La Revolució Social i la Guerra Civil a la Zona Republicana (1936-1939)

La zona republicana: la revolució continguda

El desencadenament de la revolució social

Al territori republicà, la insurrecció militar provoca un clima revolucionari. Per aturar-ho, José Giral dissol l'exèrcit tradicional i decreta la creació de grups de voluntaris, on s'inclouen les milícies. Conseqüentment, al territori republicà, es crea una estructura de poder popular, formada pels sindicats i partits d'esquerres, que van impulsar canvis socials revolucionaris. Aleshores, el poder de l'Estat és substituït pels revolucionaris populars de les forces del Front Popular. Sorgeixen consells, comitès i juntes per organitzar-se. En algunes regions, els comitès s'unifiquen i formen consells regionals.

A Catalunya, el 20 de juliol, Companys convoca els dirigents de la CNT-FAI, que havien ajudat a aturar els insurrectes, i els ofereix la formació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que agrupa les forces fidels a la República (presidit per Companys).

Els primers mesos de la guerra, hi va haver repressió contra els que podien estar relacionats amb els insurrectes. Església, burgesia, propietaris... van ser perseguits. Es produeixen assassinats, detencions, requisa de béns. Incidents greus: assassinats de presos polítics de dretes a la presó. També assassinats polítics com Melquíades Álvarez i Primo de Rivera. Molts perseguits van fugir i altres van passar al bàndol franquista.

Una economia de guerra: les col·lectivitzacions

Un element important del 1936 va ser la col·lectivització de gran part de la propietat industrial i agrària. Els treballadors es posaven al capdavant de les empreses perquè els empresaris havien fugit o eren assassinats. Els treballadors s'apoderen del control i comuniquen un règim d'autogestió. Es fan legals les confiscacions d'indústries i terres. L'11 d'agost de 1936 es crea el Consell d'Economia de Catalunya, que fa un pla de reorganització econòmica i a l'octubre es promulga el Decret de col·lectivitzacions. Va haver-hi gran control d'empreses. Les col·lectivitzacions agràries van tenir poca importància. Es van decretar unes mesures com el control de la banca, la regulació de salaris, la creació de municipis...

El govern de Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)

A finals d'estiu, es reclama un poder estatal fort i un pacte antifeixista per guanyar la guerra, per controlar l'autonomia de les milícies i que s'hi posés fi. Al setembre de 1936, Largo Caballero forma un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Després s'incorporen quatre ministres anarcosindicalistes. Largo volia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra reorganitzant l'Estat, militaritzant les milícies i formant l'Exèrcit Popular.

A Catalunya es dissol el Comitè de Milícies Antifeixistes i es forma un govern d'unitat (presidit per Josep Tarradellas), que incorpora des d'Acció Catalana fins al POUM. Apareixen nous ajuntaments, es fa una Junta de Seguretat Interior, la militarització de les milícies amb la creació de l'Exèrcit Popular de Catalunya...

El tombant dels Fets de Maig del 1937

Uns fracassos militars fan tornar l'enfrontament entre les forces republicanes sobre la manera com s'encarava la guerra. Un sector (republicans, comunistes i socialistes) volia posar ordre a la rereguarda, controlar les col·lectivitzacions, reconstruir un Estat fort. Un altre (anarquistes i POUM) no volia integrar les milícies a l'exèrcit regular i que, per guanyar la guerra, s'havia d'aprofundir en les col·lectivitzacions.

El 3 de maig de 1937 esclaten les tensions a Barcelona quan les forces de la Generalitat volen desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de Telefònica per controlar les comunicacions. Això va enfrontar la CNT i el POUM amb el PSUC, ERC i la UGT, que donaven suport a la Generalitat. La lluita s'estén per la ciutat, amb barricades, i dura una setmana. Va comportar molts morts, la derrota dels anarquistes més radicals i del POUM, i una profunda crisi. Van aparèixer dos grans problemes entre els republicans: tensions entre els antifeixistes i diferències entre el govern republicà i l'autonòmic, acusant Catalunya de no col·laborar prou en l'esforç bèl·lic.

El govern de Negrín (maig 1937 - març 1939)

Els Fets de Maig baixen la influència dels anarquistes i pugen les posicions dels comunistes, sobretot per l'ajuda de l'URSS a la República. Els comunistes exigeixen que el POUM fos il·legalitzat i els líders detinguts. S'havia posat en contra del govern de Largo Caballero, els comunistes, els socialistes i els republicans d'esquerra. El president de la República (Manuel Azaña) encarrega a Juan Negrín que formi un nou govern. Llavors, el POUM és declarat il·legal. Andreu Nin (dirigent principal), és tret de la presó i assassinat per policies soviètics. El govern Negrín té una política de centralització política i militar per guanyar la guerra. Es reforça el poder central, s'integren les milícies a l'Exèrcit Popular... Es forma un nou Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, però les relacions amb Negrín segueixen sent tenses. Al 1937, Negrín decideix traslladar el govern a Barcelona per controlar els recursos econòmics i militars de les zones republicanes. El govern republicà assumeix l'ordre públic, el comerç exterior, la indústria de guerra...

Al 1938 la situació es fa difícil al territori republicà. Faltaven aliments, la gent es cansava de la guerra... Per trobar suports internacionals es fa el Programa dels Tretze Punts, on es proposaven condicions per cessar la lluita armada, però Franco el rebutja. Negrín també era partidari de la resistència perquè creia que s'alleujaria la presència nazi i feixista a Espanya. Al setembre de 1938 la República rep un cop dur quan es signa l'Acord de Munic, per mitjà del qual Gran Bretanya i França reconeixien l'ocupació dels Sudets i cedien davant l'expansió nazi. Negrín insistia en la resistència militar (lema "resistir és vèncer"). La pèrdua de Catalunya al 1939, significa l'exili dels republicans. Gran Bretanya i França reconeixen el govern de Franco i Azaña dimiteix com a president de la República.