L’aigua cau a la superfície, contínua el Seu camí cap el mar, seguint rius, etc. (escolament superficial) o bé S’infiltra al subsòl (escolament subterrani)

2. Dinàmica oceànica

Poden presentar 3 tipus de moviments: onades, corrents Marins o marees.

2.1 Onades

Provocats pel vent, són moviments ondulatoris de les Partícules d’aigua en la superfície dels mars.

La dimensió i velocitat de les onades depenen de:

-Velocitat del vent

-Durada del vent

-Grandària de la superfície de l’aigua ( les Onades són més gran al Pacífic que al mediterrani)

2.2 marees

Són deformacions del nivell del mar a caua de l’atracció Gravitatòria del sol i de la lluna.

Existeixen dues marees diferents on afecten més a la costa.

Marea morta:

quan El sistem terra-sol-lluna forma un angle de 90 graus, disminueix l’altura de Las marees. I passa durant els quarts de lluna.

Marea viva

Quan El sistema terra-sol-lluna estan alineats en 180 graus, això es quan hi ha Lluna plena, i aquest tipus de marea es l’altura més alta que pot arribar

Corrents profunds:

o Termohalins s’originen per diferencies de densitat, on els corrents Superficials i profunds produeixen un corrent de grans masses d’aigua per el Planeta.

El cas del mar Mediterrani:

Té una senilitat més elevada que el oceà Atlàntic a causa de L’escassa precipitació i intensa evaporació. Si es tanques el estret de Gibraltar, la evaporació seria tant gran que en quedaríem sense mar.

Del atlàntic al mediterrani:

Aigua menor salinitat i menys densa, i més freda i menys Salada

Del mediterrani al atlàntic :

Aigua mes salinitat i més densa , i més càlida i salada.

Composició de les Aigües continentals:

En funció de la seva distribució poden ser: aigües Subterrànies o superficials

En funció del seu contingut en sals poden ser: aigües Dolces o salades.

Aigües d’escolament Superficial:

-Aigües d’aixaragallament Aigües que Circulen per solcs, xaragalls o barrancs i nomes en episodis de pluja

-Torrents o rieres  Porten aigua durant alguna època de l’any

-Riu Tenen aigua durant tot l’any, algun Cop baixa el cabal.

Llacs i glaceres

Els llacs poden Sr de diferent origen:

-Glaciar. Aprofiten el relleu d’antics circs Glaciars

-Volcànic. Poden situar-se en l’interior d’un Cràter o una caldera volcànica.

-Tectònic. Les fosses tectòniques poden donar Depressions.

Les glaceres es Limiten a les zones circumpolars o d’alta muntanya, on la neu s’ha compactat en Gel i no es fon al llarg de l’any.

Les aigües Subterrànies

L’aigua arriba al riu o llac à Hi ha roques i sòls que deixen passar l’aigua (permeables) o les que no deixen (impermeables)

Les roques permeables que emmagatzemen i transmeten l’aigua Es diuen aqüífer.

A)Per on circula un riu i entra per un porus

b)La roca permeable que ha deixat penetrar l’aigua Del riu i també es la zona on encara hi ha aire en els porus (zona no saturada)

C)(Zona de saturació) on s’ha anat omplint d’aigua Per la part permeable

La separació entre una zona no Saturada i una de saturació es diu nivell freàtic.

D)Roca impermeable que no deixa penetrar l’aigua

E)(aqüífer lliure) si queda limitat inferiorment Per una capa de roca impermeable

(aqüífer captiu)si queda limitat Superior i inferiorment per capes de roca impermeable.

F)per on surt l’aigua d’un aqüífer lliure a la Superfície

G)Un pou

H)Pou artesia, s’utilitza per treure l’aigua dels Aqüífers captius

La porositat és La capacitat d’emmagatzemar aigua en els porus de la roca.

Riu influent es El riu qui alimenta les aigües subterrànies

Riu efluent el Riu s’alimenta de l’aqüifer

Impactes a la Hidrosfera

Els embassaments

Porten grans beneficis (reserves d’aigua, generació D’energia...) però també comporten impactes i riscos induïts a la població. Algunes de les conseqüències

PROCES

1.El riu diposita tota la seva carrega quan mor a l’embassament. Quan surt de la pressa ja No porta carrega

2.Disminució del cabal aigües aball de la pressa

3.La Construcció de la presa fa un efecte barrera per a les espècies fluvials D’animals

4.Emmagatzematge D’un gran volum d’aigua

IMPACTE

1.Reducció de la quantitat de sediments que arriben a la Costa

2. pot afectar l’ecosistema fluvial,, disminució De la recarrega dels aqüífers fins el delta

,, mes contaminació al riu i més fàcil de contaminar Per la manca d’aigua.

3.S’impedeix La migració d’espècies a través del riu

4.Inundació D’una vall amb la conseq. De destrucció de boscos i fauna,  inundació de poblacions i monuments a la zona.

RISCOS INDUITS

1.. Retrocés del delta, a la desembocadura i a la Platja,, la carrega de sediment es queden al fons de l’embassament, provocant Disminució d’emmagatzematge d’aigua 

2.Salinització dels aqüífers per intrusió marina del Delta,,  disminució dels aqüífers i per Tant també de recursos disponibles

4, . Risc de trencament de la presa,, emigració i pèrdua de poblacions

MESURES

1.No existeixen mesures per aquest problema, ja que les Preses no estan dissenyades per transportar sediments

2.La disminució dels aqüífers es pot compensar amb Canalitzacions d’aigua des de l’embassament,, per minimitzar la contaminació Cal instal·lar depuradores

3.Crear Un “by-pass” o canal de desaigua en rampa, si bé nomes podrà funcionar quan L’embassament estigui ple

4.Sistemes D’evacuació i alarmes situades més avall,, compensacions econòmiques per la Gent que ha tingut que marxar,, Trasllat de construccions d’interès monumental

Transvasaments

PROCES

1.Disminució de cabal en la conca exportadora

IMPACTE

1.Disminució de la recàrrega dels aqüífers

2.Afectació a l’ecosistema fluvial

3.Increment de la contaminació del riu (menor dispersió Dels contaminants)

4.Reducció de la quantitat de sediments que arriben a la Costa

RISCOS INDUITS.

1.Disminució de recursos disponible

2.Danys paisatgístics (turisme)

3.Males olors, dificultat de potabilització, danys a la Pesca..

4.Retrocés del delta i de les platges de la zona Exportadora

MESURES.

1.Compensacions econòmiques o de serveis als habitants Afectats

2.Respectar el cabal ecològic del riu exportador

3.Instal·lació de més depuradores

4.Restauració de les platges afectades

Obres de Canalització

PROCES

1.Cobriment de llit ,, construcció de dics al marges del Llit

2.Desviació del traçat del llit

IMPACTE

1.Desaparició de l’ecosistema fluvial com a element Paisatgístic,, Si s’elimina la possibilitat d’inundació i per tant de recàrrega Dels aqüífers, ja que, el canal del riu sol estar cimentat i impermeabilitzat

2.Desaparició de l’ecosistema fluvial en el tram que és Desviat,, si la desviació es en tram final, pot provocar canvis

MESURES.

1.. Es poden establir mesures compensatòries per a L’ecosistema fluvial als trams no coberts.,,  la substitució de ciment per pedres naturals Al mur de contenció lateral del canal i no impermeabilitzar el fons del riu per Poder recarregar els aqüífers i disminució de cabals i inundació

2.Traslladar algunes espècies d’animals atrapades al Curs vell, cap al curs nou.,,  restauració de les platges afectades.