Revolucions Americana i Francesa: Causes i Conseqüències

Independència de les Colònies Americanes

Precedents

• Primeres colònies angleses a la costa est de Nord-amèrica, amb un segle i un milió de persones, de les quals 350.000 eren esclaus negres.
• Gent amb dificultats marxa de la colònia.
• Menys diferències entre la gent que viu a les colònies.
• Molta més gent que sap llegir i escriure, més escolarització.

Diferències entre colònies

Diferències entre les colònies del nord i del sud:

• Nord: Industrials d'origen purità, formades per la burgesia.
• Sud: Poca població blanca i gran part d'esclaus negres.

Causes

Llunyane

• L'Antic Règim havia quedat obsolet, perquè comencen a triomfar les idees de la Il·lustració.
• Desenvolupament dels anglesos a Amèrica.
• Els colons volien lleis fetes per ells. En estar molt lluny, tenien por que algú els representés i fes les lleis a la seva manera.

Properes

• Stamp Act (Llei del Segell): Uns segells pels quals s'havien de pagar impostos, però els molestava haver-los de posar.
• Massacre de Boston: Protestes en contra dels impostos anglesos, enfrontament de soldats anglesos amb americans.
• Conflicte dels 7 anys: Tribus índies, on algunes donaven suport a les colònies i altres als anglesos, provocant malestar entre ells.
• Motí del te: 16 de desembre de 1773.

Revolució Francesa

Definició

La Revolució que va esclatar a França el 1789 va marcar l'inici d'una sèrie de canvis socials i polítics que transformarien Europa durant el segle XIX, substituint l'Antic Règim pel sistema liberal. El liberalisme i el nacionalisme es van convertir des de llavors en les idees dominants de la lluita política.

Causes

Llunyane

• Revolució burgesa: sobre ells requeien els impostos i les càrregues amb les quals el país se sostenia. La burgesia vol més poder, ja que posseeix tots els béns econòmics.
• Les noves idees de la Il·lustració, és a dir, llibertat i nacionalisme.
• Crisi econòmica de França el 1789, determinada per les grans despeses de la cort.
• Creixement econòmic de la burgesia, això fa que sigui l'estament més poderós econòmicament.
• Parlamentarisme anglès: la burgesia descontenta vol posar fi a l'Antic Règim.
• Idees de la Il·lustració.

Properes

• Burgesia animada per les idees de la Il·lustració.
• Reclamació per part dels no privilegiats d'igualtat de drets i la seva participació.
• Oposició de la noblesa.
• Creixement econòmic de la burgesia.
• Necessitat del monarca francès Lluís XVI de convocar els Estats Generals.
• Crisi financera: la noblesa es nega a pagar impostos.
• Liberalisme polític.
• Assemblea Constitucional, amb la finalitat de redactar una constitució, és a dir, una llei que redacti millor la monarquia burgesa. Aquí s'uneix una revolta popular (el poble de París assalta l'antiga fortalesa de la Bastilla).

Esdeveniments Clau

Convocatòria dels Estats Generals (1789)

Són convocats a l'assemblea, que es reunia per donar consells i el rei decidia el que volia, però aquest any l'obliguen a acceptar les reformes que crea el tercer estat.

Jurament del Jeu de Paume

Jurament que tingué lloc al trinquet (Jeu de Paume) de Versalles, el 20 de juny de 1789, per part dels diputats del tercer estat i de la clerecia. Mounier, diputat pel Delfinat, proposà que l'Assemblea jurés que no es dissoldria fins a l'establiment i la consolidació de la Constitució.

Presa de la Bastilla

El 14 de juliol de 1789, en un dels episodis més destacats de la Revolució Francesa, la Bastilla, símbol de l'absolutisme reial (era una fortalesa que s'utilitzava com a presó per a reus il·lustres o aristòcrates), fou assaltada i presa pel poble de París. La diada del 14 de juliol, aniversari d'aquest fet, fou declarada festa nacional l'any 1880.

Fugida de Varennes

El rei Lluís XVI manifesta la seva oposició a la revolució quan intenta fugir per unir-se a l'exèrcit austríac que volia envair França i restituir l'absolutisme (fugida de Varennes). El rei és interceptat i torna a París. Els austríacs arriben a les portes de França, els populars són qui pensen que es revolten amb l'ajut dels jacobins i el 10 d'agost de 1792 el poble de París assalta el palau reial, envia el rei a la presó i es proclama la república al setembre.

Figures Clau

Robespierre, Maximilien (1758-1794)

Polític i revolucionari francès. Fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals (1789). Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d'acord amb els interessos de la petita burgesia. Fou president del club dels Jacobins. S'oposà a la política bel·licista dels girondins. Després de les jornades de l'agost del 1792, augmentà la seva influència i esdevingué un dels dirigents principals de la Comuna de París. Elegit diputat a la Convenció, dirigí la política dels jacobins. Fou partidari de l'execució de Lluís XVI, de l'eliminació dels girondins. En satisfer bona part de les reivindicacions dels sans-culottes, obtingué llur suport, que li permeté d'exercir un poder absolut.

Marat (1743-1793)

Periodista i polític revolucionari francès. Al setembre de 1789 va començar a publicar un diari, L'Ami du peuple, que es va convertir en el diari més influent de França. Va animar al poble a revoltar-se contra els polítics, a través de les seves pàgines. Quan va ser escollit diputat de la Convenció, va reclamar les mesures més dictatorials per defensar la Revolució. Era un dels líders dels jacobins de París i va lluitar amb els girondins (diputats moderats). La lluita va acabar el 2 de juny de 1793 quan la Convenció va condemnar a 23 girondins. Va ser assassinat el 13 de juliol de 1793 per una administradora dels girondins.

Danton (1759-1794)

Advocat francès i líder pragmàtic radical de la Revolució Francesa, el tarannà contemporitzador del qual va ser rebutjat pels sectors rivals. Com a ministre del govern provisional, va inspirar i va exigir “audàcia”, el valor que salvaria a la França revolucionària dels seus enemics. Va ser triat membre de la Convenció Nacional, en la qual va rebre immediatament els atacs dels diputats moderats, coneguts com a girondins.

Marquès de Lafayette

Pertany a la noblesa d'espasa francesa. És sobretot conegut pels seus fets d'armes durant la Guerra d'Independència dels Estats Units.