La Revolució Russa (1905-1924) i l'Ascens de l'Estalinisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,96 KB
La Revolució Russa: Crisi, Revoltes i Canvi de Règim
La Crisi de la Rússia Tsarista a la Primèria del Segle XX
A la primeria del segle XX, Rússia era un país esquinçat per profundes tensions, derivades fonamentalment del poder autocràtic del tsar Nicolau II, que governava al seu lliure albir, i de l’existència d’una gran massa de pagesos sense terres i d’obrers industrials que vivien en unes condicions penoses. Aquesta situació s'enfrontava a una minoria d’aristòcrates propietaris de les terres i indústries.
El 1905, el malestar social va donar lloc a una revolta que va obligar el tsar a:
- Renunciar a una part del poder a favor d’un parlament, la Duma.
- Emprendre algunes reformes polítiques i socials.
No obstant això, en la pràctica, el tsar va continuar regnant de forma absoluta. L’oposició de la població al règim va créixer amb les derrotes militars en la Primera Guerra Mundial, sobretot quan el 1915 el tsar va assumir personalment el comandament de l’exèrcit, alhora que augmentaven els sofriments generats per aquest conflicte en la població civil.
La Revolució Russa de 1917: Febrer i Octubre
El concepte de Revolució Russa fa referència a dues revolucions que van triomfar el 1917:
La Revolució de Febrer: Fi del Tsarisme
La intervenció de Rússia en la guerra va evidenciar una falta d’organització militar, política i econòmica, a més d'un descens en la producció agrícola per la mobilització de pagesos. El febrer de 1917, una revolució a Petrograd va fer caure el tsar Nicolau II. El govern va passar a mans d’un Govern Provisional format per la Duma.
Després de la Revolució de Febrer, dos poders es van enfrontar:
- El Govern Provisional, dirigit per Kerenski, amb el suport dels menxevics.
- Els Soviets, dirigits pels bolxevics, amb Lenin com a líder.
La Revolució d'Octubre: La Dictadura Comunista
A l'octubre, els bolxevics van dur a terme la segona revolució, ja que Kerenski no feia la reforma agrària i volia continuar la guerra. Aquesta revolució, anomenada Revolució d’Octubre o bolxevic, va provocar la caiguda del Govern Provisional i l’establiment d’una dictadura comunista dirigida per Lenin.
El Govern de Lenin i la Creació de l'URSS
La situació generada per la Guerra Civil va provocar l’enfonsament de l’economia russa. El 1921 va ser un any de fam, que va costar la vida a cinc milions de persones. Per resoldre la crisi, Lenin va adoptar la Nova Política Econòmica (NEP), que combinava elements comunistes i capitalistes:
- Permetia la propietat privada dels pagesos.
- La indústria i els bancs quedaven en poder de l’Estat.
La NEP va aconseguir la recuperació econòmica, però va augmentar les diferències socials. Durant el seu mandat, diverses nacionalitats que s’havien independitzat arran de la Guerra Civil es van unir per formar l’estat federal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) el desembre de 1922. Cada república gaudia d’un cert autogovern, però estava sotmesa a les decisions del Partit Comunista i del parlament o Soviet Suprem.
L'Estalinisme: Totalitarisme, Terror i Plans Quinquennals
La Pujada al Poder d'Stalin
A la mort de Lenin, el 1924, Trotski i Stalin es van disputar la successió. En va resultar vencedor aquest darrer el 1927, i va instaurar un sistema polític totalitari.
El Sistema Totalitari Estalinista
Stalin va exercir una política de terror mitjançant purgues, que consistien en l'assassinat o reclusió en gulags. El Partit Comunista va passar a controlar tots els aspectes de l’Estat i la societat. Stalin va ser considerat un líder infal·lible, les decisions del qual calia acatar sense crítica. A més, va dur a terme una política russificadora i centralista.
La Política Econòmica: La Planificació Estatal
Un dels principals objectius de Stalin va ser convertir l’URSS en una gran potència econòmica. La seva política econòmica es va basar en tres pilars:
- La planificació de l’economia: L’Estat establia la producció agrícola i industrial per períodes de cinc anys (Plans Quinquennals).
- La col·lectivització de l’agricultura: Es va prohibir la propietat privada de la terra i es va col·lectivitzar l’agricultura, que es va fonamentar en dues formes de propietat:
- El sovkhoz: granja estatal que ocupava assalariats.
- El kolkhoz: granja de propietat col·lectiva, però controlada també per l’Estat.
- La creació de grans indústries: Es van crear grans indústries de propietat estatal. El govern controlava també el comerç, els bancs i la resta de serveis.