Romanticisme, Renaixença i Gramàtica Catalana: Apunts Complets

Romanticisme i Renaixença

Romanticisme

Origen: Alemanya i Anglaterra, finals del s. XVIII.

Reacció contra la raó i el Neoclassicisme.

Característiques: sentiments, llibertat, individualisme, natura, passat medieval i identitat nacional.

Influència: impuls de la Renaixença.

Renaixença (s. XIX)

Objectiu: recuperar i prestigiar la llengua, la literatura i la cultura catalanes.

Conseqüències: estudi de la llengua, la història i les tradicions; més literatura en català.

Programa literari: recuperar l'ús literari del català, la història i la identitat pròpies.

Dates importants

• 1833: Aribau publica La pàtria. Inici simbòlic de la Renaixença.
• 1859: Restauració dels Jocs Florals a Barcelona.
• 1878: Fundació de Lo Rat Penat a València.
• 1879: Jocs Florals valencians.
• 1913: Normes ortogràfiques de l'IEC.

Jocs Florals

Concursos literaris de poesia en català.

Importància: prestigi de la llengua, nous escriptors i foment de la literatura.

València: impulsats per Lo Rat Penat.

Autors

• Bonaventura Carles Aribau: La pàtria (1833).
• Jacint Verdaguer: poeta destacat.
• Joaquim Rubió i Ors: poeta de la Renaixença.
• Marià Aguiló: poeta i estudiós de la llengua.

Dificultats

Manca d'una normativa lingüística unificada.

Models: català literari arcaïtzant / català que es parla actualment.

Normativització: inicis del s. XX, amb Pompeu Fabra i l'IEC.

Composició i derivació amb guionet

Compostos amb guionet

• Vocal + r/s/x (alguns casos): gira-sol
• Punts cardinals: nord-est, sud-oest
• Repeticions: tic-tac, xino-xano
• Numerals D-U-C: vint-i-tres
• Altres: pèl-roig, pit-roig

Composició i derivació

Composició: ferro + carril.

Derivació: flor + ista.

Prefix + diverses paraules: separades.

Prefix + una paraula: juntes.

Tipus d'oracions

Oracions coordinades

Són independents i es uneixen amb un nexe.

• Copulativa: i, ni (suma).
• Disjuntiva: o (opció).
• Adversativa: però, sinó (oposició).
• Distributiva: ara... ara (alternança).
• Explicativa: és a dir (aclariment).

Oracions juxtaposades

Es uneixen sense nexe, amb signes de puntuació: , ; :

Oracions subordinades

• Substantives: funcionen com un nom. Es poden substituir per AIXÒ.
• Adjectives: complementen un nom (antecedent).
• Adverbials:
  • Temporal: quan.
  • Lloc: on.
  • Manera: com.
  • Causal: perquè (motiu).
  • Final: perquè (objectiu).
  • Condicional: si.
  • Concessiva: encara que.
  • Consecutiva: tant... que.
  • Comparativa: més... que.

Trucs

• Causal: Per què?
• Final: Per a què?
• Substantiva: AIXÒ.
• Adjectiva: complementa un NOM.
• Juxtaposada: sense nexe.

Resum de les oracions compostes

• Coordinades: dues oracions independents + nexe.
  • Copulativa: i, ni.
  • Disjuntiva: o (triar).
  • Adversativa: però.
  • Distributiva: repeteix.
  • Explicativa: és a dir.
• Juxtaposades: , i ; sense nexe.
• Subordinades: que (OP).
  • Substantives: funció de nom (AIXÒ).
  • Adjectives: complementen un nom.
  • Adverbials: circumstàncies.

Derivació, composició i guionet (resum)

Derivació: lexema + afix (desfer).

Composició: 2 lexemes (ferrocarril).

• Prefix + 1 mot: junt (preinscripció).
• Prefix + diversos mots: separat (ex primer ministre).
• Prefix + mot amb guionet o sigla: guionet (anti-nord-americà, anti-OTAN).
• Vocal + r/s/x: gira-sol, para-xocs.
• D-U-C: vint-i-tres, dos-cents.
• Concepte fix: no-violència.

Funcions sintàctiques (abreviatures)

• CD: complement directe (es substitueix per HO).
• CN: complement del nom.
• CAdj: complement de l'adjectiu.
• CRV: complement de règim verbal (verb amb preposició obligatòria).