Riscos antropics
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,44 KB
Biodiversitat i paisatge El territori espanyol ocupa el segon lloc en biodiversitat després de les selves tropicals. Aquest fet respon a tres factors:-La situació: la Península Ibèrica situada a l’extrem sud-occidental del continent europeu, permet l’existència de dos dels grans dominis vegetals del planeta: l’atlàntic i el mediterrani. -L’efecte refugi: Varietat de flora i fauna que es va adaptar a les condicions particulars del medi peninsular generant endemismes (terme utilitzat per indicar que la distribució d’una espècie animal o vegetal es limita a un àmbit territorial reduït i no es troba enlloc més del món). -L’existència de diversos i variats sistemes muntanyosos: que reprodueixen en altitud la variació vegetal que es dóna entre el nord i el sud d’Europa.L’acció antròpica ha produït una profunda transformació del paisatge, substituint els boscos per camps de conreu.El paisatge és la fisonomia externa d’un territori. I és el resultat de la interacció de factors naturals. Parlem de combinacions dinàmiques d’elements geogràfics abiòtics, biòtics i antròpics. Tipus de paisatges:Predomini d’elements abiòtics: alta muntanya i desèrtics (àrids i freds), on la vegetació és mínima, de manera que el relleu i el clima en són els elements transformadors principals. Predomini d’elements biòtics: marcats per una forta presència de vegetació i en menor mesura la fauna. Acostumen a ser identificats com a paisatges naturals per la seva gran varietat.Predomini d’elements antròpics: resultat de l’activitat humana (social, política i econòmica). També anomenats paisatges culturals.A Espanya hi han tres tipus d’espais protegits:-Parcs nacionals o regionals: en general parlem d’ecosistemes poc alterats, tant a nivell geològic, com de flora i fauna. Tenen un alt valor ecològic. -Parcs naturals: zones amb un valor natural compatible amb l’activitat humana. Exigeixen una regulació que permeti la seva sostenibilitat.-Reserves naturals: ecosistemes amb una comunitat o element biològic rar, fràgil i/o singular. Estan totalment protegits amb intervenció restringida al personal científic.
Paisatges vegetals Espanya: *Domini Oceànic: influència del clima atlàntic (Galícia i Serralada Cantàbrica). També el trobem a zones muntanyoses com els Pirineus, el Sistema Central, Sistema Ibèric o les Serralades Catalanes. -Bosc temperat oceànic:precipitacions abundants i temperatures poc caloroses, desenvolupa una vegetació de roure.-Landa: es tracta d’un matoll atapeït, format per brucs, ginebres i ginestes. *Domini mediterrani: ocupa gran part de la superfície peninsular, vegetació alzina i surera, forma el bosc típic mediterrani, anomenat escleròfil. Arbre de fulla perenne, dura, petita i dentada. -Matolls:format per màquies, garrigues i estepes. Les varietats d’espècies vegetals varien en funció de la situació: *Canàries: vegetació escassa i adaptada a l’extrema aridesa, com a conseqüència de la insularitat s’han desenvolupat espècies endèmiques.*Pirineus: paisatge alpí:-Subalpí:Pi negre i avet.-Alpí: A l’estar cobert per la neu més de mig any trobem prats.-Nival:creixen petites plantes rupícoles. La pèrdua d’aquesta biodiversitat, es produeix com a conseqüència dels incendis forestals: Causes: Sequedat: dèficit de precipitacions altes temperatures i manca d’humitat. Abandonament de les explotacions agràries: provoca un augment de els zones boscoses. Al disminuir la població i les activitats rurals els boscos no es netegen (pastura i recollida de llenya). Segones residències: sobretot a zones boscoses, amb un augment de la circulació de vehicles, provoca un augment dels incendis per descura o accident. Una gestió forestal precària, creixement ràpid i aptes per la indústria paperera.
Gestió del Patrimoni natural.
A Catalunya i Espanya hi han un nombre important de paisatges que necessiten una protecció especial, per la seva riquesa natural o cultural. La Fesomia del paisatge és el resultat de dos components, els naturals (aigua, relleu, vegetació) i els humans (conreus, construccions …). Establir unequilibri ecològic que permeti un ús racional dels recursos naturals. Veiem alguns dels impactes ambientals més importants com a conseqüència de l’activitat humana: Urbanització descontrolada: Provoca: ocupació desordenada del sòl, un impacte ambiental insostenible i a vegades una habitabilitat deficient per a les persones.Creixement urbà dispers: es diuurbanització de baixa intensitat. Genera una problemàtica a la destrucció de sòl agrari, un excessiu consum energètic i alta contaminació ambiental. Generació de residus urbans: en elevades quantitats procedents de l’ús domèstic i no domèstic. A més a més dels abocaments incontrolats i les enormes despeses de gestió d’aquest residus.
Mesures de gestió
*Sobre l’expansió urbana:objectiu és el de frenar l’expansió urbana, minimitzar-ne l’impacte i unificar les legislacions dels diferents països per facilitar una planificació urbana sostenible i afavorir la participació ciutadana en el seu disseny. *La gestió de l’aigua dolça: Objectiu afavorir la qualitat de l’aigua dolça i garantir-ne la disponibilitat. Per aconseguir-ho cal solucionar el problema de la contaminació de les aigües superficials i regular el règim hidrogràfic natural. *La gestió dels residus: tenim dos tipus de residus: els de vida curta i els de vida llarga, on és necessària una gestió integral.A Espanya hi han tres tipus d’espais protegits: -Parcs nacionals o regionals: en general parlem d’ecosistemes poc alterats,tant a nivell geològic, com de flora i fauna. Tenen un alt valor ecològic. -Parcs naturals: zones amb un valor natural compatible amb l’activitat humana. Exigeixen una regulació que permeti la seva sostenibilitat.-Reserves naturals: ecosistemes amb una comunitat o element biològic rar, fràgil i/o singular. Estan totalment protegits amb intervenció restringida al personal científic.