La Revolució Russa: Tsars, Guerra i Bolxevics

1. La Rússia dels Tsars

1.1. Un imperi immens i endarrerit

El tsar tenia el poder absolut, que provenia de Déu, i el règim polític era una aristocràcia. El tsar governava directament l’imperi, no estava sotmès a cap constitució ni havia de retre comptes davant cap parlament. L’imperi Rus era fonamentalment una economia agrària en què convivien la propietat comunal i les formes de propietat privada de la terra en mans d’una noblesa poderosa i d’una classe de propietaris menys poderosos. Les condicions de vida dels pagesos eren molt precàries, i l’agricultura, tecnològicament endarrerida. El capitalisme i la indústria havien anat penetrant a la part més occidental de l’imperi i, en alguns indrets, la industrialització va comportar l’aparició d’obrers industrials. N’hi havia molts que eren antics pagesos que havien fugit de la misèria rural i havien emigrat cap a les noves ciutats industrials.

1.2. El creixement de l’oposició

Al segle XIX va anar creixent l’oposició al tsarisme. Això va ser el resultat del procés d’industrialització, que va comportar la difusió de les idees liberals i de les noves doctrines obreristes, com l’anarquisme i el marxisme. Els moviments populistes van proclamar la destrucció del tsarisme. L’anarquisme va aconseguir un arrelament molt notable i va donar alguns *pensadors* destacats: **Bakunin** i **Kropotkin**, que van crear organitzacions com ara **Terra i Llibertat**, que propugnava el repartiment de la terra entre els pagesos i defensava l’acció directa contra l’aristocràcia. A finals d’aquest segle es van crear partits liberals i de composició burgesa, com el **Partit Constitucional Democràtic** i el **Partit Socialrevolucionari Rus**. La influència del marxisme va donar lloc a la fundació del **Partit Socialdemòcrata Rus**, que tenia com a inspirador **Georgi Plekhanov** i com a líder més destacat **Vladimir Ilitx Uliànov, Lenin**. Al segle XX el partit es va *escindir* en dos sectors: **bolxevics** i **menxevics**.

1.3. La Revolució del 1905 i els intents de reforma

Durant el regnat de **Nicolau II**, iniciat l’any 1894, l’agitació social i política va augmentar a causa de les males condicions de vida i de l’augment de la corrupció a la cort sota influències sinistres com el monjo **Rasputin**. La penúria, a conseqüència de la guerra russojaponesa, *va fer esclatar* un moviment revolucionari contra l’opressió tsarista. La revolució va tenir força a **Sant Petersburg**, la capital de l’imperi, amb una manifestació que va ser reprimida per l’exèrcit en una jornada coneguda com a **Diumenge Sagnant**. En aquella revolució hi van participar tots els grups polítics que s’oposaven al sistema. Va tenir un gran ressò la insurrecció i el motí de la tripulació del cuirassat **Potiomkin** a la ciutat d’**Odessa**. El tsar Nicolau II *va emprendre* reformes, i **Stolypin** va proposar una reforma agrària. Però van quedar molt lluny de transformar les arcaiques estructures socials i polítiques de l’imperi.

2. La revolució del febrer del 1917

2.1. La conjuntura de la Primera Guerra Mundial

Es van transformar *les fàbriques* en indústries de guerra i va disminuir la producció agrària. Els productes van començar a escassejar, i la capacitat adquisitiva dels *salaris* va disminuir notablement. A més, *arran de* les derrotes militars davant d’Alemanya, Rússia va *patir* una gran mortaldat entre els combatents, la majoria procedents de les classes populars. *Van augmentar* les crítiques sobre el govern i *les* manifestacions contra la carestia de productes. Rasputin tenia cada cop més influència sobre la tsarina. El desastre militar i econòmic *va provocar* una revolució de més envergadura.

2.2. La caiguda del tsarisme (febrer del 1917)

El primer episodi revolucionari *va començar quan* grups populars van sortir al carrer per demanar la fi de la guerra i *el* millorament de les condicions de vida el 23 de febrer amb una gran manifestació. Va culminar el 27 de febrer en una vaga general i en l’amotinament de la guarnició militar de la capital. Es van anar formant grups de **soviets**, molt importants per canalitzar el moviment subversiu. El tsar i el seu govern es van negar a abandonar la guerra, i el tsar va decidir abdicar. La **Duma** va imposar un govern provisional presidit pel príncep **Lvov**.

2.3. La dualitat de poders (març-octubre del 1917)

La pugna entre el govern provisional i els soviets va continuar. El govern Lvov, de caire liberal i dirigit pel partit **KDT**, va ser desbordat pel moviment popular, liderat pels soviets, *que* demanava l’aprofundiment de les reformes i el final de la guerra. Lenin havia defensat que la revolució havia de superar la fase liberal burgesa per convertir-se en una revolució del proletariat. A les **Tesis d’Abril** s’havia proclamat la consigna ‘**Tot el poder per als soviets**’, la sortida immediata de la guerra i la retirada de *suport* al govern provisional. *Van continuar* les protestes per demanar subsidis per als soldats i el repartiment de terres i, al final, Lvov va ser substituït per un socialista, **Aleksandr Kerenski**. El nou govern *volia formar* una assemblea constituent *i* es va enfrontar obertament amb el soviet de **Petrograd**. A l’agost *hi va haver un* cop d’estat *dels* militars tsaristes *liderats* pel general **Kornílov** per recuperar el poder, *però* Kerenski, amb el suport del soviet *i* dels bolxevics, *el va aturar*. Lenin va convèncer el partit bolxevic de la necessitat de passar a la insurrecció armada, Moscou va quedar a les mans *dels* bolxevics, *i* **Trotski** va *prendre* un paper directiu.