La romania i les llengües romàniques

Llatí:

FORMACIÓ DE Roma:
L'arqueologia demostra que les tribus de llatins que habitaven a prop de la desembocadura del riu Tiber es van establir als turons més pròxims primer al Palatí i més tard també a l'Aventí, l'Esquilí i el Celi. La zona que ocupaven els llatins era molt desitjada pels pobles dels voltants perquè era un lloc molt estratègic: hi passava la ruta comercial de l'ambre que unia el nord amb el sud de la península, el vorejava el Tiber i hi havia grans salines.
En l'origen de la ciutat de Roma el nucli principal va ser el Palatí que estava format per dos turons el Germal i el Palatual.
Al Germal es va edificar la Roma Quadrata de Ròmul. La població va començar a construir les seves cabanes fora de les muralles per la qual cosa el nucli d'habitants va anar creixent i es va estendre als turons més propers.

LLENGUA MARE:
S'anomenen llengües ROMàniques les llengües que provenen del llatí.
També s'anomenen llengües neollatines. El llatí és per tant la llengua mare de molts dels idiomes que es parlen a Europa i a altres continents com ara el català, el castellà, l'italià, el portuguès o el francès.
L'estudi del llatí és molt important per conèixer i apreciar la llengua pròpia les llengües que hi són afins i l'herència cultural que se'ns ha transmès a través d'aquestes llengües.

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES:
Les llengües ROMàniques provenen del llatí vulgar, és a dir del llatí que parlaven en el día a dia soldats, colons, comerciants etc, als territoris conquerits pels romans.
Factors principals:
-La manca d'unitat del mateix llatí. Aquest factor es Déu a l'origen social divers dels colonitzadors i a la seva regió de procedència
-L'antiguitat de la colonització. Els primers pobles que van ser conquerits per l'Imperi ROMà van experimentar, sens dubte, una influència més gran de la civilització romana que els pobles conquerits més tard.
-La situació geogràfica dels territoris conquerits. Generalment les zones més ben comunicades van ser més romanitzades que les ubicades a llocs aïllats o de difícil accés.
-La influència del substrat i del superstrat del llatí. +El substrat és la influència que van exercir sobre el llatí les llengües que existien en un territori abans de l'arribada dels romans +El superstrat és la influència temporal que van exercir altres llengües sobre el llatí un cop aquesta llengua ja s'havia assentat en un territori (el català, el castellà, el gallec, el portuguès, el francés, el provençal o occità, el rètic, l'italià, el sard i el romanès.

ELS PRIMERS HABITANTS DE LA PENÍNSULA ITÀLICA:
Lígurs i Itàlics: Es van instal·lar al nord-est de la península, però van ser desplaçats o absorbits pels itàlics.
Els itàlics: Eren un conglomerat de tribus independents entre si que parlaven diferents llengües d'origen Indoeuropeu.
Els etruscos: Al començament del primer mil·lenni a.C es va establir un altre poble al nord del Laci. Era el poble etrusc d'origen incert. Els etruscos van aconseguir la seva màxima esplendor política i econòmica a la primera meitat del segle VI a. C, van implantar per primera vegada al seu territori una civilització urbana.
Els grecs: Els colons grecs que es van instal·lar a les zones costaneres del sud i a Sicília on fundaren ciutats comercials.
Els llatins: Els llatins es van establir al Laci on posteriorment va surgir Roma. Era un poble itàlic que estava delimitat a l'oest pel mar Tirrè. S'organitzaven en famílies, un conjunt de famílies formava la gens i un conjunt de gentes constituïa una tribu.