La Romània i les llengües romàniques: origen i evolució
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
con un tamaño de 2,99 KB
La Romània i les llengües romàniques
El terme Romània va posar-se en circulació a la fi de l'Imperi romà. Delimitava els territoris sotmesos a l'autoritat imperial i, d'altra banda, feia referència a les terres on es parlava llatí.
Actualment, anomenem Romània el conjunt de territoris en què, com a conseqüència d'haver format part de l'Imperi romà, avui es parla una llengua derivada del llatí, o el que és el mateix, una llengua romànica o neollatina. En canvi, s'anomena Romània perduda aquelles terres en què en un moment de la història s'hi va parlar llatí o una llengua neollatina.
Posteriorment, algunes d'aquestes llengües neollatines van expandir-se per terres que mai no van conèixer el domini romà: l'Amèrica del Sud i Central, el Quebec, etc. Aquest conjunt de territoris constitueixen la Romània nova.
Les llengües romàniques són el galaicoportuguès, el castellà, el català, l'occità, el francès, el sard, el romanx, l'italià, el romanès i el dàlmata.
A banda d'aquestes llengües, hi ha altres varietats lingüístiques que se solen considerar llengües embrionàries perquè no han assolit una normalització plena i han quedat absorbides per una llengua veïna dominant.
L'origen: el llatí vulgar
Les llengües romàniques deriven del llatí vulgar, que s'utilitzava en l'àmbit col·loquial. Entre els dos models lingüístics hi havia diferències; no obstant això, no van arribar a constituir mai dos sistemes lingüístics diferenciats fins que, amb la caiguda de l'Imperi, es van trencar els vincles entre els diferents territoris.
Factors de fragmentació de la Romània
Els factors que van influir en la fragmentació de la Romània són diversos:
- Substrat: La llengua existent en cada territori abans de l'arribada dels romans va deixar la seva empremta i, en alguns casos, va condicionar la implantació del llatí.
- Procedència dialectal i social dels colonitzadors.
- Intensitat de la romanització.
- Superstrat: Les aportacions lingüístiques posteriors van ser diverses i desiguals segons els territoris. En uns casos, la influència d'aquest superstrat va modificar substancialment el romanç, com va succeir amb el francès, però en altres llengües, com el català, va ser més superficial.
Classificació de la Romània lingüística
La Romània lingüística es divideix en dos grans blocs:
- L'occidental: gal·loromànic (català, francès i occità) i l'iberoromànic (castellà i portuguès).
- L'oriental: italià i romanès.
Aquesta divisió es basa en el tractament diferent que fan de la marca de plural i de la sonorització de les oclusives sordes [p], [t], [k] intervocàliques.