El Romanticisme: Art, Música i Emocions al Segle XIX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en
con un tamaño de 2,94 KB
El context històric i social del segle XIX
Durant el segle XIX, la burgesia aconsegueix tenir cada vegada més influència econòmica i reclama també el seu propi espai en el poder polític. Després de diverses revolucions, s'estenen progressivament formes de govern més participatives.
El pensament romàntic
El romanticisme és una etapa de pensament idealista i radical, en què es valora la llibertat per damunt de tot. Sorgeixen els nacionalismes i les actituds es regeneren més pels sentiments que per la raó.
La passió per l'exòtic i l'irreal
El romanticisme sent passió per tot allò que és llunyà, màgic i irreal. Tant en la música com en la literatura i la pintura, hi ha referències constants a indrets exòtics, meravellosos o éssers fantàstics.
La música en el període romàntic
- La música ocupa un lloc d'honor en aquest període perquè és més abstracta que altres arts i no dona missatges concrets.
- La música romàntica abandona l'equilibri clàssic per buscar una expressió més directa i apassionada dels sentiments i les emocions.
Gèneres musicals
- Música vocal: òpera, missa, oratori, lied.
- Música instrumental: simfonia, poema simfònic, sonata, concert, petites formes per a piano, quartet, quintet i trio.
L'evolució de l'orquestra i les formes musicals
Durant el romanticisme, l'orquestra pràcticament dobla el nombre d'instruments respecte del període anterior. Les grans formes instrumentals del classicisme (sonata, simfonia i concert) continuen vigents, però cada cop són més lliures: la imaginació romàntica i les formes tancades són incompatibles.
L'esquema clàssic de la simfonia es respecta cada cop menys, de manera que sorgeixen noves formes per a l'orquestra, més obertes, que permeten als compositors desfermar la seva fantasia. En molts casos, s'usa l'orquestra amb una finalitat narrativa, com en el poema simfònic o en obres per a ballet.
La vessant íntima del romanticisme
La música romàntica presenta alhora una altra cara, més íntima i recollida, que es realitza en composicions curtes d'instrumentació senzilla i molt sentimentals. L'emoció ha estat present en la música de totes les èpoques, però és durant el romanticisme quan la música cerca l'expressió de les emocions d'una manera molt més íntima i personal.
Conceptes clau
- L'artista romàntic: Es caracteritza per ser profundament individualista.
- Poema simfònic: Obres amb un cert argument narratiu.
- Lieds: Petites cançons líriques.