Revolucions russes de 1905 i 1917 i creació de la URSS

Ciencias sociales10,88 KB

Revolució de 1905:

  1. Descontentament dels obrers: sèrie de vagues a Sant Petersburg.
  2. Gener de 1905: manifestació pacífica d'obrers davant del Palau d'Hivern acabà tràgicament.
  3. La guàrdia del tsar va fer ús de la força contra ells i causà centenars de morts i ferits (per això es coneix com el Diumenge Sagnant).
  4. La duresa de la repressió va provocar la condemna internacional i va ser el detonant que va originar un moviment revolucionari a Rússia:
    • a) Camperols exigien el final dels abusos dels terratinents.
    • b) Els obrers van organitzar comitès de vaga.
    • c) Partits polítics clandestins van començar una oposició activa contra la guerra.
    • d) Motí del cuirassat Potiomkin, la tripulació del qual es va rebel·lar.
    • e) Es concedien un conjunt de llibertats civils.
    • f) Es creava un règim representatiu.

El fracàs de les reformes

  1. La revolució de 1905 va crear grans expectatives de reformes profundes.
  2. Però les reformes van ser molt limitades i el poder absolut del tsar va disminuir poc.
  3. El Parlament va passar per quatre etapes fins que va desaparèixer el 1917:
    • a) Primera Duma (maig-juliol de 1906): va durar 73 dies i va exigir un autèntic règim parlamentari.
    • b) Segona Duma: va durar fins al juny de 1907, era una assemblea encara més radical, i el tsar va optar per dissoldre-la.
    • c) Tercera Duma (fins al 1912): de majoria conservadora, va poder completar tota la legislatura.
    • d) Quarta Duma (fins al 1917): també conservadora, però es va mostrar crítica amb la política tsarista durant la Primera Guerra Mundial.
  4. Fracàs de la reforma agrària començada el 1906 per Stolipin.
  5. Aviat va tornar la repressió política.
  6. La situació del país va empitjorar amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial.

Revolució de febrer de 1917: la guerra va ser el detonant de la revolució. Les derrotes militars de Rússia a la Primera Guerra Mundial i les elevades pèrdues humanes i territorials van generar grans dificultats econòmiques i malestar social.

La revolució de febrer:

  1. El 23 de febrer de 1917, una vaga a la fàbrica d'armaments va ser l'inici d'una revolució espontània a Petrograd.
  2. La ciutat va quedar paralitzada per la vaga general.
  3. Les vagues i manifestacions contra la guerra i les pèssimes condicions de vida es van succeir i es van estendre a altres ciutats com Moscou.
  4. Les tropes de la guarnició de Petrograd, enviades a reprimir les manifestacions, es van unir als vaguistes.
  5. Els revolucionaris van decidir que s'havien de limitar a exigir reformes democràtiques i el final de la guerra.
  6. El 2 de març, Nicolau II va abdicar i aquell mateix dia es va formar un govern provisional.

De març a octubre: el govern provisional

  1. Entre març i octubre hi va haver dos poders a Rússia.
  2. El govern provisional va adoptar una sèrie de reformes:
    • a) Va declarar l'amnistia.
    • b) Va reconèixer les llibertats civils.
    • c) Va prometre lliurar les terres als camperols.
    • d) Va preparar l'elecció, per sufragi universal, d'una assemblea.
    • e) Va reconèixer la independència de Finlàndia i Polònia.
  3. El govern provisional va mantenir els seus compromisos amb la guerra i va passar per successives crisis.

La crisi amb els bolxevics: En aquesta situació es va produir la crisi d'abril. Lenin va exposar en les anomenades Tesis d'abril la línia política del seu partit, que plantejava la ruptura amb el govern provisional. El juliol de 1917, després de fracassar una nova ofensiva russa, els bolxevics van organitzar una manifestació armada per aconseguir el poder.

Cop d'estat de Kornílov: l'agost, el general Kornílov, comandant en cap de l'exèrcit, es va rebel·lar i va marxar sobre Petrograd amb l'objectiu d'implantar una dictadura militar. Els bolxevics, mencheviks i socialistes revolucionaris es van enfrontar a Kornílov.

La revolució d'octubre i naixement de la URSS: l'intent de cop d'estat del general Kornílov va reforçar la posició dels bolxevics, que des d'aleshores es van llançar a l'assalt del poder.

Conquesta del poder pels bolxevics:

  1. El soviet de Petrograd, presidit per Trotski des de setembre, el de Moscou i altres soviets urbans del nord, del centre i del sud-est es van fer costat als bolxevics.
  2. Les condicions de vida a Rússia van empitjorar ràpidament a causa del desproveïment i el caos administratiu:
    • a) A les ciutats, els comitès de fàbrica van aconseguir el control de moltes empreses.
    • b) Els camperols van exigir el lliurament de les terres.
    • c) Els soldats van reclamar la democratització del comandament i el final de la guerra.
  3. Lenin va aprofitar el caos per prendre el poder immediatament. Va convèncer els seus companys que adoptessin el principi de la insurrecció armada.

La revolució d'octubre:

  1. Trotski, president del soviet de Petrograd, va coordinar les operacions del Comitè Militar Revolucionari, acabat de crear, i va preparar la presa del poder.
  2. La nit del 24 al 25 d'octubre van envoltar el Palau d'Hivern, seu del govern provisional. Les tropes bolxevics van detenir els membres del govern, excepte Kerenski, que va aconseguir fugir.
  3. Es va reunir el II Congrés dels Soviets de tota Rússia. Lenin i Trotski van formar un nou govern, al qual es va donar el nom de Consell de Comissaris del Poble.

Creació de l'estat soviètic: el congrés dels soviets també va adoptar una sèrie de mesures decisives per constituir un estat socialista soviètic:

  1. El decret sobre la pau: l'abandonament de la guerra era una de les principals demandes populars.
  2. El decret sobre la terra: s'anunciava l'expropiació de les terres dels grans terratinents i el seu lliurament als soviets de camperols.
  3. Altres mesures per reforçar el control polític i consolidar l'suport popular:
    • a) Es va concedir el control de les fàbriques.
    • b) Es va establir la jornada laboral de 8 hores.
    • c) Es va declarar el dret a l'autodeterminació de les nacionalitats.
    • d) Es va permetre la convocatòria de l'Assemblea Constituent.
  4. Lenin va promulgar un decret sobre la premsa que l'autoritzava a clausurar qualsevol diari que publiqués opinions contràries.
  5. La policia política, la Txeka, va ser utilitzada per controlar i eliminar tots els opositors.
  6. El 1917 es va acordar un armistici i l'inici de negociacions que van culminar amb la signatura d'un tractat de pau a Brest-Litovsk, el març de 1918.
  7. El 1917 es van celebrar eleccions amb resultats no favorables als bolxevics.

Vocabulari:

  • Populistes (narodniks): pretenien crear una consciència revolucionària en la pagesia.
  • Mencheviks: (minoritaris en rus) defensaven que Rússia havia de passar per una revolució burgesa i desenvolupar una economia capitalista abans de començar la revolució socialista.
  • Bolxevics: (majoritaris en rus) tenien com a objectiu enderrocar el tsarisme i establir una dictadura democràtica revolucionària provisional del proletariat i de la pagesia.
  • Partit Constitucional Democràtic: pretenia transformar el règim absolut tsarista en un altre de constitucional, en el qual es respectessin els drets individuals.
  • Palau d'Hivern: residència dels tsars a Sant Petersburg durant els mesos freds.
  • Soviet: paraula russa que significa assemblea. Els soviets estaven formats per treballadors d'una localitat i es van convertir en els organismes clau de la revolució.
  • Exèrcit Roig: exèrcit capaç d'assegurar el nou règim.
  • URSS: Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
  • Burocratització: augment excessiu de les funcions de l'administració estatal i del cos de funcionaris.
  • Politburó: oficina política del comitè central. Òrgan de direcció i autoritat màxima del Partit Comunista de l'URSS.
  • Tercera Internacional: fundada a Moscou el 1919. Organització centralitzada i disciplinada encarregada de promoure la revolució a tots els països.
  • NKVD: comitè del poble per a assumptes interns.
  • Gulag: sistema de camps de presoners de l'URSS, situats especialment a Sibèria.
  • Kolkhoz: granja col·lectiva en què la propietat de la terra pertanyia a l'estat. La maquinària, els edificis, l'emmagatzematge i la producció eren propietat del kolkhoz.
  • Purgues: campanyes d'empresonament i assassinat d'opositors polítics.
  • Sovkhoz: granja de gran extensió, propietat de l'estat i administrada per empleats estatals.
  • Patró d'or: sistema monetari internacional vigent fins al 1930. Establia que les monedes de tots els països que pertanyien a aquest sistema eren canviables per una quantitat fixa d'or.
  • Política deflacionista: política econòmica que té com a principal objectiu frenar l'alça dels preus. Per aconseguir-ho es redueix el nombre de bitllets en circulació, es dificulta la concessió de crèdits i es redueix la despesa pública.
  • Fordisme: aquest terme prové del nom d'Henry Ford, que va ser el primer a organitzar els principis del taylorisme en el treball en cadena i la producció en sèrie d'automòbils.
  • Tarifes duaneres (aranzels): impostos que han de pagar els béns importats.
  • Taylorisme: creat per F. W. Taylor, va ser el primer mètode d'organització científica del treball. Consisteix en la divisió del procés de producció industrial.
  • Autarquia econòmica: política econòmica que té com a objectiu que un país aconsegueixi produir amb els seus propis recursos tot el que és necessari per abastar el mercat intern sense haver de recórrer a les importacions.

Descargar

PDF Word HTML