La Revolució Liberal a Espanya (1808-1874)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,94 KB
La Revolució Liberal (1808-1874) marca el segle XIX a Espanya, un període que s'inicia amb un règim absolutista i finalitza amb un règim liberal. Durant aquesta etapa, es van produir tres guerres civils, conegudes com les Guerres Carlines.
El procés es divideix en quatre fases principals: la Guerra del Francès (1808-1814), el Regnat de Ferran VII (1808-1833), el Regnat d'Isabel II (1833-1868) i el Sexenni Revolucionari (1868-1874).
El regnat de Carles IV (1788-1808)
Després que Lluís XVI fos decapitat a França, Carles IV, juntament amb altres monarquies europees, va declarar la guerra a França. A Catalunya, aquest conflicte es coneix com la Guerra Gran (1793-1795). L'exèrcit de Manuel Godoy va ser derrotat, fet que va portar a la signatura de la Pau de Basilea el 1795, iniciant tretze anys d'acords entre França i Espanya.
El Tractat de Fontainebleau i l'ocupació
El primer gran acord va ser el Tractat de Fontainebleau (1807), signat per Godoy i Napoleó. Les tropes franceses van entrar pels Pirineus amb la intenció oculta de col·locar Josep Bonaparte com a rei. El 1808, el Motí d'Aranjuez, impulsat pel príncep Ferran, va forçar la caiguda de Godoy i Carles IV, i Ferran va aconseguir el tron. Tanmateix, Napoleó va citar Carles IV i Ferran VII a Baiona i els va forçar a abdicar. Així, Josep Bonaparte va regnar entre 1808 i 1813 amb el suport dels anomenats afrancesats.
La Guerra del Francès (1808-1814)
El 2 de maig de 1808 es va produir un aixecament popular a Madrid. Es van crear les Juntes i una part de l'exèrcit es va enfrontar a les tropes franceses, iniciant la Guerra del Francès. El conflicte va finalitzar el 1814, coincidint amb la derrota de l'imperi napoleònic a Europa.
La Junta Suprema Central i les Corts de Cadis
Es va constituir la Junta Suprema Central Governativa del Regne, que coordinava 13 juntes locals i considerava Ferran VII com el rei legítim. El poble es dividia entre els seguidors de Josep I (afrancesats) i els resistents de la Junta Central, que incloïen tant liberals amb ideari de la Revolució Francesa com absolutistes. El 1810 es van convocar les Corts Generals a Cadis amb 184 diputats.
La Constitució de 1812
El 19 de març de 1812 es va proclamar la primera constitució democràtica de la història d'Espanya. Els seus punts clau van ser:
- Declaració de drets humans i llibertats polítiques.
- Dret a vot per a homes majors de 25 anys.
- Divisió de poders.
- Règim polític de monarquia parlamentària.
A més, es van suprimir les jurisdiccions feudals.
El retorn de Ferran VII i la reacció absolutista
El 1814, Ferran VII va tornar a Espanya. Un grup de 69 diputats absolutistes li van lliurar el Manifest dels Perses, on demanaven la restauració de la monarquia absoluta i l'abolició de la Constitució de 1812.
El Trienni Liberal i la Dècada Ominosa
Entre 1814 i 1819 es van produir diversos aixecaments armats fracassats per part de sectors militars partidaris de la Constitució. Finalment, el 1820, el cop d'estat de Rafael del Riego va aconseguir proclamar de nou la Constitució de 1812, iniciant el Trienni Liberal (1820-1823).
Tanmateix, la intervenció de França i Àustria, juntament amb els sectors absolutistes, va provocar la Segona Restauració Absolutista, que va durar fins a la mort del rei el 1833. Durant aquest període, molts liberals van ser executats (com el mateix Rafael del Riego) o es van haver d'exiliar.