Revolució d'Octubre i Stalinisme a l'URSS

La Revolució d'Octubre i el naixement de l'URSS

La conquesta del poder pels bolxevics

Els bolxevics es convertiren en l'alternativa més popular al govern provisional. Les condicions de vida a Rússia empitjoraren a causa del desabastiment i el caos administratiu, i Lenin va aprofitar el caos per a prendre el poder immediatament.

La Revolució d'Octubre

La nit del 24 al 25 d'octubre, Trotski va coordinar les operacions del comitè militar revolucionari i va preparar la presa del poder. Lenin i Trotski formaren un govern nou que va rebre el nom de Consell de Comissaris del Poble, presidit per Lenin.

La creació de l'Estat soviètic

El congrés dels soviets també va adoptar una sèrie de mesures decisives per a construir un estat socialista soviètic. El 26 d'octubre, Lenin signa dos decrets: el decret sobre la pau, que convidava els governs en guerra a una pau justa i democràtica, i el decret sobre la terra, que anunciava l'expropiació de les terres dels grans terratinents, de la corona i de l'església. També hi hagueren altres mesures per a reforçar el control polític i consolidar el suport popular: es va concedir als soviets obrers el control de fàbriques i mines, s'establí la jornada laboral de vuit hores, es declarà el dret a l'autodeterminació de les nacionalitats i es prometé la convocatòria de l'assemblea constituent que s'encarregaria d'elaborar una constitució.

La Guerra Civil (1917-1920)

La pretensió dels bolxevics d'instaurar un règim totalitari va generar una oposició creixent. Els altres grups polítics no acceptaren el domini bolxevic, però l'oposició més important al règim soviètic la van constituir els anomenats "blancs". La guerra va afavorir la creació d'un veritable exèrcit capaç d'assegurar el nou règim, l'Exèrcit Roig, organitzat per Trotski. Fins al 1919, la major part del país va estar en poder dels exèrcits blancs, i a partir del 1920, l'Exèrcit Roig va frenar les ofensives dels blancs.

La NEP i el naixement de l'URSS

La NEP

Lenin decidí canviar el rumb de la política i va anunciar la Nova Política Econòmica (NEP), una solució transitòria a la crisi que retornava parcialment a una economia de mercat. Els resultats d'aquesta creació foren positius: l'expansió de l'agricultura va frenar la fam i es va suprimir el racionament.

La creació de la Unió Soviètica

La NEP no va aturar la implantació de la dictadura de partit únic, i entre 1921 i 1922 s'enduriren les polítiques: es van prohibir els corrents interns en el Partit Comunista. Les revoltes van ser sufocades per l'exèrcit. Es va exercir una violenta repressió contra tota oposició política, es retallaren els drets civils i els intel·lectuals crítics van ser empresonats. El 1922 es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

La creació del Komintern

Els bolxevics van promoure la formació d'una nova internacional que trencaria amb els partits socialistes socialdemòcrates europeus: la Tercera Internacional (Komintern), fundada a Moscou el 1919. Va ser una organització ferriament centralitzada i disciplinada, encarregada de promoure la revolució a tots els països. Lenin va donar a conèixer les 21 condicions que havien d'acatar els partits que es volgueren adherir a la III Internacional. La III Internacional va ser sempre un instrument al servei de la política exterior de l'URSS.

La mort de Lenin i l'inici de la lluita pel poder

Hi va haver disputes entre els principals dirigents bolxevics per aconseguir el poder. D'una banda, Trotski havia demostrat la seva capacitat política en l'organització de la Revolució d'Octubre, en la construcció de l'Exèrcit Roig i en el comissariat per a la guerra. D'altra banda, Stalin havia sigut promogut pel mateix Lenin al càrrec de secretari general del partit el 1922, i per tant controlava tots els ressorts del partit en aquest moment clau. Lenin, abans de morir, va dictar una carta, el seu testament polític, en què expressava la preocupació per l'immens poder acumulat per Stalin i va proposar substituir-lo.

El triomf de Stalin

Hi havia dos tipus de lluites entre Trotski i Stalin:

• Lluita política: Trotski va llançar un atac des del politburó per criticar la manera en què Stalin designava els alts càrrecs del partit i va reclamar els següents canvis: la instauració d'una autèntica democràcia obrera, el restabliment de la llibertat d'expressió i l'aplicació del principi d'elecció dels càrrecs.
• Lluita econòmica: Trotski era partidari d'accelerar la construcció d'una societat socialista, i els seus partidaris proposaren abandonar la NEP. Acusaren Trotski de voler destruir la NEP de Lenin. La resposta de Stalin va ser elaborar una alternativa enfront de les crítiques de l'esquerra. Volia mantenir la NEP i defensar la política del "socialisme en un sol país".

Finalment, el 1925, Trotski va ser destituït del seu càrrec i, el 1927, el comitè central va expulsar Trotski, Kàmenev i Zinoviev del partit.

L'URSS sota la dictadura de Stalin

La dictadura de Stalin presentava aquestes característiques: el culte a la personalitat del líder, i la repressió i eliminació de tota dissidència. El 1936 es va adoptar una constitució que de fet legalitzava la dictadura.

El terror

Stalin utilitzava la pràctica del terror per a aconseguir la submissió de la societat. El 1934 es va crear una nova policia política, la NKVD. La política del terror es va aplicar per mitjà dels programes de purgues que van arribar al PCUS. El punt més àlgid de les purgues va ser entre 1936 i 1939 amb els processos de Moscou.

L'estatificació de l'economia

En el terreny econòmic, Stalin va abandonar el suport a la NEP i es va inclinar per la solució dels antics opositors: el reforçament de la planificació i el control de l'economia per part de l'estat. El 1929 va començar la col·lectivització, i el govern va ordenar posar fi a la propietat privada al camp i forçar els camperols a integrar-se en granges col·lectives o en granges de l'estat. La política industrial de Stalin tenia dos objectius bàsics: crear una potent indústria pesant i aconseguir la independència econòmica, tecnològica i militar. Per aconseguir aquestes metes, la política econòmica es va basar en la planificació per part de l'estat. El govern dissenyava els plans quinquennals amb uns objectius que havien de ser complits en cinc anys. El resultat va ser un desenvolupament espectacular de la indústria pesant i militar a costa del nivell de vida de la població, ja que les indústries de béns de consum a penes van avançar.