Revolució Liberal i Carlisme a Espanya (1833-1868)

Primera Guerra Carlina (1833-1840)

Dues Opcions Enfrontades

Els insurrectes van proclamar rei el príncep Carles Maria Isidre i van confiar-li la defensa de l'absolutisme. Començava així una llarga guerra civil entre: El Carlisme i La Causa Isabelina. Aquesta última va tenir el suport d'una part de l'alta noblesa, funcionaris i un sector de la jerarquia eclesiàstica. La regent es va veure obligada a buscar l'adhesió dels liberals.

Desenvolupament del Conflicte

Els carlins, inicialment sense exèrcit regular, s'organitzaren en escamots de guerrilla. El conflicte va tenir dues fases:

• Primera Etapa (1833-1835)
• Segona Etapa (1836-1840): La guerra es va inclinar a favor dels liberals amb la victòria del general Espartero a Lutxana (1836). Els carlins van intentar expandir-se amb expedicions, destacant la de Madrid, però van fracassar. El Conveni de Bergara (1839) va posar fi al conflicte.

Procés de Revolució Liberal (1833-1843)

Governs de Transició (1833-1836)

Ferran VII nomena regent Maria Cristina. El consell de Francisco Cea Bermúdez, amb absolutistes, reforma la divisió provincial (Javier de Burgos) creant 49 províncies. Davant la insurrecció carlina, es forma un govern liberal amb Francisco Martínez de la Rosa, que promulga l'Estatut Reial (1834). Els liberals es divideixen en moderats i progressistes. Maria Cristina acaba donant suport als progressistes.

Progressistes al Poder

Amb suport popular i la Milícia Nacional, els progressistes enfronten revoltes i el carlisme. Mendizábal inicia la desamortització dels béns del clero. La Constitució de 1812 és restablerta.

Desmantellament de l'Antic Règim

S'estableix un govern liberal amb la Constitució de 1837. Es realitza la reforma agrària liberal: dissolució del règim senyorial, desvinculació i desamortització. S'eliminen privilegis gremials i duanes interiors.

Constitució del 1837

Adaptació de la de 1812, amb principis progressistes (sobirania nacional, declaració de drets) i elements moderats (dues cambres). Es crea la llei d'impremta i la llei electoral.

Alternança de Poder

Sorgeixen el Partit Moderat i el Partit Progressista, amb intervenció dels generals Espartero i O'Donnell.

Moderats al Govern

Guanyen les eleccions de 1837 i restringeixen drets. Maria Cristina dimiteix i Espartero pren el poder.

Regència d'Espartero

Espartero governa amb autoritarisme, provocant aixecaments com el de Barcelona (1842). És forçat a exiliar-se el 1843.

Diverses Opcions del Liberalisme

Agrupacions Polítiques

Grups al voltant de notables, militars o civils.

Moderats

Defensors de l'ordre, liderats per Narváez i Bravo Murillo.

Progressistes

Defensors de la llibertat, liderats per Mendizábal, Prim i Espartero.

Demòcrates i Republicans

Escissió progressista (1849) amb demandes de sufragi universal masculí i república.

Dècada Moderada

Configuració del Règim Moderat

Ramón Narváez lidera els moderats des de 1844, amb eleccions falsejades.

Constitució del 1845

Sobirania compartida, restricció del vot i poder de la corona.

Concordat amb la Santa Seu

Església recupera poder i reconeix Isabel II.

Institucionalització de l'Estat Liberal

Centralització, reforma fiscal, Codi Penal, Codi Civil, Guàrdia Civil (1844), Llei Moyano (1857).

Crisi del Govern Moderat

Repressió militar, Guerra dels Matiners (1846-1849), autoritarisme de Bravo Murillo.

Bienni Progressista

Revolta del 1854

Pronunciament de Vicálvaro i Manifest de Manzanares. Espartero president i O'Donnell ministre.

Legislació Econòmica

Desamortització i expansió del ferrocarril.

Crisi del Bienni

Vagues obreres, revoltes pageses i dimissió d'Espartero.

Fi del Sistema Isabelí

Governs Unionistes

O'Donnell busca equilibri polític i realitza campanyes militars (Indoxina, Mèxic, Marroc).

Governs Moderats (1863-1868)

Narváez torna amb autoritarisme. Insurrecció de Sant Gil (1866) i crisi de subsistència.