Romanticisme i Renaixença: una aproximació

Actituds lingüístiques

L'actitud lingüística és la predisposició a valorar favorablement o desfavorablement una varietat lingüística i els seus parlants o determinats usos lingüístics. Podem parlar d'actitud positiva, quan s'accepten, i negativa, quan es rebutgen. Les actituds es formen a partir de la interacció entre l'individu i el seu entorn. Els factors poden ser de caràcter diferent: cognitiu, que és allò que pensa d'una varietat o un ús; afectiu, que és la relació emotiva que hi manté; i comportamental, que són les accions que fa. Els prejudicis lingüístics es basen en la creença que hi ha llengües millors que altres, és a dir, superiors o inferiors. Els prejudicis lingüístics també es poden manifestar en relació amb les varietats d'una mateixa llengua. I finalment, entenem per normes d'ús lingüístic les prescripcions de conducta social que limiten l'idioma, la varietat i el registre que el parlant ha d'usar en cada ocasió.

Variació lingüística

La variació lingüística és el fenomen que dóna compte dels usos diversos d'una llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa. És objecte d'estudi de la sociolingüística. Les varietats lingüístiques es contraposen a l'estàndard de la llengua.

Llengua estàndard

Una llengua estàndard és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar política i socialment el territori on és oficial.

Procés d'estandardització

El procés d'estandardització s'inclou a la part de la política lingüística relativa a la modelació formal d'una llengua, a l'adscripció d'un estatus jurídic i administratiu, i al foment de la seva adquisició, conegut en sociolingüística com planificació lingüística.

Planificació lingüística

La planificació lingüística és l'intent de modificar la realitat sociolingüística d'un territori mitjançant «l'organització, la posada en pràctica i l'avaluació d'un conjunt coherent d'actuacions de política lingüística». Als Països Catalans sovint s'ha conegut la planificació lingüística amb el nom de normalització lingüística.

Normalització lingüística

La normalització consisteix sobretot en l'elaboració i la implantació de normes d'ús lingüístic que tenen per objectiu incidir en tots els àmbits de la vida d'una societat. Abasta dues vessants: la lingüístico-cultural i la sòcio-política. En aquest segon aspecte necessita la implicació de les forces polítiques i que s'exerceixi un cert grau de sobirania. Es consideren prioritaris els àmbits on hi ha una major incidència comunicativa com l'ensenyament, la sanitat, la justícia, els mitjans de comunicació i el comerç. Pel fet que la normalització suposa un canvi molt important i notori en la situació entre dues llengües en contacte, aquesta acció normalitzadora pot donar lloc a reaccions en sentit contrari.

Romanticisme

Entenem com a tal el moviment estètic que s'inicià cap a mitjan segle XVIII i que durà al voltant d'un segle. Sorgeix una nova manera de veure el món, que dóna preferència a la passió per damunt de la raó. L'origen el trobem a Alemanya, seguidament a Anglaterra amb Shakespeare (segle XVI) que serveix de model. Cal destacar Lord Byron. I a França, Victor Hugo, entre altres.

Característiques del Romanticisme

• L'esperit romàntic sorgeix com un enfrontament. En una banda trobem els defensors del classicisme, de la raó per damunt de tot, i de l'altra banda, apareixen els defensors de la llibertat creadora i de la importància del món irracional, de les passions humanes.
• La insatisfacció és el sentiment romàntic fonamental que desemboca en dues actituds vitals contrarestades: l'entusiasme, si l'individu es llança amb passió cap a la recerca d'un ideal, o la decepció, si allò que el domina és la malenconia.
• Utilitzen un llenguatge apassionat, exaltat, que pretén comunicar una emoció i per això les invocacions i les exclamacions són recursos molt emprats pels romàntics.
• El principal objectiu de la literatura romàntica és commoure, no alliçonar.

La Renaixença

És el moviment global de recuperació de la societat catalana durant el segle XIX i, especialment, el seu procés de recuperació de la llengua i la literatura pròpies. És el fet contrari a la decadència. L'inici és més o menys paral·lel al romanticisme de les nostres terres. No obstant això, les seves rels cal cercar-les al segle anterior. Cal remarcar que hi va haver una intensa campanya, que va aconseguir el seu objectiu, perquè el català tornés a ser la llengua oficial del Principat.

Factors de la Renaixença

Els factors principalment van ser els següents: al s. XIX, una revolució industrial que fa que la burgesia catalana es va sentir poderosa i va reclamar una protecció dels seus interessos econòmics i un reconeixement de la seva realitat cultural, i es va juntar a una eclosió del romanticisme, que, amb l'enaltiment de tot allò que era popular i tradicional, amb la seva defensa de les minories nacionals i lingüístiques de rel històrica.

Autors de la Renaixença

Autors, com Bonaventura Carles Aribau, que va escriure “La Pàtria”, un poema de felicitació amb motiu de l'onomàstica de Gaspar Remisa. També destaquen altres com, per exemple, el mallorquí Marià Aguiló.

Jocs Florals

Reinstauració l'any 1859 amb el lema de pàtria, fe i amor.

Importància dels Jocs Florals dins la Renaixença

• Van crear un públic potencialment consumidor de la literatura en català.
• Van permetre l'aparició de les primeres indústries editorials del s. XIX.