El Romanticisme, el Realisme i el Naturalisme literari

Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,78 KB

Altres autors destacables del Romanticisme

Altres autors destacables són:

  • Alemanys: Goethe (Faust), Novalis (Himnes a la nit), Heinrich Heine (Lluny de casa), Friedrich Hölderlin (Retorn a casa) i Schiller (Guillem Tell).
  • Nord-americà: Edgar Allan Poe (El misteri de Marie Rogêt).
  • Britànics: John Keats (Oda a la tardor), Jane Austen (Orgull i prejudici), Emily Brontë (Cims borrascosos) i Mary Shelley (Frankenstein, o el modern Prometeu).

El Realisme

El realisme fou un moviment iniciat a França i es podria encabir entre el 1830 i el 1880. Les característiques del realisme són:

  • Mostrar la societat urbana del moment, tot rebutjant el model romàntic centrat tant en la natura com en l’evasió al passat.
  • Donar importància a l’observació dels fets i els problemes del comportament humà, més que no pas a l’expressió dels sentiments i de la imaginació.
  • Estudiar les motivacions de les persones i els costums socials.
  • Denunciar mals socials i, fins i tot, poder arribar a proposar solucions.

Alguns dels autors i obres són els següents:

  • Francesos: Honoré de Balzac (La comèdia humana), Gustave Flaubert (Madame Bovary) i Stendhal (El roig i el negre).
  • Britànics: Charles Dickens (David Copperfield).
  • Russos: Lev Tolstoi (Guerra i pau) i Fiodor M. Dostoievski (Els germans Karamàzov).
  • Espanyols: Benito Pérez Galdós (Fortunata y Jacinta) i Leopoldo Alas “Clarín” (La Regenta).

El Naturalisme

Amb l’auge, des de la segona meitat del segle XIX, del positivisme (moviment filosòfic que defensa com a mètode de recerca l’observació i l’experimentació) i de l’evolucionisme (mètode experimental basat en les lleis de l’herència i de l’evolució de les espècies), sorgirà també a França, a partir dels anys 70, el naturalisme, corrent continuador del realisme, creat per Émile Zola (per exemple, Germinal, 1885). Els dos objectius són:

  • Retratar objectivament (fins i tot adequant l’estil de llengua al context on s’usa) la vida de les classes socials desfavorides (normalment obreres).
  • Reflectir les teories deterministes (els humans vivim condicionats tant per l’herència biològica —característiques hereditàries— com per les relacions socials).

Entradas relacionadas: