Riscos Físics i Seguretat en la Indústria Farmacèutica

Fonaments del so i l'audició humana

1. Què és el so? Què necessita per a transmetre’s? El so és una successió de canvis de pressió en un medi, provocats per una vibració que es transmet en forma d’ones sonores. El medi per on es transmet pot ser un medi sòlid, líquid o gasós.

2. Quin és l’interval de freqüències perceptibles? L'oïda humana pot percebre sons en un interval de freqüències aproximadament comprès entre 20 hertz (Hz) i 20.000 Hz. Els sons amb freqüències superiors a 20.000 Hz s'anomenen ultrasons, mentre que els inferiors a 20 Hz s'anomenen infrasons.

3. Freqüències i pressió en la conversació humana Les conversacions humanes habituals es desenvolupen principalment en un rang de freqüències que va des de 500 Hz fins a 2.000 Hz. Els nivells de pressió acústica solen moure's entre els 40 i 70 decibels.

4. Unitats de mesura i llindar del dolor El nivell de pressió acústica es mesura en decibels (dB). El llindar del dolor per als humans se situa generalment entre els 120 i 130 decibels, nivell que pot provocar molèsties greus i dolor físic.

La hipoacusia i les seues causes

5. Denominacions i afectació cel·lular La hipoacusia es coneix també com a pèrdua parcial de la capacitat auditiva. Es divideix principalment en:

• Hipoacusia conductiva
• Hipoacusia neurosensorial

Es deu a l'afectació de les cèl·lules ciliades, responsables de la detecció del so, que es troben a l’oïda interna.

6. Exemples de desplaçament temporal de l’ombra auditiva Un exemple habitual en la vida diària és escoltar música a un volum excessiu.

Efectes del soroll i normativa laboral

7. Altres alteracions auditives provocades pel soroll

• PAIR: Pèrdua d'audició induïda pel soroll per dany permanent a les cèl·lules ciliades.
• Tinnitus: Percepció de xiulets o sorolls en absència de font externa.
• Hipersensibilitat: Molèstia davant nivells moderats de soroll.
• Trastorns del son: Insomni o interrupcions del descans.
• Problemes de concentració: Afectació del rendiment cognitiu i estrès crònic.

8. La hipoacusia com a malaltia professional Sí, és considerada una malaltia professional segons el Reial Decret 1299/2006 d'Espanya (Grup 2, Agent A, Subagent 01).

9. Factors de gravetat de la lesió auditiva Depèn de la intensitat, durada i freqüència del soroll, l'ús de protecció auricular, la susceptibilitat individual, l'edat i l'exposició a productes químics.

10. Efectes no auditius sobre el treballador L'exposició crònica pot provocar estrès, fatiga, dificultats de concentració i problemes cardiovasculars, psicològics o gastrointestinals.

Definicions i higiene industrial

11. Possibles definicions de soroll Habitualment es defineix com un so molest i desagradable, tot i que és subjectiu segons el receptor i les circumstàncies (per exemple, música a la nit).

12. Diferència entre so i soroll Físicament, el so té ones regulars i vibracions iguals, mentre que el soroll és irregular i aleatori. En higiene industrial, s'estudien els factors ambientals (físics, químics i biològics) per evitar danys a la salut.

13. Mesura del soroll realment percebut S'aplica l'escala de ponderació A, que es correlaciona millor amb les pèrdues auditives, utilitzant la unitat dB(A).

14. Sensació d'audició no lineal L'oïda humana discrimina de manera no lineal i té un comportament desigual segons la freqüència i l'augment de la pressió sonora.

Classificació i naturalesa de les radiacions

1. Transmissió de l'energia Es pot transmetre en forma d'ones i partícules. Les radiacions electromagnètiques no necessiten un medi material i es poden propagar pel buit.

2. Característiques de les REM Originen camps elèctrics i magnètics. Es caracteritzen per la freqüència (Hz), la longitud d’ona (m) i l’energia.

3. Dualitat ona-partícula Teoria segons la qual la radiació es comporta com una ona o com una partícula segons les circumstàncies.

4. Categories segons l'efecte en la matèria Es divideixen en ionitzants (amb energia suficient per ionitzar la matèria) i no ionitzants. Depèn de la quantitat d'energia que transporten.

Classificació de les radiacions

6. Efectes sobre la salut

• Llum UV: Dany a l'ADN, cremades solars i immunodepressió.
• Llum visible: Reaccions químiques en cèl·lules cutànies i oculars (cromòfors).
• Radiació IR: Calor que penetra la pell entre 2 i 10 mm.

Mesures preventives i normativa de radiacions

7. Mesures front a radiacions no ionitzants

• Font: Elecció d'equips, apantallament i manteniment.
• Ambient: Recobriments antireflectants i delimitació de zones.
• Organització: Reducció del temps i augment de la distància.
• Persones: Formació, ús d'EPIs i vigilància de la salut.

8. Senyalització S'utilitzen pictogrames de radiació làser, radiació no ionitzant i camp magnètic intens.

9. Normativa aplicable El RD 299/2016 regula els camps electromagnètics i el RD 486/2010 les radiacions òptiques artificials.

11. Capacitat de penetració i ionització Ordre de penetració: Alfa < Beta < Raigs X < Neutrons < Gamma. La radiació gamma té el major poder d'ionització.

Efectes biològics i zones de protecció

12. Efectes de les radiacions ionitzants Poden ser somàtics o genètics, immediats o diferits, i estocàstics (probabilístics) o no estocàstics (graduals segons la dosi).

13. Formes d'exposició Pot ser externa (font fora del cos) o interna (ingesta o inhalació de substàncies radioactives).

14. Zones de treball segons la dosi

• Zona controlada: Requereix procediments específics (inclou zones de permanència limitada, reglamentada i d'accés prohibit).
• Zona vigilada: Possibilitat de rebre més d'1 mSv per any.

16. Mesures bàsiques de prevenció 1. Augmentar la distància. 2. Reduir el temps d'exposició. 3. Utilitzar barreres de protecció (plom o materials densos).

Seguretat en la indústria farmacèutica

1. Gasos més utilitzats Nitrogen, Argó, Heli, Oxigen i Diòxid de carboni.

2. Aplicacions industrials S'utilitzen per a I+D, inertitzacions, molienda criogènica, envasat en atmosfera inerta i tractament d'aigües.

3. Identificació de botelles (colors) Oxigen (blanc), Nitrogen (negre), Diòxid de carboni (gris), Òxid nitrós (blau) i Heli (marró).

Processos i riscos operatius

34. Càrrega i descàrrega Es realitzen manualment o mitjançant gravetat i sistemes pneumàtics.

35. Líquids perillosos S'han de transferir i processar en recipients tancats i sistemes de canonades.

36. Gasos inerts S'utilitzen per pressuritzar línies i reduir la contaminació ambiental mitjançant el reciclatge de vapors.

40. Riscos d'explosió Els vapors inflamables i la pols poden crear atmosferes explosives. La ventilació de seguretat és crítica en assecadors confinats.

41. Molienda Abans de moldre, cal revisar les propietats físiques i els riscos dels materials.

42. Barrejat Els treballadors poden estar exposats a principis actius i excipients durant la càrrega i descàrrega.

Formes galèniques i manteniment

44. Formes orals freqüents Comprimits i càpsules.

45. Protecció de maquinària Les màquines estan tancades amb panells interbloquejats per reduir riscos mecànics, soroll i emissions de pols.

48. Neteja El fregat en humit i l'aspiració són els mètodes que més redueixen l'exposició a la pols.

49. Subcontractistes Han de rebre programes especials de seguretat quan treballen amb materials altament perillosos.

54. Riscos mecànics S'incrementen per la varietat d'equips i la massificació. Es redueixen amb proteccions de bloqueig i formació.

56. Gestió de la seguretat Inclou la selecció de recipients a pressió, sistemes d'aïllament i l'avaluació constant de reaccions i manteniment.