Revolucions liberals i nacionals a Europa

Revolucions de 1820

A la primera meitat del s XIX es van produir 3 onades revolucionàries que a partir del 1820 van anar enfonsant el sistema de la Restauració:

• A Grècia va triomfar una insurrecció contra l'imperi Turc. Els grecs van proclamar la independència al 1822 que es va fer efectiva al 1829 després de la guerra Cruenta.
• A Amèrica les colonies espanyoles van fer moviments victoriosos i entre el 1808 i el 1825 van enfrontar-se a la metròpoli, es van declarar independents i van imposar règims liberals a les noves repúbliques.

Revolucions de 1830

Els moviments revolucionaris van comptar amb el suport popular i van significar la substitució de l'absolutisme per sistemes polítics constitucionals, la burgesia tenia poder. Era un liberalisme conservador, caracteritzat pel sufragi censatari i limitació de llibertats polítiques.

A Bèlgica, la revolució va triomfar i es va establir un sistema liberal, es va independitzar d'Holanda.

A Polònia, el 1831 va esclatar una revolta que va ser reprimida durament pel tsar de Rússia.

A Gran Bretanya, al 1832 es va aconseguir una ampliació dels drets polítics.

A Espanya, 1833 i 1839 es va produir el pas a un sistema polític liberal.

Primavera dels pobles (1848)

A Europa, la revolució del 1848 va significar l'aparició dels ideals democràtics (sufragi universal, sobirania popular, igualtat social i aparició dels treballadors com a força política).

Es va iniciar la revolució a França, al febrer un aixecament popular va posar fi a la monarquia de Lluís Felip d'Orleans, es va proclamar la república social.

A l'Europa oriental va estar orientada a lluitar contra els règims absolutistes i la dominació imperial austriaca.

Unificacions nacionals a Europa (2ª meitat s.XIX) Itàlia i Alemanya

Van presentar uns trets comuns:

• Va ser dirigida per territoris desenvolupats de cadascun dels països.
• Es va aconseguir després d'anys de conflictes armats.
• La burgesia va ser la clau dirigent d'aquests nous estats.

Unificacions d'Itàlia

Situació: 6 estats: Piemont, Llombardia..
Unificació: 1859. Lavour (cap de govern de Piemont) va declarar la guerra d'Austria i es va anexionar Llombardia.

Unificació d'Alemanya

Situació: 36 estats (el principal problema per aconseguir l'unitat era la rivalitat entre Prússia i Itàlia).
Unificació: 1848. Un parlament reunit a Frankfurt va oferir la corona d'Alemanya al rei de Prússia.

Garibaldi va promoure l'aixecament popular i va enderrocar els monarques dels estats del centre del sud d'Itàlia. Va escollir la guerra per aconseguir la unificació alemanya a França.