La Revolució Russa, la Creació de l'URSS i la Gran Guerra

La Revolució d'Octubre i la Guerra Civil

El govern provisional va ser incapaç d'aturar l'enorme inestabilitat social i política. Els camperols exigien la propietat de les terres que conreaven, els obrers industrials reclamaven per mitjà de vagues i protestes la millora de la situació i els soldats posaven en dubte l'autoritat dels comandaments.

En aquest context, el protagonisme dels soviets, que van organitzar el seu primer congrés al juny, no parava de créixer. El govern havia decidit donar continuïtat a la participació russa a la guerra i, com que les derrotes al front i les privacions a la rereguarda prosseguien, l'executiu cada cop tenia menys suport.

El líder dels bolxevics, Lenin, va retornar de l'exili i, en les anomenades Tesis d'Abril, va establir el programa que calia seguir:

• Retirada de la guerra.
• Redistribució de la terra.
• Control de les fàbriques pels comitès obrers.
• Autonomia de les nacionalitats.
• Lliurament del poder als soviets.

Defensava, així, la ruptura amb el govern provisional i el pas de la revolució burgesa a la revolució socialista. El juliol del 1917 els bolxevics van preparar una insurrecció armada, però van fracassar i Lenin es va haver d'exiliar una altra vegada. En els mesos següents, el govern provisional també va haver de plantar cara a un cop d'estat del sector més conservador de l'exèrcit, liderat per Kornilov. El nou govern revolucionari va negociar la sortida immediata de Rússia de la Primera Guerra Mundial.

La creació de l'URSS

El 1922 va construir-se l'URSS. Es tractava d'un estat plurinacional i multiètnic, gairebé tan gran com l'antic imperi dels tsars. El 1924 es va dotar l'URSS d'una constitució, que definia el sistema polític del nou estat. En realitat, però, l'organització política era controlada pel partit únic (Partit Comunista), que tenia com a òrgan principal el Comitè Central, dirigit pel secretari general.

La segona fase (1914-1917)

En aquesta nova fase de la guerra, l'objectiu era defensar les posicions que s'havien aconseguit. Es van imposar tàctiques defensives i de desgast. Les tropes van aixecar línies i van construir nius de metralladora; es deien trinxeres, per impedir l'avenç de l'enemic i per protegir els soldats, on malvivien en condicions lamentables.

Zones secundàries atacades: Mediterrani, colònies alemanyes i l'Orient Mitjà. Paral·lelament va tenir lloc un conflicte marí. La flota britànica va bloquejar Alemanya, la qual va contraatacar amb submarins.