Revolució Russa i Formació de l'URSS: Història Completa
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
con un tamaño de 4,55 KB
Rússia a l'Inici del Segle XX: Endarreriment Econòmic i Social
Rússia era un país agrícola amb pagesos pobres i tècniques arcaiques. La majoria de la terra estava en mans dels nobles, la classe dominant.
La indústria era molt escassa, concentrada principalment en dues ciutats: Moscou i Sant Petersburg, on vivia la major part dels obrers i dels burgesos.
L'Autocràcia Tsarista i les Forces d'Oposició
El tsar concentrava tots els poders.
Grups opositors:
- Liberals (burgesia): Partidaris de la democràcia parlamentària.
- Socialistes: Dividits en dos partits:
- Menxevics: Reformistes socialdemòcrates, partidaris d’anar aliats amb la burgesia.
- Bolxevics: Revolucionaris, partidaris de la dictadura del proletariat, dirigits per Lenin.
La Revolució de 1905 i les Reformes Tsaristes (La Duma)
A inicis del segle XX, Rússia va patir una crisi general i una derrota davant del Japó (1904).
L'intent de revolució popular de 1905, conegut com el Diumenge Roig, va forçar el tsar a “concedir” unes tímides reformes:
- Es va crear una Duma (assemblea parlamentària sense poder legislatiu).
- Es va elaborar una Constitució (autoritària).
El 1905 es va crear el primer soviet a Sant Petersburg, i posteriorment molts altres per tot Rússia.
La Conjuntura de la Primera Guerra Mundial
L’entrada de Rússia a la Primera Guerra Mundial va ser un desastre, provocant la derrota de l’exèrcit, fam, misèria i un creixement de l’oposició.
La Revolució Democràtica: Febrer de 1917
Aquesta va ser la primera fase, una revolució popular i democràtica.
- Insurrecció de la població de Petrograd (Sant Petersburg) contra el tsar.
- Revoltes al camp i dins l’exèrcit, que van portar a l'abdicació del tsar.
- Es va formar un govern democràtic provisional, presidit per Kerenski.
La Dualitat de Poders: Govern Provisional i Soviets
Els principals problemes eren la continuació de la guerra, la fam i les conspiracions polítiques.
Entre febrer i octubre de 1917, hi va haver un enfrontament progressiu del govern provisional amb els soviets i el partit bolxevic.
La Revolució Bolxevic: Octubre de 1917
L'octubre de 1917 es va produir un cop d’estat bolxevic contra el govern provisional, amb el suport dels soviets.
Es va formar un govern revolucionari presidit per Lenin.
Primers decrets revolucionaris:
- Fi de la guerra (armistici amb Alemanya).
- Repartiment de les terres.
- Nacionalització de la indústria i de la banca. (Font 29 pàg.: 124)
Es va instaurar una dictadura comunista: els bolxevics no van guanyar les eleccions (font 26 pàg.: 123) i van dissoldre l’Assemblea, implantant un règim de dictadura del Partit Comunista (nom del partit bolxevic a partir d’aquell any).
La Guerra Civil Russa (1918-1921)
Els comunistes o “rojos” es van enfrontar a nombrosos adversaris: militars pro-tsaristes (“blancs”), exèrcits mercenaris estrangers, etc.
Causes de la victòria comunista (1921):
- Divisió dels seus enemics.
- Disciplina interna del partit.
- Eficàcia de l’Exèrcit Roig, creat per Trotski.
Consolidació del Poder Bolxevic: El Partit Únic
Es va establir un règim de dictadura de partit únic, en què van ser abolits els drets polítics i la policia política va liquidar l’oposició.
La Crisi de 1921 i la Nova Política Econòmica (NEP)
La situació era molt greu: fam, ruïna de l’agricultura i la indústria.
Es va implementar la Nova Política Econòmica (NEP) (1922-1927):
- Abolició del comunisme de guerra.
- Es va tolerar la iniciativa privada, però l’Estat va mantenir el control dels sectors bàsics de l’economia.
Formació de l'URSS i la Constitució de 1924
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) es va crear el 1922 com un Estat federal format per repúbliques i territoris autònoms.
La Constitució de 1924 establia que el poder central assumia la defensa, l’economia i els afers estrangers, mentre que les repúbliques conservaven la resta de competències.
El nou Estat soviètic es caracteritzava per una identificació absoluta entre l'Estat i el Partit Comunista.