Revolució Russa de 1905: Causes, Conseqüències i Figures Clau

1. Introducció

Marx havia pensat que la seva societat comunista es donaria en un país industrialitzat, però no va ser així. La revolució comunista es va dur a terme en una societat agrària que sortia de l'absolutisme. A començaments del segle XX, el tsar Nicolau II creia que el poder li venia donat per dret diví. Creia en una estructura absolutista, i així governava el país. La figura principal de Rússia era el tsar, que comptava amb el suport de la noblesa i de l'Església Ortodoxa, molt vinculada al poder. El règim tsarista es fonamentava en tres pilars:

1. Nombrós exèrcit.
2. Policia política: es jutjava els que no estaven amb el tsar.
3. Religió: l'Església Ortodoxa.

L'economia russa estava basada en l'agricultura i necessitava molt de capital estranger. Els pagesos representaven el 60% de la població i vivien quasi en règim de servitud, que va durar fins al 1860. Tot i així, les condicions de vida no van millorar gaire. La indústria es concentrava a Sant Petersburg, Moscou, Donets i els Urals. La resta del país era bàsicament rural. El procés d'industrialització de Rússia, que comença a finals del segle XIX, es desenvolupa bàsicament per l'Estat, però amb capital francès. Els bancs russos depenien de l'exterior també. Això és degut al fet que a Rússia, la burgesia era una minoria, i no tenia ni poder econòmic ni polític.

2. Les Forces Revolucionàries

La situació russa va permetre que s'expandís fàcilment l'oposició. Les primeres organitzacions revolucionàries són de caire populista i tenen com a model Bakunin (anarquisme). Aquest sector volia destruir l'Estat i impulsar una revolució camperola. El 1881, van atacar el tsar. A les zones industrials, les idees difoses van ser les de Marx i es va crear, al voltant de la figura de Plekhànov, un partit polític que defensava els postulats marxistes. Dins del partit va destacar Lenin. A començaments del segle XX, el partit es divideix en dues tendències: els bolxevics i els menxevics. Defensaven dues visions del partit diferents, però també revolucionàries:

• Bolxevics: partit proletari socialista.
• Menxevics: revolució burgesa com a pas previ a l'emancipació obrera.

A començaments del segle XX, apareix un altre partit liberal: el KD, que defensava la destrucció de l'Estat absolutista per arribar a l'Estat liberal. D'altra banda, hi havia grups molt més radicals que volien una revolució camperola i instaurar una societat col·lectiva.

3. La Revolució de 1905

Hi va haver canvis econòmics i es van difondre idees liberals com l'anarquisme o el marxisme. Això va desgastar l'Imperi Rus i l'antic règim. Es demanaven llibertats bàsiques, una societat més justa, un millor repartiment de les riqueses, i un sistema polític i judicial transparent. Des de l'inici del regnat de Nicolau II, l'agitació política va augmentar, motivada per les males condicions de vida i la corrupció de la cort. Aquesta situació es va agreujar per la derrota a la guerra russo-japonesa. L'oposició al règim va demanar que es milloressin les condicions de vida i la democratització del sistema polític.

El 22 de gener de 1905 va esclatar una manifestació pacífica davant del Palau d'Hivern del tsar. La manifestació, amb molts participants i encapçalada pel pope Gapon (sacerdot ortodox), va fer trontollar el govern tsarista. La manifestació va ser dissolta violentament, causant morts i ferits (Diumenge Sagnant). El tsar es va negar a fer cap canvi, provocant la reacció dels bolxevics, que van promoure vagues en tots els nuclis industrials. Els esseristes van promoure la revolta camperola, on demanaven la propietat col·lectiva de la terra. Al mateix temps, hi va haver revoltes militars com la del cuirassat Potemkin (els soldats es rebel·len). L'agost de 1905 es va crear el KD, que intentava agrupar tots els que volien el canvi de règim. Tot això va generar un esperit d'organització de masses. Apareixen els soviets, unes assemblees amb un gran component democràtic i organitzatiu.

Rússia va signar la pau amb el Japó i el tsar es va veure obligat a fer petites reformes (va acceptar alguns principis liberals i va acceptar convocar eleccions per a una assemblea representativa: la Duma). Els obrers van continuar la seva lluita contra el règim i el tsar va establir un sistema electoral que l'afavoria en el control de la Duma. Els intents de reforma econòmica del tsar no van ser suficients. Per molt que eliminés formes de propietat feudals, el sistema no va millorar. L'Imperi va quedar quasi com estava.