Rius del vessant cantabric

Tema 4

1.1 Les conques hidrogràfiques--> conca hidrogràfica:
Entenem per conca hidrogràfica el conjunt de terres i aqüífers que porten les seves aigües al curs d'un mateix riu; el cabal fluvial i el seu règim fluvial depenen de la quantitat d'aigua que rep la conca del riu al llarg de l'any.

Cabal fluvial

Quantitat d’aigua que travessa una secció d’un riu en la unitat de temps, per tant està en funció de la secció (metres quadrats) a travessar per la velocitat a la qual travessi la secció metres/segon. S’expressa en litres o metres cúbics per segon (l/s o m3/s).           

Règim fluvial

Variació de la quantitat d’aigua o cabal al llarg de l’any.                                                                    vessant:El vessant hidrogràfic és un conjunt de rius amb els seus afluents que desemboquen en un mateix mar.                                                                     

Estiatge

Disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada, degut principalment a la sequera.   

Mapa conq.Hidró

-> -

Vessant cantàbric i gallec

Els rius són nombrosos, relativament cabalosos i mantenen un nivell constant d'aigua a causa de la regularitat de les precipitacions, pròpies del clima marítim al qual es troben associats (Sella, Nercea...)                                   

Vessant atlàntic:

són molt extenses; la majoria arranquen a prop del Mediterrani; però a causa de la inclinació del relleu de la Meseta desguassen a l'Atlàntic. (Tajo, deuro, guadal, guada).               

Vessant mediterrani

Llevat l'Ebre, els rius d'aquest vessant formen conques petiets, amb desnivells acusats.

1.4 Zones humides (mapa):

les zones humides són un dels ecosistemes més rics del món i estan en considerats espais vitals per a la supervivència humana. Dels seus terrenys inundats s'obtenen aliments, aigua potable i materials de construcció o bioquímics per a medicaments. Acullen milers d'ocells, són grans absorbidors de gasos efecte hivernacle i al voltant i al voltant seu s'hi concentra bona part de la biodiversitat mundial. Però l'activitat dels humans està destruint aquests espais naturals i els apropa a l'extinció.

continuació zones humides: Segons els càlculs del Conveni de Ramsar, un acord internacional creat el 1971 per a la protecció de les zones humides, gairebé el 75% d'aquests espais han desaparegut en els darrers cent anys. La degradació, a més a més, avança a un ritme de l'1,5% anual i arrasa milers d'espècies que es nodreixen del seu entorn per sobreviure.

3.1 Espanya, un país amb dèficit de recursos energètics- ->

A Espanya, l'augment del consum d'energia primària ha fet camí en paral·lel amb la seva industrialització, la mecanitzaió del camp, el desenvolupament de les comunicacions i dels serveis, i en definitiva, el creixement de la riquesa del país i del benestar. És un país dependent des del punt de vista energètic. Els darrers plans energètics nacionals han tingut com a objectiu reforçar les energies tradicionals,com ara el carbó o la hidràulica, reduir el consum de petroli i augmentar la participació del gas natural i intensificar la introd. D'energies renov. Alhora es tendeix a desenvolupar polítiques d'eficiència i estalvi.

Energia primària:

Font d’energia que es troba a la natura, abans de ser convertida o transformada (solar, combustibles fòssils, eòlica, geotèrmica, nuclear …). 

Energia secundària:

És aquella que no la trobem present a la natura i prové de la transformació de l’energia primària i es destina al consum directe o a altres usos: gasolines, electricitat, gasoil, …   

Curs fluvial

Recorregut d’un riu des del naixement fins la desembocadura.

Energia renovable:

És aquella que s’obté de fonts naturals inesgotables, ja sigui per la quantitat d’energia que contenen, o perquè són capaces de regenerar-se ràpidament (taxes de renovació ràpida) per mitjans naturals. Entre les energies renovables trobem l’hidroelèctrica, eòlica, solar, geotèrmica, maremotriu, la biomassa i els biocombustibles.  
  minerals metàl·lics: minerals metàl·lics: matèries a partir de les quals s’obtenen els metalls. Es troben en petites quantitats i cal obrir mines per arribar-hi.

Combustible fòssil:

recurs energètic format fa milions d’anys procedent d’una transformació complexa de la biomassa procedent de plantes i animals. 

Comentario de la tabla energ. Prim. 2014

En aquesta taula podem observar els diferents recursos energètics a nivell d'Espanaya. Entre aquests recursos trobem: carbó, petroli, gas natural, energia nuclear, energia hidràulica, eòlica solar i geotèrmica, i biomassa biocarburants. Veient els resultats de la taula, es pot afirmar que els recursos energètics que més es produeixen al nostre país és l'energia nuclear amb quasibé un 44,41 % de la producció total, seguit per eòlica,solar i geotermica amb un 22,65%. A continuació, trobem la producció de la biomsassa,biocarburants i residus que amb un 17,25 % relegat en tercera posició i ja en darrera posició trobem l'energia hidràulica, el petroli i el gas natural, amb uns registres molt baixos, en quant a producció es refereix. Pel que fa al seu consum, cal dir que el recurs energètic més consumit és petroli, seguit del gas natural i de la nucelar. Entre aquests tres capten més del 70 % del consum dels recursos energètics espanyols. Després trobem el carbó, la eòlica, solar i geotèrmica i, per últim la hidr i la bio.... Pel que fa a l'autoabastiment, es pot afirmar, rotundament, que Espanya s'autoabasteix al 100 % en energies renovables, energia hidràulica i nuclear, i que pel que fa al carbó només s'abasteix fins a un 13,17 %. Els més perjudicats en aquest apartat són el gas natural i el petroli, que no arriben ni a l' 1 %.