Riscos Geològics: Vessants, Subsidència i Costers

1. Riscos associats a fenòmens de vessant

Els fenòmens de vessant són inestabilitats gravitatòries, és a dir, processos naturals provocats per l'acció de la gravetat i l'afebliment progressiu dels materials a causa de la meteorització. Són típics en zones de muntanya, especialment per l'efecte de la pluja.

Poden ser:

• Lents o graduals: Com la reptació (o creep), on el moviment de la massa té una velocitat inapreciable però els efectes són visibles (troncs doblegats, estrats inclinats, etc.).
• Ràpids: Com les esllavissades.

Els riscos es poden preveure mitjançant estudis geològics. Es recomana descartar construccions en zones amb moviment de vessant.

Tipus de moviments

• Caiguda (despreniment): Despreniment de blocs amb recorregut, com a mínim parcial, per l'aire. Típic en pendents molt forts i roques compactes.
• Lliscament: Massa de terreny o blocs que es desplacen per damunt d'una superfície; solen ser ràpids.
• Moviments en massa o fluxos: Materials poc consistents xops d'aigua (argila, grava o neu). Els materials es comporten plàsticament i es deformen en desplaçar-se (ex: colades de fang, esllavissades o allaus).

1.1 Indicadors d'inestabilitat natural

• Tipus de terreny: Mida fina (argiles i llims), sobretot quan estan saturats d'aigua. Materials no cimentats.
• Orientació dels plans estructurals: Plans d'estratificació en el mateix sentit que el pendent.
• Excavacions al peu del vessant: L'aigua erosiona el peu del talús i deixa cornisses inestables, produint esllavissades en zones de muntanya, riberes, embassaments i costes.
• Tremolors de terra: Tant d'origen natural com provocades per obres.
• Precipitacions intenses: L'aigua és el principal factor desencadenant, ja que actua com a lubricant.
• Forma del talús: Forma còncava (situació estable) vs. forma convexa (situació de risc). A més pendent, més risc.

1.2 Causes humanes

• Acumulació de runa: Roques de rebuig en mines amb pendents superiors a l'angle de repòs natural.
• Abocadors d'escombraries: Alçària propera a l'angle de repòs.
• Excavacions al peu de vessant: Descalçar la base per fer carreteres pot provocar lliscaments.
• Sobrecàrrega: Construcció d'edificis, dipòsits d'aigua o autopistes.
• Alteració del drenatge natural: Increment de la infiltració (desviament de rius, canals, pèrdues de clavegueram).

1.3 Gestió del risc d'inestabilitats gravitatòries

Mesures preventives: Mapes de risc per a l'ordenació del territori.

Mesures correctores:

• Ancoratges: Grans claus per evitar el moviment de blocs.
• Xarxes metàl·liques i cunetes: Per retenir pedres.
• Contraforts: Per aguantar el moviment de reptació.
• Xarxes de drenatge: Evitar la saturació d'aigua.
• Reforestació: Subjectar el sòl.
• Cimentació: Pot ser contraproduent si dificulta el drenatge.

2. Subsidència i esfondraments

• Subsidència: Enfonsament gradual de la superfície (terrenys tous com l'argila).
• Esfondrament: Enfonsament sobtat (terrenys compactes o durs).

2.1 Causes naturals

• Processos tectònics: Terratrèmols, falles, compactació de sediments.
• Carstificació: Dissolució de roques solubles (sal, guix, calcàries) creant cavitats (dolines, cavernes).
• Compressió de roques febles: Compactació per càrregues externes.

2.2 Causes antròpiques

• Mineria: Espais subterranis que provoquen l'esfondrament de la roca de recobriment.
• Extracció de fluids: Extracció d'aigua, petroli o gas.
• Rebliments antròpics: Runes o materials poc compactats en antigues pedreres.

2.3 Gestió dels riscos de subsidència i esfondrament

La causa antròpica és més rellevant i previsible que la natural. Es realitzen estudis del subsòl i, com a mesura correctora, es pot injectar formigó, tot i el seu alt cost.

3. Riscos costaners

La costa és la franja de terra influenciada per la dinàmica litoral i la continental. Els factors que condicionen el modelat inclouen l'alçària de les onades, el vent, el tipus de roques, les marees i les variacions del nivell del mar.

3.1 Riscos associats al litoral

• Seixes: Elevacions del nivell del mar per baixes pressions i vents forts.
• Temporals: Pèrdua de sorra de les platges.
• Tsunamis.
• Erosió lenta de les platges: Les platges són sediments temporals. El transport de sorra és paral·lel a la costa (a Catalunya, de nord a sud).

3.2 Gestió del risc d'erosió de les platges

És vital realitzar estudis de corrents abans de construir. Les mesures inclouen la restauració de platges (dragatge, que pot ser nociu per als ecosistemes) o l'ús d'àrids de trituració. La construcció de murs paral·lels i enfonsats pot ajudar a evitar l'erosió i millorar la sedimentació.