Revolucions Burgeses: EUA, França, Napoleó i Restauració

La Revolució Americana (1776)

El 4 de juliol de 1776, tretze colònies britàniques de la costa est d'Amèrica del Nord declaraven la seva independència. Començà la revolució i culminà amb la independència dels EUA.

Les Causes de la Revolució Americana

Les colònies havien prosperat, però la Gran Bretanya exercia el seu poder com a potència colonial, imposant:

• Impostos elevats.
• Monopoli comercial (els colons només podien comprar productes d'Anglaterra).

Els colons no tenien representació al Parlament de Londres i tampoc no se'ls permetia ocupar noves terres, per evitar que fossin més poderosos.

L'any 1773, Gran Bretanya va augmentar més els impostos, fet que va donar lloc al *Motí del Te de Boston*, que va ser durament reprimit. Això va suposar la ruptura comercial amb la metròpolis. L'arribada de tropes britàniques el 1775 per sotmetre els colons marcà l'inici de la guerra.

La Revolució Americana va ser la primera de les revolucions burgeses i la primera revolta colonial contra la metròpolis.

La Guerra d'Independència

Els colons van aconseguir organitzar un exèrcit sota el comandament de George Washington, el primer president dels Estats Units, per combatre els britànics.

França, Espanya i els Països Baixos van donar el seu suport als colons, amb la intenció de perjudicar el seu rival britànic.

Els delegats de les tretze colònies van proclamar la *Declaració d'Independència* el 4 de juliol de 1776. Aquell mateix any, van redactar la *Declaració de Drets*, que garantia els drets humans i les llibertats definits en el pensament il·lustrat.

El Naixement d'una Nació: La Constitució

Les diferències entre les colònies van dificultar la creació d'un estat unificat. El 1787 es pactà la creació d'una federació d'estats i s'aprovà la Constitució (la primera Constitució moderna).

Es va establir la República com a sistema de govern, amb poders amplis per al president.

La Revolució Nord-americana va tenir un gran impacte internacional, ja que va inspirar la lluita revolucionària de la burgesia europea i també la resta de les colònies del continent americà.

La Guerra de Secessió (1861-1865)

La Guerra de Secessió (1861-1865) enfrontà els estats del Nord amb els del Sud. La victòria del Nord significà l'enfortiment de l'Estat federal i l'abolició de l'esclavitud.

Definició de Constitució

Llei d'un estat que determina els drets i els deures dels ciutadans i la forma de govern.

La Revolució Francesa (1789-1799)

L'any 1789, França era governada pel rei absolutista Lluís XVI, que mantenia una societat estamental, típica de l'*Antic Règim*. El Tercer Estat (format per la burgesia i els grups populars) va iniciar un procés revolucionari que transformà per sempre la societat.

Causes de la Revolució Francesa

• La crisi de subsistència: Males collites i la fam. Les classes populars es van empobrir i les finances de la monarquia van ser fallides a causa de les despeses de la Cort i les guerres.
• El descontentament de la burgesia: Envers un sistema que no li permetia participar en la política del regne.
• La difusió de les idees il·lustrades: La base de les demandes de la burgesia.
• La reforma fiscal: Va intentar aplicar la monarquia per salvar les finances de l'Estat, pretenent que les classes privilegiades comencessin a pagar impostos. Davant la seva negativa, el rei es va veure obligat a convocar els *Estats Generals* (assemblea consultiva formada per representants dels tres estaments).

L'Inici del Procés Revolucionari

Els Estats Generals s'inauguraren el 5 de maig de 1789. S'hi votava per estaments, la noblesa i el clergat reunien dos vots contra un del Tercer Estat, el qual va reclamar un vot per persona.

Davant la negativa del rei i dels privilegiats, els representants del Tercer Estat es reuniren al Pavelló del Joc de Pilota, on formaren una *Assemblea Nacional Constituent*.

Poc després va començar una revolta popular de suport a l'Assemblea. El 14 de juliol, els parisencs que temien una intervenció de les tropes del rei, van assaltar la Bastilla. Les revoltes es van expandir per tota França, adoptant la forma d'una revolta antisenyorial, coneguda com *La Gran Por*.

La Monarquia Constitucional

La Revolució va permetre l'accés al poder de la burgesia, que impulsà canvis en l'Estat. L'Assemblea va proclamar la *Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà*. El 1791 es va aprovar la Constitució, que establia la separació de poders, la sobirania nacional i el sufragi censatari (delimitacions per votar).

França esdevingué una monarquia constitucional governada pels *girondins*, la burgesia de classe alta.

El 1792, el nou règim moderat va lluitar contra l'oposició de la noblesa, el clergat i la mateixa monarquia. A més, Àustria i Prússia van iniciar una guerra contra França per aturar la Revolució (intervenien perquè la Revolució podria expandir-se i acabar amb l'absolutisme).

La Primera República

Els girondins van concedir drets polítics i llibertat econòmica a la burgesia, però no a la resta de les classes populars. Això va generar un descontentament creixent. Aquest fet, més la guerra, va produir un nou esclat revolucionari a París, que va assaltar el Palau Reial de les Tulleries. Els *jacobins* van prendre el poder, van abolir la monarquia i van proclamar la República.

La Convenció i el Terror

La Convenció va redactar una nova Constitució que introduïa el sufragi universal masculí. Va promoure lleis socials i va formar un exèrcit nacional més professional per combatre la intervenció de les monarquies estrangeres.

El govern jacobí de Robespierre va perseguir els contrarevolucionaris i va crear el *Comitè de la Salvació Pública*, que va instituir tribunals revolucionaris que castigaven amb presó o mort els sospitosos que actuaven en contra de la Revolució. Així s'inicià l'època del *Terror*, que desembocà en una dictadura.

El Directori

A la fi de 1794, la burgesia conservadora va prendre de nou el control de la Revolució i va donar el cop d'estat, conegut com *Termidor*.

Un any després es reinstaurà el sufragi censatari. El govern va passar a les mans d'un Directori, compost per cinc membres.

L'Imperi Napoleònic: Ascens de l'Exèrcit

Durant l'etapa del Directori, va continuar la guerra contra les potències absolutistes europees. Això va atribuir un protagonisme cada cop més gran a l'exèrcit, que s'estava convertint en el principal baluard de la Revolució i de la seguretat de la nació.

Napoleó: De Cònsol a Emperador

Com a oficial de l'exèrcit francès, Napoleó va iniciar una reeixida carrera militar que el va dur fins a ser nomenat general. L'any 1799, va aconseguir un gran prestigi i fama al camp de batalla, i va aprofitar la necessitat d'un poder fort per encapçalar un cop d'estat i dissoldre el Directori.

Va instal·lar una nova forma de govern: el *Consolat*.

La Política Interior de Napoleó

Napoleó va continuar assolint èxits militars i polítics, i el 1802 es va sentir prou fort per proclamar-se Cònsol vitalici. Finalment, es va autocoronar com a Emperador de França el 1804.

Napoleó va governar de manera autoritària, amb l'objectiu de consolidar les principals conquestes de la Revolució.

L'any 1801 va signar un *Concordat* amb la Santa Seu, que pacificà les relacions amb l'Església i s'acabaren els enfrontaments religiosos.

Per modernitzar l'Estat francès, va dur a terme les següents reformes:

• Va reorganitzar l'administració per fer-la més eficaç, va establir la figura dels perfectes, els representants de França a les províncies i departaments.
• Va crear un sistema educatiu estatal i centralitzat que incloïa tots els estudis.
• Va reformar la Hisenda Pública i va crear el Banc de França.

L'Expansió de l'Imperi Napoleònic

Napoleó va construir un gran imperi lluitant contra les potències aliades europees. Les tropes napoleòniques van derrotar Àustria i Prússia, i va aconseguir la màxima expansió: gairebé tota Europa era sota el seu domini.

L'Imperi va fer front a diversos focus de resistència:

• L'armada britànica va aconseguir derrotar la francesa. Napoleó va imposar un bloqueig naval, però mai no va poder doblegar la Gran Bretanya.
• A Espanya va desembocar la Guerra de la Independència.
• El duríssim hivern i la manca de provisions van provocar la derrota de l'exèrcit francès a Rússia.

L'any 1815, finalment, va ser derrotat a la *Batalla de Waterloo*.

L'Impacte de l'Europa Napoleònica

Es van difondre les idees revolucionàries, però la submissió a l'ocupació militar va despertar també els sentiments nacionals.

La Restauració i el Congrés de Viena

La Restauració s'inicia després de la derrota de Napoleó. Els estats europeus van intentar combatre els principis revolucionaris i tornar a l'absolutisme.

El Congrés de Viena (1814-1815)

Els representants dels estats europeus (Regne Unit, Àustria, Prússia i Rússia) es van reunir en el Congrés de Viena. Pretenien recuperar el control d'Europa i tornar a l'estructura de l'Antic Règim. Van arribar als següents acords:

• Restauració de les monarquies absolutes i del principi de legitimitat (dret d'exercir el poder).
• Cerca de l'equilibri polític a Europa entre les diferents potències per assegurar la pau.
• Restabliment del sistema anterior a la Revolució, retorn a l'Antic Règim.
• Remodelació del mapa d'Europa, s'establiren noves fronteres que buscaven controlar França.

La Santa Aliança

La Santa Aliança, formada per Rússia, Prússia i Àustria, es comprometia a defensar l'absolutisme i el cristianisme a Europa i a prestar-se ajuda en cas de revoltes liberals.

Permetia intervenir militarment allà on sorgissin moviments revolucionaris, fora dels estats signataris.

Liberalisme i Nacionalisme

El Liberalisme

Ideologia hereva de la Il·lustració i de la Revolució Francesa, fonamentada en la llibertat de l'individu.

L'Estat es regeix per una Constitució que estableix:

• La forma de l'Estat (monarquia o república).
• La divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial) per evitar el poder absolut.
• La sobirania nacional, que atorga a la nació el dret al vot per escollir els representants.
• Un Parlament escollit per sufragi censatari.

El Nacionalisme

Ideologia política i moviment social on els ciutadans creuen que tenen en comú una religió, llengua, territori, història, cultura, etc.

• D'Unificació: Diferents països volen la unió, consideren que tenen moltes coses en comú (religió, cultura, etc.).
• De Separació: Volen la independència, consideren que no tenen res que els connecti.

El liberalisme i el nacionalisme tenen en comú el concepte de llibertat.